En l’acte, celebrat a l’edifici de Tabacalera, el professor Lorente ha presentat un informe amb les conclusions més rellevants obtingudes d’una enquesta a la població de la ciutat, acompanyada d’una anàlisi territorial dels Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS). Per a la enquesta s’han entrevistat 4.500 persones. L’informe forma part del projecte de recerca Diagnòstic Social de la Ciutat de València 2017, encarregat per l’ajuntament a l’equip de recerca de la Universitat de València Xarxa Inclou (Xarxa de Creació i Transferència de Coneixement per a la Inclusió Social), del qual formen part, junt amb Raúl Lorente, els investigadors Verónica Ramírez, Víctor F. Climent, Anna Giulia Ingellis i Adoración Guamán. 

Una de les principals conclusions que s’extrauen del diagnòstic és que a la ciutat de València s’observa una intensa desigualtat en els ingressos de les llars. Els ingressos mitjans de les cases de la ciutat de València són de 1.672 euros al mes. El 10% de les llars amb menors ingressos disposen de menys de 646 euros, mentre que el 10% amb majors ingressos perceben entre 3.000 i 6.000 euros al mes; la diferència és de nou vegades entre els extrems dels ingressos calculats. A més, el 5% de llars més pobres de la ciutat tenen uns ingressos al mes inferiors a 451 euros; i el 25% de les llars disposen de fins a 1.000 euros al mes d’ingressos. La desigualtat en els ingressos és encara més evident en observar que fins al 40% de la població de la ciutat acumula el 20% dels ingressos, i el 10% amb prou faenes arriba al 3% de l’ingrés i el 20% al 8% de l’ingrés. La meitat de la població no arriba al 30% dels ingressos totals, es queda en un 28%. Per contra, el 20% més ric gaudeix de quasi el 40% dels ingressos i el 10% més ric gaudeix del 23% dels ingressos totals. La desigualtat en els ingressos s’expressa de manera clara a les llars de les diferents àrees dels Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS). Les àrees de Ciutat Vella i Benimaclet presenten una mitjana d’ingressos molt per sobre de la mitjana de la ciutat i amb una dispersió menor; no obstant, les llars de les àrees de Salvador Allende (districtes de Saïdia, Rascanya i Poblats del Nord), Quatre Carreres, Sant Marcel·lí i Trafalgar tenen ingressos mitjans inferiors a la mitjana, és a dir, tenen rendes més baixes. En un punt intermedi es troben les llars de les àrees de Natzaret, Campanar, Patraix, Malva-rosa i L’Olivereta.

La taxa de risc de pobresa de les llars de la ciutat s’ha classificat en tres graus d’intensitat. De tal manera que un 20,64% de les llars està per davall del llindar de pobresa, la qual cosa equival a 67.360 llars o 163.428 habitants. El càlcul de la proporció de cases en situació de pobresa severa dóna com a resultat un 7,58%, la qual cosa afecta 24.725 llars o 59.986 habitants. La proporció de llars en l’espai social de vulnerabilitat és de 26,7% per a la ciutat, un poc més d’una quarta part de les llars, la qual cosa es tradueix en 87.023 llars o 211.133 persones.

L’anomenat espai social de vulnerabilitat suposa que si es prolongaven els efectes de la crisi en la vida de les persones i les llars, i si es continuava amb les polítiques de contenció en els pressupostos orientats a les polítiques socials aplicats des de fa dècades, les cases que es troben en aquest espai són susceptibles de deteriorar les seues condicions de vida fins a situar-se per davall dels llindars de pobresa o de pobresa extrema; per la qual cosa es pot parlar que una proporció significativa de les llars de la ciutat es troben en situació de fragilitat.

L’afectació de llars per Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS) s’estén fins a abastar huit àrees que tenen una proporció de llars en l’espai social de vulnerabilitat per damunt de la mitjana de la ciutat: Salvador Allende (42% de llars), Quatre Carreres (34,2%), Sant Marcel·lí (34,2%), Campanar (29,6%), Patraix (28,6%), Trafalgar (28,6%) i L’Olivereta (28,5%). La situació de les àrees de CMSS de Salvador Allende, Quatre Carreres i Campanar és “especialment preocupant en el sentit que concentren un terç de les llars en situació de pobresa severa i requeririen programes i polítiques específiques orientades a frenar i revertir aquesta situació, atesa la seua elevada incidència”. Amb tot, assenyala l’informe, “no cal perdre de vista que el problema de concentració de la pobresa també s’observa en les àrees de Patraix, L’Olivereta i Sant Marcel·lí amb una proporció de llars per davall del llindar de pobresa que supera la mitjana de la ciutat”.

