L’acte de nomenament va estar presidit per la rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre, i la laudatio va estar a càrrec del catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, de la Facultat de Ciències Biològiques, Ismael Mingarro. A la possessió varen assistir gran part del Consell de Direcció de la Universitat així com nombrosos degans i deganes, l’exrector de la Universitat Francisco Tomás i diversos membres de la comunitat universitària.

El Consell de Govern de la Universitat va aprovar el passat 2 d’octubre el nomenament de Nils Gunnar Hansson von Heijne com doctor ‘honoris causa’. La proposta va ser presentada per l'Escola de Doctorat a partir de la iniciativa de l’Estructura de Recerca In-terdisciplinar Biotecmed, i el suport dels Instituts de Biomedicina i l’I2SysBio, així com de la Facultat de Ciències Biològiques, la Facultat de Química i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria.

Al seu discurs d’acceptació, Nils Gunnar Hansson von Heijne va destacar que la història de la bioquímica ‘és una bella il·lustració de com un avanç fet per un o uns pocs investigadors anima una comunitat científica més amplia i al final porta a comprensions més profundes dels camins ocults de la natura’.

‘La creixent pressió per ‘guanyar la cursa’ i publicar en les millors revistes, la competència per càrrecs acadèmics i beques, l’atenció en l’excel·lència amb grups més grans i millors que s’enduen la part de lleó de recursos. Tot són qüestions que provenen del fet que la ciència s’ha fet global, que les nacions veuen la ciència com una manera de competir per la influencia econòmica i política’, va asseverar el nou doctor ‘honoris causa’.

Per a consultar el discurs complet de Nils Gunnar Hansson von Heijne es pot llegir en valencià, castellà i anglés.

La rectora Mª Vicenta Mestre va destacar la importància de la col·laboració universitària en les tasques de recerca com es mostra en les tres dècades de treball conjunt entre la Universitat i l’equip de von Heijne. Mestre també va remarcar el fet que la proposta del present doctorat ‘honoris causa’ es fera per part de quatre centres mostra de ‘la multitud de sabers que es conreen a la Universitat i que suposen una base per a la multidiciplinarietat que hui en dia fem realitat en títols docents de grau i de postgrau, en programes de doctorat i, per suposat, en la nostra activitat investigadora’.

Per a consultar el discurs de la rectora Mª Vicenta Mestre, feu clic ací.

A la seua laudatio, el professor Ismael Mingarro va reafirmar l’impacte de tots els descobriments i estudis que ha realitzat von Heijne, destacant que les seues publicacions estan prop de sobrepassar les 100.000 citacions. A més, va realçar la gran voluntat de col·laboració del nou doctor ‘honoris causa’ recordant una de les seues frases és ‘col·laborar és més divertit que competir’, asseverant que en l’actual i confrontat món científic ‘no he escoltat mai a ningú queixar-se del professor von Heijne i açò no és fàcil hui en dia’.

Per a llegir la laudatio sencera del professor Ismael Mingarro, feu clic ací.

Nils Gunnar Hansson von Heijne

Nils Gunnar Hansson von Heijne (Gothenburg, Suècia, 1951) és director del Laboratori Nacional de Ciències de la Vida Cryo-EM Facility d’Estocolm i professor visitant de la Rockefeller University de New York. Format en el KTH Royal Institute of Technology d’Estocolm, on va obtenir el seu màster en Química i el seu doctorat en Física, Von Heijne va ser becari d’investigació en la University of Michigan i professor visitant del Molecular Biology Institute de la University of California –Los Angeles (UCLA)– i del Protein Engineering Research Institute de Japó.

Va ser professor del KTH Royal Institute of Technology de Suècia, de la Stockholm University i group leader del Karolinska Institute Center for Structural Biochemistry (NOVUM). També ha estat director de l’Stockholm Bioinformatics Center i del Center for Biomembrane Research.

La seua recerca ha estat centrada en la classificació de proteïnes i biogènesi i estructura de proteïnes de membrana. Els seus resultats científics més importants inclouen el descobriment i la validació experimental de la denominada ‘(-1, -3) –rule’ sobre escissió de pèptids, i la denominada regla de “positiu interior”.

Membre de diferents comitès científics, editorials i d’experts, ha estat consultor del Comitè Nobel de Química i de Psicologia o Medicina. És autor de més de 360 publicacions científiques d’alt impacte.

És membre de l’Academia Europaea, de la Reia Acadèmia Sueca de Ciències. Doctor ‘honoris causa’ per l’Abo Akademi, ha rebut diferents reconeixements i premis, entre ells l’Arrhenius Medal de la Sociedad Sueca de Química.