La proposta de nomenament ha partit de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València, i reconeix la trajectòria del Dr. Pascual-Leone, un referent mundial en el camp de la psicologia, la qual cosa l’ha portat a impartir classes com a professor convidat a universitats d’Europa, Àfrica, Amèrica del Sud i els Estats Units.

A més, les seues investigacions han influït en molts psicòlegs del desenvolupament cognitiu com Robbie Case, Anik de Ribaupierre, Sergio Morra, Andreas Demetriou o Olivier Houdé, o les investigacions de la memòria de treball de Nelson Cowan i Randall W. Engle, així com en la recerca en psicoteràpia de Leslie Greenberg i Antonio Pascual-Leone.

La padrina de l’acte i qui llegirà la Laudatio serà la professora Mª Ángeles Cerezo, catedràtica de Psicologia Bàsica de la UV, mentre que el padrí serà Antonio Manuel Ferrer, professor titular del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, i degà de la Facultat de Psicologia i Logopèdia. La Comissió d’Acompanyament la formaran Paula Samper, directora del Departament de Psicologia Bàsica; Javier Roca, director del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació; Ana d’Ocon, professora de Psicologia Bàsica i vicedegana de la Facultat de Psicologia i Logopèdia; i Francisco Alcantud, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació.

Pascual-Leone és graduat en Medicina per la Universitat de València, es va especialitzar en Psiquiatria i Neurologia a la Universitat de Valladolid, i va obtindre el títol de doctor en Psicologia a la Universitat de Ginebra (Suïssa) sota la supervisió de Jean Piaget. El 1970 fundà l’enfocament neopiagetià amb el seu article sobre la quantificació de les etapes del desenvolupament cognitiu, publicació que es troba entre els 500 articles més citats de la història en el camp de la psicologia.

Autor de més de 80 articles i 40 capítols, el 2021 publicà amb la Dra. Janice Johnson la seua obra magna: The working mind: Meaning and mental attention in human development, treball on sintetitzà els seus 50 anys de carrera investigadora i que implica un avanç sobre tots els seus treballs publicats anteriorment.

Durant la dècada dels 2000, la seua investigació va abordar temes de mediació, superdotació cognitiva, intel·ligència, deteriorament del llenguatge, educació matemàtica, funció executiva i neurociència.

A la dècada de 1980, elaborà la seua teoria sobre els processos cerebrals, tot proposant un model d’asimetries hemisfèriques, basat en la distinció entre processos cognitius esforçats versus perceptuals i experiencials més automàtics, fet que anticipà els punts de vista actuals sobre les diferències funcionals hemisfèriques. Els anys 90 va oferir idees innovadores relacionades amb les habilitats cognitives durant la infància i l’envelliment.

Juan Pascual-Leone ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals destaquen l’elecció com a membre d’honor a l’Acadèmia de Psicologia d’Espanya, com a membre de l’Associació de Ciències Psicològiques i com a doctor honoris causa a la Universitat de Xipre.