La proteïna Dom34 és coneguda per la seua funció en el procés de reciclat general de ribosomes per a la síntesi de proteïnes en la cèl·lula. Amb aquest treball els investigadors han descobert que Dom34 és també necessària a l'hora de sintetitzar enzims per a la formació de glicoproteïnes (molècules compostes per una proteïna i un o diversos glúcids) en la paret cel·lular de ‘Candida albicans’, un llevat patogen humà amb incidència cada vegada major en infeccions intrahospitalàries. Aquesta paret cel·lular és el suport imprescindible perquè ‘Candida albicans’ sobrevisca i prolifere, provocant una freqüent i preocupant patologia: la candidiasi.

“Encara que la majoria de les infeccions per candidiasi són tractables, les complicacions arriben a ser greus o fatals en certes poblacions; és el cas de les immunodeficiències, com la SIDA, o el trasplantament d'òrgans, on els tractaments poden no funcionar amb normalitat. Ara com ara, no existeixen teràpies completament efectives”, comenta Paula Alepuz (Universitat de València), responsable de la col·laboració espanyola en el projecte.

En l'estudi publicat en la revista ‘PLOS Biology’ es comprova que la proteïna Dom34 és capaç de reconèixer i unir-se als mRNA (missatgers d'àcid ribonucleic) producte de l'expressió dels gens codificadors per a enzims de glicosilació de proteïnes. La unió de la proteïna Dom34 a aquests mRNA promou la seua traducció i, per tant la síntesi d'aquests enzims. La producció de les glicoproteïnes de paret cel·lular són molt importants per a la resistència de ‘Candida’ a defenses de l'hoste. Per açò, l'estudi obri noves vies a la recerca de noves teràpies contra la candidiasi, l'incessant augment de la qual s'està convertint en un seriós problema hospitalari.

Liderat per la Molekulare Mykologie Heinrich-Heine Universität (Düsseldorf-Alemanya), el treball compta amb la col·laboració del  Manchot Graduate School Molecules of Infection, també de la Heinrich-Heine Universität, i amb el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular-ERI Biotecmed de la Universitat de València.

La participació de la Universitat se centra en l’estudi quantitatiu de la traducció, és a dir, del procés pel qual la informació genètica transcrita en mRNA va a ser utilitzada per a sintetitzar la proteïna. Paula Alepuz codirigeix, al costat de José Enrique Pérez Ortín, el grup d'investigació GFL (Genòmica Funcional de Llevat), del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, que en els últims anys ha posat a punt la metodologia per a determinar quantitativament les taxes de traducció de mRNA a escala genòmica (tots els de la cèl·lula) i a escala de mRNA específics.

http://journals.plos.org/plosgenetics/article?id=10.1371/journal.pgen.1006395