L’arxiu personal de Lecha-Marzo, que conté moltes cartes de gran valor científic, ha sigut recentment donat per la família del metge forense a la biblioteca Vicent Peset Llorca de l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència ‘López Piñero’. Gràcies a la labor de l'equip de la biblioteca, amb la direcció de José Enrique Ucedo, el llegat es troba per primera vegada completament catalogat i disponible per a futures investigacions. Per a celebrar aquest fet s'ha organitzat una exposició, coordinada per Mabel Fuentes, amb una selecció de la documentació. La mostra s’ha inaugurat el dimecres 10 de gener en el Palau de Cerveró de la Universitat de València. La inauguració va comptar amb la participació de la néta del metge forense, Carmen de Meer Lecha-Marzo que és també autora d'un dels millors treballs biogràfics sobre aquest personatge (Meer Lecha-Març 1985). Es podrà conéixer així, amb una gran quantitat de material bibliogràfic, manuscrits i fotografies de l'època, els orígens de la policia científica.

L'exposició
L'exposició està vertebrada en quatre blocs que despleguen el treball interdisciplinari de Lecha Marzo. En la primera vitrina, es poden trobar diversos materials que donen compte de la seua dedicació a la medicina legal i forense. Dues edicions del seu Tractat d'autòpsies i embalsamaments. El diagnòstic mèdic-legal en el cadàver així com el Manual de Medicina Legal del seu oncle, Luis Lecha Martínez, en el qual Lecha Marzo va col·laborar. Aquests volums estan complementats per documentació fotogràfica i diverses eines quirúrgiques àmpliament usades en la pràctica d'autòpsies. També s'inclou una mostra de paper de tornassol que servix per a recordar la prova que Lecha Marzo va proposar per a constatar la mort, enfront d'altres formes anteriors de comprovar la acidosis. Tal com s'ha indicat, la tècnica consistia a aplicar una fulla de paper de tornassol sobre el globus ocular, per sota de les parpelles, per a comprovar la presència d'un mig àcid (és a dir, absència de coloració blava) com a signe de la mort.

La segona vitrina mostra que Lecha-Marzo no solament va ser un investigador tenaç sinó també un gran escriptor i autor d'una copiosa correspondència. Va realitzar una campanya de divulgació de la producció científica espanyola que s'emmarca dins del moviment regeneracionista de l'època. Va col·laborar de manera molt habitual en nombroses publicacions mèdiques espanyoles i estrangeres, com, per exemple, Els progressos de la clínica o Justícia i sanitat. S'oferixen també exemples de l'abundant correspondència especialitzada que Lecha Marzo va mantindre amb altres metges i criminòlegs de l'època, com Joan Peset Aleixandre, Federico Olóriz, Juan Vucetich o José Chabás. En una altra línia, Gregorio Marañón, Teófilo Hernando i Manuel Tapia proposen a Lecha Marzo escriure una monografia sobre un tema d'actualitat mèdica i, en un telefonema, Joan Peset Aleixandre accepta honrós una publicació pòstuma de Lecha Marzo. També es poden trobar postals d'agraïment i felicitació de Cesare Lombroso i Santiago Ramón y Cajal dirigides a Antonio Lecha Marzo. 

La tercera vitrina mostra exemplars de les diverses investigacions en els camps de la criminologia i la criminalística. Els criminals de Cesare Lombroso (1835-1909), el Manuel de dactyloscopie d'Antonio Lecha Marzo i Henri Welsch o les Instructions signalétiques d'Alphonse Bertillon (1853-1914) són exemples d'aquest tipus de treballs. S'exposa també una edició curta en format divulgatiu, editada i publicada per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques, sobre el tema que va constituir la tesi doctoral de Lecha Marzo: els dibuixos papil·lars de la palma de la mà com a mitjà d'identificació. Dues obres més de Lombroso, la gran referència en antropologia criminal per a Lecha Marzo, també es troben en aquesta vitrina: L’uomo delinquente i Els últims progressos de l'antropologia criminal. En aquestes obres, Lombroso relaciona la criminalitat amb trets físics del cos humà, tant en la seua expressió externa com a genètica. 

L'última vitrina afig a l'anterior una làmina de l'inspector de policia francés Alphonse Bertillon. Es tracta d'una gran varietat de formes de trets anatòmics (orella, nas, ulls...) per a elaborar el ‘retrat parlat’ de delinqüents, de manera que aquestes descripcions breus i pautades pogueren ser emprades per la policia per a identificar als sospitosos prèviament fitxats. Una altra de les tècniques policials desenvolupades per Alphonse Bertillon van ser les mesures antropomètriques detallades conegudes com bertillonag, que van competir amb les empremtes dactilars en les noves tècniques d'identificació a principis del segle XX. 

Finalment, en aquesta quarta vitrina es poden contemplar dos documents sobre un famós cas d'identificació d'un cadàver l'informe pericial del qual va ser encarregat a Antonio Lecha Marzo. Es tracta del cas de la Cuesta del Rosario, esdevingut en un domicili d'aquest carrer de Sevilla, on van ser trobats un conjunt de restes òssies humanes. La policia conjecturava que aquestes restes podien haver pertangut a un subjecte home desaparegut quaranta anys arrere. La investigació efectuada per Antonio Lecha Marzo va corroborar aquesta sospita i va aportar dades sobre el subjecte i la causa de mort, malgrat les dificultats probatòries.

Tots els llibres, manuscrits i objectes procedeixen de la biblioteca Vicent Peset Llorca i de la col·lecció científic-mèdica de la Universitat de València, les dues col·leccions pertanyents a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència ‘López Piñero’.