L’exposició ‘Descobrir tresors: manuscrits i incunables’ que s’exhibeix a la Sala Duc de Calàbria fins al 15 d’abril, permet acostar-se a 18 manuscrits i vuit incunables emblemàtics que formen part del tresor bibliogràfic custodiat a la Biblioteca Històrica. A més, es pot visitar una rèplica exacta de la premsa de Gutenberg.

L’exposició, organitzada pel Servei de Biblioteques i Documentació i el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, està estructurada cronològicament i el seu objectiu principal és mostrar obres úniques en la història del llibre conservades a la Universitat de València.

El fons bibliogràfic exposat representa, al seu torn, un testimoniatge de la història de la biblioteca universitària iniciada l’any 1785 gràcies a la donació de Francesc Pérez Baier. Després de la pràctica desaparició del seu fons fundacional a causa d’un incendi provocat per una bomba durant la invasió napoleònica, les donacions i llegats que va rebre posteriorment la Universitat de València, així com la incorporació dels fons procedents de l’expropiació dels béns eclesiàstics, van ser decisius per a configurar la biblioteca actual.

La desamortització del segle XIX va ser l’origen de la col·lecció més valuosa que actualment conserva la Universitat, la dels manuscrits del duc de Calàbria, formada per un total de 226 còdexs procedents del monestir de Sant Miquel dels Reis. A la Biblioteca Històrica s’inclouen també obres que provenen d’altres cenobis i de donacions de particulars, majoritàriament personatges relacionats amb la Universitat, com és ara l’Atlas de Historia Natural de Ginés de Perellós, marquès de Dosaigües, i altres manuscrits vinculats a la història de València.

En la mostra, entre els manuscrits del duc de Calàbria es pot admirar l’exemplar més antic conservat a la biblioteca, Expositio psalmorum de sant Agustí, datat entre 1150 i 1175. A més, s’hi exposen altres exemplars d’aquesta col·lecció, com el còdex de Francesco Filelfo, Satyrae hecatosticae, el còdex gòtic de Guillaume de Lorris, Roman de la Rose, un esplèndid volum amb les obres de Virgili, o el Psalterium de Francesc d’Eiximenis, elaborat a València.

De la col·lecció d’incunables, o primers llibres impresos anteriors a 1501, s’exposen vuit obres, entre les quals cal destacar la primera obra literària impresa a la península Ibèrica en una impremta no ambulant, de la qual l’únic exemplar conegut es conserva a la Universitat de València, Obres o trobes en llaors de la Verge Maria, imprès a València per Lambert Palmart en 1474. D’altra banda, destaca la magnificència de l’obra de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, impresa a València per Nicolau Spindeler en 1490, exemplar raríssim i obra emblemàtica per a tots els valencians, del qual només hi ha tres exemplars arreu del món.

Totes les obres exposades estan digitalitzades i poden ser consultades en línia des de qualsevol lloc del món, a través de la col·lecció digital anomenada Somni, en referència a l’incunable El somni de Joan Joan de Jaume Gassull, imprès a València l’any 1497.

A més, amb motiu del 550è aniversari de la mort de l’inventor de la impremta, la primera peça que veurà el públic en accedir a l’exposició és una rèplica idèntica de la premsa de Gutenberg, pertanyent a l’Associació del Senat del Museu de la Impremta de València. Aquesta premsa va ser aconseguida arran de l’agermanament de la ciutat de València i la de Magúncia. Amb unes dimensions de 2,8 m d’alt per 1,8 d’ample, estarà activa dues vegades per setmana (els dimarts a la vesprada i els divendres al matí), i amb l’ajuda d’un mestre impressor, el públic podrà imprimir la primera pàgina de l’incunable del Tirant lo Blanc.

D’altra banda, a la Sala Oberta es pot contemplar fins al 8 d’abril l’exposició ‘Trenta anys al servei dels estudiants (1987-2017)’. D’acord amb el comissari de l’exposició, el catedràtic de la Universitat de València Marc Baldó, l’exposició permet conèixer la història d’un dels serveis d’estudiants pioners, a més d’aproximar-se a la imatge de la Universitat i de l’estudiant, i com aquest ha canviat en les últimes tres dècades.

L’objectiu fonamental de l’exposició és donar visibilitat al Servei d’Informació i Dinamització de la Universitat de València (Sedi), que té un paper important “en la cultura democràtica de la Universitat” informant els estudiants de les beques o de la formació complementària i gestionant una sèrie d’activitats culturals que es duen a terme a la Universitat. Tot i així, aquest servei no tindria sentit sense els estudiants. Per això  són ells el vector real de l’exposició, els que ixen en les imatges, en les fotografies de Miguel Lorenzo.

L’exposició, molt visual, fa un recorregut pels 30 anys del Sedi des de la seua creació en 1987, i permet conèixer tots els programes, gestionats per aquesta unitat, i posteriorment el CADE (Centre d’Assessorament i Dinamització dels Estudiants), creat l’any 1998 i amb el qual es va fusionar a partir de 2011.

L’exposició, que conté tots els materials editats per aquest Servei (revistes, fullets, agenda, etc.) i un audiovisual, que recull l’entrevista de 14 persones vinculades al Sedi, permet endinsar-se en uns dels serveis d’estudiants més moderns de les universitats espanyoles.