L’equip d’investigació està format per Ausiàs Cebolla, professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València; Marcelo Demarzo, professor de la Universitat Federal de Sao Paulo; Javier Garcia-Campayo, de l’Hospital Universitari Miquel Servet; i Joaquim Soler, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 

Moltes són les persones partidàries de la meditació i els seus efectes en la salut física i mental, però fins ara no hi havia estudis rellevants que plantejaren la possibilitat que aquesta pràctica tinguera algun efecte no desitjat. Ara, un equip de la Universitat de València ha realitzat un estudi per tal de conéixer si hi ha algun efecte advers que se’n deriva. Per això, s’ha fet una enquesta a quasi 350 persones. L’objectiu de l’estudi era avaluar la presència d’efectes negatius entre les persones practicants de la meditació, considerant factors moderadors com ara el tipus, la freqüència i la duració d’aquestes pràctiques. De les quasi 350 persones enquestades, només 87 van informar d’haver patit algun efecte no desitjat, encara que la majoria dels efectes van ser transitoris i no van conduir a la interrupció de la meditació ni a requerir assistència mèdica.

Tal com recull l’estudi, la meditació s’ha utilitzat durant més de mil anys com una pràctica espiritual o curativa. Comprén un conjunt de pràctiques que es poden subdividir en tres grups de paraigües: atencionals (pràctiques concentratives, mantres), constructives (com en la meditació de la bondat o la compassió) i deconstructives (pràctiques orientades a desfer patrons cognitius maladatatius com ara el mindfulness). En els últims vint anys, en les societats occidentals, s’ha registrat un increment en l’ús de pràctiques de meditació relacionades amb intervencions basades en mindfulness (MBI), un dels enfocaments meditadors més freqüents utilitzats en el context científic. Ha estat ben documentat que la meditació i els MBI s’associen a diversos resultats positius, com ara una disminució de la simptomatologia psiquiàtrica (per exemple, ansietat, depressió) o un augment dels estats positius (per exemple, el benestar, les emocions positives). A més, s’han apuntat canvis en àrees cerebrals implicades en la salut positiva. A pesar de l’ús de llarga tradició de la meditació i la seua eficàcia basada en l’evidència en diverses aplicacions clíniques, educatives, esportives i de la indústria, encara hi ha una absència de dades sobre els possibles efectes no desitjats (UE) d’aquestes pràctiques.

En el camp dels tractaments psicològics que poden incloure programes i pràctiques de meditació, els efectes no desitjats rarament s’avaluen. En l’àmbit de les pràctiques de meditació i MBI, els estudis científics sobre els efectes no desitjats són poc freqüents i generalment es basen en informes de casos o hipòtesis especulatives. Altres estudis han indicat que els llargs períodes de meditació poden ser contraindicats per a persones amb problemes psiquiàtrics, ja que poden precipitar la malaltia mental i la psicosi. Entre les reaccions esmentades, la pràctica de la meditació pot tindre efectes psicològics associats (per exemple, estrés emocional, confusió, desorientació i dependència de la pràctica), psicopatològics (ansietat, deliris i al·lucinacions) i fisiològics (dolor, disfunció sensorial, exacerbació de malalties neuromusculars/articulars, reducció de la gana i insomni). Els casos més greus esmentats inclouen la precipitació de la psicosi, el trastorn per estrés posttraumàtic (TEPT) i els atacs epilèptics.

Amb tot açò, Ausiàs Cebolla explica que “la investigació sobre els efectes no desitjats en les pràctiques de meditació i MBI és rellevant perquè encara falten dades sobre possibles efectes i sobre els tipus de persones que no poden beneficiar-se d'aquest tipus de pràctiques”.

L’estudi
La majoria de practicants eren dones (68,4%). Per nacionalitats, el major nombre provenien d’Espanya (42,9%), seguides de Mèxic (10,1%), Brasil, (6,5%). El 48,5% de les persones que han participat en l’enquesta estaven casades i eren universitàries (54,4%). Pel que fa a la freqüència de les pràctiques de meditació avaluades en l’enquesta, les pràctiques informals eren les més freqüents, diàriament (46,8%), seguides d’atenció centrada (30%), mentre que les pràctiques de compassió eren les menys practicades. D’altra banda, el 16,6% (52) dels participants presentaven símptomes depressius i el 23,4% (75) símptomes d’ansietat. 

Pel que fa al 25% que havia informat sobre efectes negatius amb la meditació, la majoria d’aquests van ser transitoris i no van conduir a la interrupció de la meditació ni a necessitar assistència mèdica. La incidència, segons l’enquesta, va ser més comuna en la pràctica individual que en la grupal. Els resultats de l’estudi també apunten al fet que alguns tipus de meditació poden influir més en la prevalença d’efectes no desitjats. Així, segons les dades recollides, l’atenció focalitzada o centrada està associada amb més efectes no desitjats, mentre que les pràctiques de consciència corporal (que es relaciona amb la salut psicològica i mèdica) estan associades amb menys. Quant a la categorització dels efectes, les reaccions més freqüents que havien patit eren símptomes d’ansietat (13,7%) i despersonalització o desrealització (canvis en la consciència espacial, 8%).