“A Encara no és tard, que té la ferma voluntat de ser un llibre esperançador, s’analitza el canvi climàtic des d’una perspectiva novedosa i integral, no fragmentària, per tal de poder assimilar millor l’envit al qual estem sotmesos, tot i incorporant camps del saber habitualment marginats de les anàlisis sobre la qüestió (com la psicologia, comunicació o disciplines artístiques, entre altres”, ha destacat Andreu Escrivà.

El guanyador del XXII Premi de Divulgació Científica ‘Estudi General’ va rebre, junt amb els guanyadors de les diverses modalitats premiades, el trofeu dissenyat per Manuel Boix, en un acte celebrat a la capital de la Ribera Alta que ha estat conduït per Eugeni Alemany i la companyia Las Reinas Magas. El guardó el va lliurar el vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.

El treball guardonat s’estructura en cinc parts i presenta una visió positiva sobre les possibilitats d’aturar el canvi climàtic. “Res no està perdut i la resignació no és una opció. Perquè encara no és tard i un món millor no és només possible, sinó imparable”, destaca l’autor, qui és llicenciat en Ciències Ambientals, Màster en Conservació d’Ecosistemes i Doctor en Biodiversitat per la Universitat de València.

La primera part de l’obra premiada, «El camí cap a l’estic d’hoquei», introdueix la idea dels canvi a la Terra; la segona, «De tafurs i termòmetres», s’explica què és el canvi climàtic antropogènic tractant de donar resposta a dubtes comuns i percepcions errònies (com que per exemple el forat de la capa d’ozó no té res a veure amb l’escalfament global). A la tercera part («Serà un estiu que durarà mil anys») s’analitza quins seran els impactes del canvi climàtic i quina certesa tenim de que es produiran finalment.

A la quarta del treball guardonat, Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic, l’eix conductor “és allò que ens inquirim de forma natural: per què no hem fet res?”, segons Andreu Escrivà, al voltant dels biaixos cognitius, les barreres comunicatives, el fracàs de la divulgació i la conscienciació i també, per suposat, qui són i quin ha estat el paper dels denominats com a «negacionistes» climàtics. La cinquena i última part («Encara no és tard: com aturar el canvi climàtic») és la més extensa i analitza les solucions conegudes per fer front al canvi climàtic i disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com també aquells símptomes que poden fer albirar la prompta posada en marxa de propostes, accions, transformacions o tecnologies que podrien minvar els efectes del canvi climàtic.

L’autor

Andreu Escrivà Garcia treballa a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, és col·laborador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i forma part del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana. A més, exerceix de divulgador ambiental, tot tractant de sensibilitzar la societat sobre la problemàtica del canvi climàtic. És autor del blog www.noestarde.com, dedicat al canvi climàtic, i publica articles a Saó, Mètode, Eldiario.es i Levante-EMV.

Triple de participació

La participació en el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica ‘Estudi General’ de la Universitat de València ha augmentat un 300% respecte a l’edició de l’any 2015, en passar de 7 a 21 originals presentats. El guardó el convoca i l’organitza la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, amb la col·laboració d’Edicions Bromera i de l’Ajuntament d’Alzira. Té la finalitat d’estimular la creació i la difusió d’obres que, amb un llenguatge entenedor, posen a l’abast del públic general, i dels estudiants preuniversitaris en particular, els avanços científics i tecnològics i també la divulgació d’aspectes interessants de les diverses branques del saber.

El jurat enguany ha estat format per Pilar Campins, vicerectora d’Investigació i Política Científica; Fernando Sapiña, director de la col·lecció «Sense Fronteres»; Pedro Gómez Romero, guardonat en la 21a edició d’aquest premi; Beatriz Gallardo, investigadora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació; i María José Lorente, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València.

El manuscrit guardonat es coeditarà en valencià, per Edicions Bromera i el Servei de Publicacions de la Universitat, en la col·lecció «Sense Fronteres» de les dues entitats. A més de les obres guardonades, i a instància del jurat, la Càtedra de Divulgació de la Ciència pot publicar en forma del llibre altres dels originals presentats.

Premis literaris ciutat d’Alzira

La cerimònia de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira va tindre lloc ahir divendres 11 de novembre per la nit. Els guanyadors dels altres premis són Lluís-Anton Baulenas ( XXVIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Amics per sempre); i Jaume Subirana (XVIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta amb Cafarnaüm). El XI Premi de Poesia Ibn Jafadja ha distingit Eva Baltasar per Neutre, mentre que Toni Cabo ha rebut el I Premi Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna per Nanuq. Com ja se sabia, l’XI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha distingit Marta Buchaca, per Una família normal; mentre que Silvestre Vilaplana ha merescut el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Els colors de l’arc de Sant Martí, i Carles Cano, autor d’El desbaratat conte dels fesols màgics, ha estat guardonat amb el XXI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

A l’acte van assistir prop de 800 persones, entre les quals cal destacar la presència del conseller de Cultura, Vicent Marzà, diputats, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del Consell Valencià de Cultura, a més d’altres líders polítics, representants dels principals sindicats i d’entitats com Escola Valenciana. A aquesta edició s’havien presentat un total de 209 originals, i s’ha repartit entre els guanyadors una dotació global de 71.500 €.