La matinada del 26 d’abril de 1986, el quart reactor de la central electronuclear Vladimir Ílitx Lenin va esclatar i va provocar el que es considera l’accident nuclear més gran de la història. El núvol radioactiu va abastar quasi tot Europa, en una àrea de 2.600 quilòmetres quadrats, quasi un centenar de pobles i poblats van desaparèixer i hagueren de ser evacuats i va provocar milers de malalts de càncer i de malalties de la pell que permaneixen fins avui, exposant a quasi 8,4 milions de persones a la radicació. 

Quan en 2011 l’escriptora i creadora visual peruana Sonia Cunliffe va visitar el balneari de Tarará, a l’est de l’Havana, els xiquets que es banyaven a la platja van cridar la seua atenció. Posteriorment, la trobada amb la periodista Maribel Acosta en 2015 va propiciar l’inici d’un treball conjunt d’investigació on van contactar amb metges, pacients, traductors, centre d’investigació, hospitals i van visitar els arxius dels diaris Granma i Juventud Rebelde, col·legues que els van lliurar els seus arxius... fins a reconstruir una part de la història poc coneguda que va començar el 29 de març de 1990, quan el primer vol procedent de l’antiga URSS, va arribar a Cuba amb els primers dels 26.000 xiquets i xiquetes que provinents de Rússia, Bielorússia, Ucraïna i Moldàvia van rebre al llarg de 21 anys, des de 1990 fins a 2011, assistència mèdica gratuïta a Cuba, per tractar les diferents malalties que anys desprès van començar a aparèixer com a seqüela de la radioactivitat. 

Segons ens indica Maribel Acosta, “la mostra Documents extraviats: xiquets de Txernòbil a Cuba constitueix, una recerca ordenada del context i els seus actors, des de la recuperació i reconstrucció de documents textuals, fotogràfics, sonors, audiovisuals i d’objectes i equipaments; ancorada en els conceptes de memòria i oblit, en tant que imaginari social present. Ens posa a sentir la responsabilitat del fet humà”. 

Per la seua part, Sonia Cunliffe exhibeix una obra que té com a fonament radical l’art de l’arxiu, la desconstrucció i la reconstrucció de les capes narratives que emergeixen en nous relats quan s’activen amb públics, experiències i contextos diferents. Cadascú, enfront d’una narrativa de partida, farà la seua pròpia i, d’aquesta manera, els documents dispersos en arxius quasi oblidats contaran moltes històries d’aquells anys… i d’aquests. Les fotografies esdevenen cabals, gestos d’arrelament. Anvers i revers expliquen un nom, un temps i un enyor. Xiuxiuegen llàgrimes i també somriures. Fins i tot avui continuen demanant auxili, preguen més vida perquè no prevalguen el silenci i l’abandonament.

I, com a columna vertebral que travessa la mostra, hi ha el so. El jove compositor cubà Jorge Antonio Fernández Acosta va compondre El lamento de Liusia, aquell altre relat inspirat en el testimoniatge de l’esposa del bomber moribund que va recollir l’escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura l’any 2015, en el llibre Veus de Txernòbil. 

Acte d'inauguració
L’acte inaugural de l’exposició, 24 d'abril, comptà amb la presència del vicerector de Cultura, Esport i Vincle Social de la Universitat de València, Albert Moncusí; de l’artista visual Sonia Cunliffe; de la periodista i comissària de la mostra, Maribel Acosta; de David Rodríguez, de l’Associació Valenciana d’Amistad amb Cuba “José Martí”; i del director del CM Rector Peset UV, Carles Xavier López Benedí.