Una de les dades que resulta més alarmant de l’informe és l’elevada taxa de desocupació entre els habitants de la ciutat, que segons la recerca se situa al voltant del 24,4%. Una dada, assenyalen els investigadors, que “adquireix una dimensió encara més inquietant quan es comprova que la mitjana de temps en situació de desocupació, segons la informació que es va obtindre amb l’enquesta, és de 30 mesos i la mitjana total de 18 mesos; és a dir, el 50% de la població en situació de desocupació es troba en ella des de fa un any i mig, com a mínim”. La qual cosa suposa una forta tendència a la cronificació de la situació de desocupació.

En l’elaboració del diagnòstic els investigadors han presentat una tipologia que integra tres elements de tipus “objectiu” per a mesurar les situacions de risc de pobresa i vulnerabilitat a les cases de la ciutat de València: la proporció de llars per davall del llindar de pobresa a la ciutat (20,64%), de llars afectades per la baixa intensitat laboral dels seus integrants (18,1%) i de llars que es troben en situació de carència material severa (11,9%). L’indicador de carència material severa, segons els investigadors, és molt complex i aporta molta informació rellevant sobre l’accés de les llars a diversos béns i recursos de la vida quotidiana que van des de qüestions relacionades amb necessitats bàsiques (alimentació, pagament de rebuts de la llum, aigua, energia, pagament d’hipoteca, etc.), la possibilitat de mantindre certs nivells bàsics de benestar a la llar (accés a la calefacció o aire condicionat) i altres aspectes relacionats amb el benestar subjectiu (permetre’s vacances) o que influeixen en la percepció de seguretat o vulnerabilitat (fer front a despeses imprevistes). Per això l’11,9% de les llars que calculen que es troben en aquesta situació i que, segons les seues estimacions, estarien al voltant de 38.926 llars o 94.442 habitants de la ciutat, constitueixen un conjunt de realitats que consideren que cal atendre.

En l’informe apareix com a especialment preocupant la situació dels joves, entre 17 i 25 anys, que planteja la necessitat d’una intervenció immediata a càrrec de les entitats públiques, ja que les llars amb integrants menors i joves a la ciutat de València es troben en una situació de major vulnerabilitat. Això significa un enorme repte, assenyala el professor Lorente, “sobretot si tenim en compte que la tendència demogràfica de la ciutat és a l’envelliment, la qual cosa planteja la urgència i la necessitat del disseny de polítiques integrals que superen el marc d’acció de la Regidoria de Benestar”.

Per a millorar l’actuació dels Serveis Socials Municipals, els investigadors han dividit la ciutat en tres tipologies: Àrees d’Acció Urgent; Àrees en Procés de Deterioració; i Àrees d’Acció de Reforç. Les Àrees d’Acció Urgent (CMSS de Salvador Allende, Quatre Carreres, Campanar i Trafalgar) tenen una major taxa d’atur i una elevada proporció de la seua població treballant en ocupacions precàries, també tenen una població jove, amb altes taxes de natalitat respecte a l’observada a la ciutat, i un menor índex d’envelliment, per la qual cosa donen “el perfil especialment preocupant de la pobresa: la pobresa infantil i juvenil”. En les Àrees en Procés de Deterioració (L’Olivereta, Patraix, Malva-rosa, Natzaret i Sant Marcel·lí) s’observen nivells superiors a la mitjana de la ciutat en alguns dels indicadors de risc de pobresa i exclusió social que, si es prolongaven els efectes de la crisi i no s’implementaven polítiques i programes orientats a mitigar-los, podrien agreujar les situacions que ja es viuen en aquestes llars. Ací es donen certes variacions en els indicadors de benestar que requereixen especial observació en cada cas, com és Natzaret, on s’observa una major percepció de deterioració en les condicions de la vivenda (presència de goteres, humitats, etc.) o de problemes en l’entorn de la vivenda com en les àrees de la Malva-rosa i L’Olivereta. Per tant, assenyala l’informe, “en aquestes àrees és necessari establir línies de treball prioritàries orientades a atendre, a més del nivell de deterioració material que s’observa, problemàtiques específiques que afecten les condicions de vida de la població en cadascuna d’elles”. Finalment, en les Àrees d’Acció de Reforç (Benimaclet i Ciutat Vella) els investigadors recomanen “l’aplicació de polítiques i programes concrets orientats a reforçar l’atenció a usuaris/es a partir de perfils concrets: persones majors, dependents, immigrants i joves”.