Una investigació explica com la sequera, les inundacions i la degradació d’ecosistemes provoquen canvis migratoris al Marroc i el Senegal

El Grup d’Investigació en Migració i Processos de Desenvolupament (InMIDE) de la Universitat de València (UV) ha analitzat la manera en què el canvi climàtic impacta en les estratègies de mobilitat humana, ja que afecta el medi ambient i les condicions de vida. En molts casos, la migració és una manera d’adaptació. El projecte MIGRACLIMA, liderat per Joan Lacomba, catedràtic del Departament de Treball Social i Serveis Socials (UV), i Alexis Cloquell, professor de Sociologia de la Universitat Catòlica de València, ha avaluat els canvis migratoris al Marroc i al Senegal derivats de l’impacte del canvi climàtic.
El projecte MIGRACLIMA analitza com les sequeres, l’escassetat d’aigua, les inundacions o la degradació dels ecosistemes impacten en les condicions de vida. Aquestes condicions, en molts casos, donen lloc a desplaçaments interns i internacionals, però també, a situacions d’immobilitat forçosa. Per exemple, en moltes zones l’escassetat d’aigua ha provocat l’abandonament de l’agricultura i de la ramaderia, la qual cosa ha impulsat el desplaçament de determinades poblacions.
En altres casos, la dificultat per a accedir a l’aigua ha provocat la sedentarització de poblacions que històricament han basat la seua forma de vida en la mobilitat, com ocorre amb els grups nòmades. També, els grups de població més vulnerables s’han vist obligats en determinats casos a una immobilitat forçosa, en veure’s encara més empobrits i desproveïts de recursos per a finançar una possible migració.
Per a Lacomba i Cloquell, la migració apareix com una manera d’adaptació, mentre que en uns altres, la falta de recursos limita la possibilitat de desplaçament. Altres contextos geogràfics, que incorporen investigacions sobre el Sahel i la regió andina, mostren que el canvi climàtic i la mobilitat humana són un fenomen global, encara que adopten formes diferents segons els territoris, i condicions socials, econòmiques i polítiques.
La investigació també aborda les desigualtats de gènere i el paper de les polítiques públiques i la cooperació internacional en la resposta a aquests desafiaments. Les investigacions destaquen la falta de protecció jurídica específica per a les persones afectades per la mobilitat climàtica, la qual cosa constitueix un dels principals reptes actuals en l’àmbit internacional. “Els desafiaments derivats de la relació entre canvi climàtic i mobilitat humana ressalten la necessitat de reforçar la cooperació internacional i les polítiques públiques contra els efectes creixents de la crisi climàtica”, adverteixen els investigadors.
Aquesta investigació, juntament amb altres estudis nacionals i internacionals, queda recollida en el llibre Cambio climático y migraciones. Su impacto e implicaciones para el desarrollo, editat pels professors Joan Lacomba (UV) i Alexis Cloquell (Universitat Catòlica de València) i publicat per l’editorial Tirant lo Blanch. La finalitat de la investigació també és millorar la coherència entre les polítiques de cooperació al desenvolupament, migració i canvi climàtic, amb la incorporació d’una perspectiva transversal de gènere.
El projecte ha comptat amb la participació de les investigadores María Jesús Berlanga, Isabel Royo, María José Barbé i Isolda Perelló, del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la UV. Altres investigadors que figuren en la publicació són Beatriz Felipe, Oriol Puig, Justo Corti, Aly Tandian, Oumoul Khairy Coulibaly, Jorge Enrique Forero i Yolanda Alfaro.
El Grup d’Investigació en Migració i Processos de Desenvolupament (InMIDE) de la Universitat de València (UV) ha publicat aquest llibre en el marc del projecte R+D+I MIGRACLIMA (PID2021-122559NB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i innovació en la convocatòria de Generació del Coneixement 2021.
Peus de foto annexos:
- Oasi del Marroc afectat per l’escassetat d’aigua.
- Baobab sec (el Senegal).





















