El treball ha comptat amb la col·laboració de 780 directius d’empreses espanyoles de més de cinquanta treballadors. Junt amb les professores García-Granero i Fernández-Mesa, adscrites al Departament de Direcció d’Empreses Juan José Renau Piqueras de la Facultat d’Economia, han participat en la recerca Justin Jansen, catedràtic del Departament d’Estratègia i Emprenedoria de la Universitat Erasmus de Rotterdam, i Jaider Vega-Jurado, professor de gestió de la innovació a l’Escola de Negocis de la Universitat del Nord (Colòmbia).

Segons expliquen les investigadores, “és ben sabut que combinar estratègies encaminades cap a la consecució de la competitivitat empresarial a curt termini (per exemple, tractar de produir més eficientment amb els mateixos recursos) i llarg termini (per exemple, invertir en innovació o estudiar formes d’internacionalitzar-se en el futur) és necessari per a la supervivència”. Per aquesta raó, afegeixen, “és de crucial importància que l’alta direcció siga ambidextra, és a dir, que implemente ambdues estratègies simultàniament”.

En l’estudi es mostra que un equip directiu compost per persones que tinguen experiència per a dur a terme funcions diferents (per exemple, una persona especialitzada en finances, una altra en màrqueting i una altra en R+D) serà més propens a realitzar estratègies ambidextres. Amb tot, un equip directiu els membres del qual tinguen edats molt diverses implementarà accions més encaminades cap a una de les dues estratègies, a causa de la creació d’estereotips i a la divisió en el grup, la qual cosa posarà en perill la supervivència de l’empresa.

Certes formes de gestionar l’equip, com ara la confiança que transmet la direcció general o la seua capacitat per a delegar de responsabilitats, també es reflecteixen en la consecució simultània d’estratègies d’exploració i explotació a l’empresa. “L’estudi mostra que, encara que els equips directius diversos en termes d’edat no siguen propensos a realitzar estratègies ambidextres, sí que ho són si en l’equip es comparteixen responsabilitats, ja que els estereotips disminueixen i s’arriben a acords que garanteixen la implementació simultània d’estratègies a curt i llarg termini”, expliquen les investigadores. A més, segons han pogut observar, “si la direcció general confia en l’equip i li ho fa notar, la diversitat en funcions afavorirà la implementació d’estratègies d’explotació i exploració al mateix temps”. L’estudi conclou “que és necessari investigar la combinació òptima de diferents tipus de diversitat en els equips de direcció, així com els seus processos de gestió, amb la finalitat d’aconseguir que les empreses sobrevisquen”.