Des dels seus inicis amb la creació de la Psiquiatria, “una medicina amb particularitats especials” per a tractar la bogeria, fins a l’actualitat, l’exposició ‘Bogeria i Modernitat’ s’endinsa en un recorregut històric, científic i artístic d’aquesta malaltia durant el darrer segle. Segons explica Enric Novella, professor d’Història de la Ciència de la Universitat de València i comissari de l’exposició juntament amb Ricardo Campos, científic titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a la mostra es pot observar el sorgiment d’un col·lectiu especialitzat en el tractament d’aquesta malaltia, els psiquiatres, encarregats també de donar difusió mitjançant la descripció experta de les conductes anòmales, les quals en moltes ocasions justifiquen fins i tot la criminalitat.

Així mateix, l’estudi de Novella i Campos es deté en el servei de la Psiquiatria al poder polític com a instrument de “control social”. Però no tot és negatiu. Segons assenyala Novella, al mateix temps que es produeix aquesta situació d’abús de poder, la Psiquiatria esdevé “una pràctica comuna en l’època moderna que se centra en la cultura del “jo”, reforçant l’autoestima”.

Aquest vessant s’allunya de les antigues ocupacions psiquiàtriques i comença a concentrar-se en malalties “lleus i més comunes com ara la depressió i l’ansietat”, afegeix el professor de la Universitat de València.

Els espais, les pràctiques psiquiàtriques i els sabers d’aquesta ciència se sotmeten a anàlisi en la mostra ‘Bogeria i Modernitat’ mitjançant 18 panells explicatius; tres obres artístiques, entre les quals, una famosa il·lustració de Ramón y Cajal sobre el funcionament del cervell; un audiovisual que narra la història del Manicomi de la Santa Creu de Barcelona; i diversos materials procedents de la Col·lecció d’Instruments Científics i la Biblioteca Vicent Peset Llorca de la Universitat de València: dos dispositius d’electroxoc, un bust amb la divisió de les àrees cerebrals postulades per la teoria frenològica, talls de l’escola neurohistològica espanyola dels anys 20 i 30 del segle passat, i una selecció de llibres i manuscrits emblemàtics sobre aquesta temàtica.

El recorregut de l’exposició per 18 panells
L’exposició ‘Bogeria i Modernitat’ es divideix en sis parts. La mostra arranca amb el naixement de l’alienisme, on s’analitzen els canvis socials, polítics i culturals que afavoriren la concepció de la bogeria com a malaltia mental, així com el sorgiment de la Psiquiatria com a ciència i del manicomi com a espai per a tractar a aquests malalts.

A continuació, es mostra el segle de la clínica, el XIX, amb les malalties mentals més importants de l’època i es plantegen les raons del fracàs del manicomi com a institució terapèutica.

Tot seguit, al capítol de crim i bogeria, es presenten les noves concepcions del crim proposades pels psiquiatres i s’analitza el procés d’estigmatització del malalt mental com a individu perillós.

Sobre Psiquiatria i control social, l’exposició dedica un espai al col·lapse dels manicomis de principi del segle XX i els intents dels psiquiatres d’expandir els seus àmbits d’intervenció. D’ací, la mostra se’n va a la societat psiquiàtrica, on es pot veure la creixent presència social dels tractaments psiquiàtrics i els processos de desinstitucionalització i de reforma assistencial.

El recorregut finalitza amb la projecció de la bogeria sobre l’art, on es plantegen qüestions com la patologització de l’artista per part dels psiquiatres o el tractament de la bogeria en la literatura i el cinema.

L’exposició ofereix visites guiades gratuïtes que cal contractar a través del telèfon 963 864 922.

Cinema i un seminari completen la mostra
L’exposició es completa amb dues activitats paral·leles. D’una banda, amb la col·laboració de l’Aula de Cinema de la Universitat de València, es projectarà un cicle de cinema, titulat ‘Els rostres de la bogeria’, que tindrà lloc al saló d’actes del Palau de Cerveró, a les 18 hores en octubre, els dies 6, amb ‘Repulsión’, de Roman Polanski, 1965; 13, amb ‘Una mujer bajo la influencia’, de John Cassavetes, 1974; 20, amb ‘Yo, Pierre Riviére, habiendo matado a mi madre, mi hermana y mi hermano…’, de René Allio, 1976; i 27, amb ‘Spider’, de David Cronenberg, 2002.

D’una altra, l’investigador Ricardo Campos impartirà el seminari ‘La sombra de la sospecha: psiquiatría, derecho y peligrosidad social en la España del siglo XX’, d’inscripció gratuïta, el dia 21 de setembre, al mateix Palau de Cerveró.

Més informació i horaris de visita, en:
www.uv.es/cultura/exposicions
www.uv.es/ihmc