Una investigadora de l’IFIC rep una beca de la Fundació BBVA per a cercar nova física al LHC

  • 7 de juliol de 2017
 
La investigadora de l’IFIC Vasiliki Mitsou

La investigadora de l’IFIC Vasiliki Mitsou acaba de rebre una de les Beques Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals que concedeix la Fundació BBVA. Aquesta ajuda contribuirà a la seua labor científica en dos experiments del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, on cerca noves partícules i fenòmens físics. La seua és l'única Beca Leonardo destinada a la recerca en física de partícules en l'edició d'enguany, on es van presentar més de 2.000 sol·licituds.

Vasiliki Mitsou, investigadora de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València), en el Parc Científic de la institució acadèmica, és una de les guanyadores d'una de les Beques Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals que acaba de concedir la Fundació BBVA en la convocatòria de 2017. Aquesta ajuda contribuirà a la seua labor científica en dos experiments del Gran Colisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, on cerca noves partícules i fenòmens físics. La seua és l'única Beca Leonardo destinada a la recerca en física de partícules en l'edició d'enguany, on es van presentar més de 2.000 sol·licituds. 

La investigadora del IFIC utilitzarà la beca per a explotar la complementarietat dels experiments del LHC on participa, ATLAS i MoEDAL, en aquest últim com a presidenta del consell de la col·laboració científica internacional que l’opera. L'Institut de Física Corpuscular és l'única institució científica espanyola que intervé en MoEDAL, i la seua participació està recolzada per la Generalitat Valenciana. 

El seu objectiu és cercar física més enllà del Model Estàndard, la teoria que descriu les partícules elementals que componen tot el que veiem en l'Univers i les seues interaccions. No obstant açò, aquesta teoria comprèn menys del 5% del cosmos; la resta roman desconegut, i la seua comprensió és un dels grans reptes per a la ciència.

ATLAS és el major experiment del LHC, amb 25 metres d'alt i 7.000 tones de pes. Una enorme càmera fotogràfica de la grandària d'una catedral que pren 40 milions de fotos cada segon de les col·lisions entre protons que succeeixen en el seu interior. Entre aquestes imatges, els científics esperen trobar senyals de nova física, com va ocórrer en 2012 quan van descobrir el bosó de Higgs, la partícula responsable de la massa de les partícules elementals i la peça que faltava per a completar el Model Estàndard. L’IFIC va contribuir a la construcció d'ATLAS i participa en la col·laboració de més de tres mil científics de tot el món que controla el seu funcionament i analitza les seues dades.

MoEDAL és un experiment més xicotet situat al costat de LHCb, un altre dels detectors del LHC on també participa l’IFIC. A diferència dels grans experiments del LHC, que seleccionen les dades de les col·lisions més interessants per a guardar-los i analitzar-los, MoEDAL és un detector ‘passiu’, on els científics esperen trobar rastres de noves partícules que es caracteritzen per alta ionització. Entre altres objectius, MoEDAL cerca ‘monopols magnètics’, un tipus de partícula que tindria solament un pol nord o sud (una cosa mai vista en la naturalesa).

Amb l'ajuda de la Fundació BBVA, Vasiliki Mitsou analitzarà les dades que ATLAS i MoEDAL estan obtenint a una energia mai abans aconseguida en un accelerador de partícules per a explorar nous models de supersimetria, una teoria que proposa l'existència de rèpliques més pesades de les partícules conegudes. En particular, amb ATLAS cercarà un model supersimètric que explicaria com els neutrins, una de les partícules més abundants i esquives de l'Univers, adquireixen massa, gràcies a permetre interaccions que trenquen la paritat-R, una de les hipòtesis de la supersimetria. A més de millorar la cerca de monopols magnètics en MoEDAL, Mitsou pretén començar a cercar per primera vegada en MoEDAL partícules carregades metastables que es prediuen en models supersimètrics i estats de càrrega elèctrica múltiple com a bosons de Higgs estables de doble càrrega.

Les Beques Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals de la Fundació BBVA estan destinades a recolzar el desenvolupament de projectes personals d'investigadors i creadors culturals en estadis intermedis de la seua carrera, d'entre 30 i 45 anys i amb una producció científica, tecnològica o cultural altament innovadora. Estan dotades amb 40.000 euros per a un període entre 6 i 18 mesos. Es concedeixen almenys 55 en Ciències Bàsiques; Biologia i Ciències del Medi ambient i de la Terra; Biomedicina; Tecnologies de la Informació, altres Enginyeries i Arquitectura; Economia i Gestió d'empreses, Ciències Jurídiques i Socials; Humanitats; Arts Plàstiques i Art Digital; Música i Òpera; i Creació Literària i Teatre.

http://www.fbbva.es/becas/becas-leonardo-investigadores-creadores-culturales-2017/

http://www.redleonardo.es/noticias/asignadas-15-becas-leonardo-creacion-literaria-teatro-humanidades/

http://webific.ific.uv.es/web/en/content/el-experimento-del-lhc-moedal-publica-sus-primeros-resultados-en-la-b%C3%BAsqueda-de-monopolos