Una aplicació mòbil compararà materials arqueològics a través de la composició química

Aquesta investigació, publicada en Journal of Archaeological Science: Reports, mostra els resultats químics, mineralògics i colorimètrics dels antics morters de la Torre de Silla (València) i del Castell de Fuengirola (Màlaga). L’originalitat de l’estudi rau en la funció adquirida pels telèfons intel·ligents, en què, per mitjà de fotografies, aquests ajuden a comprendre les fases constructives de les edificacions.

Un dels objectius del projecte és impulsar la creació d’una aplicació mòbil per mostrar les diferències entre els materials de les construccions. “A partir dels processats d’imatge i l’anàlisi química duta a terme, es desenvoluparà l’app”, explica Gallello. L’investigador afegeix que l’aplicació és una qüestió de mercat que afavoreix “un mètode de treball més ràpid i senzill de fer servir per a usuaris no especialistes en arqueologia, amb uns costos baixos”.

La publicació dirigida per Cervera confirma que els mòbils són eines amb capacitat de reconèixer tipus de pintura, quins materials componen les parets i la procedència. Així, les tecnologies treballarien amb una tècnica de screening on l’anàlisi encara no és tan precisa com l’espectrometria o els rajos X, eines tradicionals usades en arqueologia. La senzillesa i rapidesa de treball amb els mòbils, en comparació amb la gran quantitat d’informació que es pot obtindre, aporten a les noves tecnologies una sèrie de beneficis: abaratiment de costos, més sostenibilitat i disponibilitat a més d’un menor grau de contaminació, entre altres.

La tecnologia de butxaca s’exposa com una nova forma de treball per tal de diferenciar la composició dels morters de les construccions. En un camp tradicional, com és l’arqueologia, l’ús de les noves tecnologies requereix una sèrie de canvis al sector. Per exemple, les fotografies han de complir uns criteris lumínics i de color per comparar uns materials respecte dels altres per ser analitzades.

En canvi, les tècniques de colorimetria aporten més matisos a l’estudi perquè permeten apreciar diferències imperceptibles per a l’ull humà. La publicació confirma que els telèfons intel·ligents tenen el potencial suficient per a la caracterització del color mitjançant imatges. D’aquesta manera, s’exposen com un mètode barat, senzill i ràpid per fer una classificació cronològica de morters antics, sobretot amb les mostres en pols, que poden ser un avanç per a pròximes investigacions més invasives.

Estructures de l’estudi

Les mostres que han estat objecte de l’estudi van ser extretes de la Torre de Silla (València) i el Castell de Fuengirola (Màlaga). Per a fer-ho, es van servir de tècniques analítiques com la microscòpia òptica (a partir d’un feix de llum, conèixer la composició de mostres biològiques), termogravimetria (mesurar la variació de la massa d’una mostra quan aquesta mostra se sotmet a canvis de temperatura en un entorn controlat) i la dispersió d’energia de rajos X (ús de rajos x sobre la mostra), entre altres.

La Torre Islàmica de Silla és una estructura construïda en el segle XI sobre la base dels carreus romans amb l’objectiu de defensar la ciutat de València. A més de servir com a refugi, una altra de les seues funcions era defensar la població dels atacs enemics. Després de participar en conflictes com la Guerra de Castella (1356-1375), va cessar les seues funcions defensives en el segle XIX. Actualment forma part del pla d’integració del districte del municipi per crear un fòrum ciutadà.

El Castell Sohail de Fuengirola va ser construït pels musulmans en el segle XI amb la finalitat de controlar la costa. Va patir nombroses reformes entre els segles XVI i XVIII després de ser ocupat pels cristians el 1485. Entre elles, la torre va ser demolida i diversos llenços de muralla es van ampliar per a la col·locació de l’artilleria. Al final del segle XIX es va convertir en una estació policial i actualment fa funcions d’auditori.

Article: Mirco Ramacciotti et al. «Smartphone application for ancient mortars identification developed by a multi-analytical approach». Journal of Archaeological Science: Reports Volume 43, June 2022, 103433. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2022.103433

Peude foto annex:

- María Luisa Cervera, catedràtica de Química Analítica de la Universitat de València.