La Universitat reuneix més de 120 expertes i experts internacionals sobre l’impacte de la IA en el món laboral

En la sessió inaugural es va posar en relleu que la intel·ligència artificial constitueix un motor de transformació del mercat de treball en incrementar la productivitat i modificar l'organització de les relacions laborals, si bé també pot intensificar desigualtats ja existents i plantejar nous desafiaments per a la protecció social. En aquest context, es va insistir en la necessitat de reforçar el paper de l'Estat en el finançament del sistema públic i d'acompanyar el desenvolupament tecnològic mitjançant polítiques públiques capaces d'afavorir una transició justa.

El catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de València i director del congrés, Adrián Todolí, va assenyalar: “És un error usar la IA per a abaratir costos o substituir mà d'obra, l'objectiu ha de ser millorar la productivitat a través de la potenciació de les capacitats de les persones”; idea sobre la qual es va reflexionar al llarg de les dues jornades de ponències.

Les taules van girar al voltant de tres instruments normatius fonamentals: la Directiva de Treball en Plataformes, el Reglament General de Protecció de Dades i el Reglament d'Intel·ligència Artificial. Tot allò des d'una perspectiva multidisciplinària que va permetre abordar qüestions com ara la transparència algorítmica, la supervisió humana, la gestió automatitzada del treball, els drets col·lectius, la prevenció de riscos laborals o les noves fronteres obertes per la neurotecnologia.

Aquest debat va posat de manifest la conveniència d'articular un marc regulador coherent que permeta aprofitar les oportunitats que ofereix la intel·ligència artificial sense menyscabar els drets fonamentals de les persones treballadores.

D’altra banda, un dels eixos centrals del congrés va ser la transparència en l'ús de sistemes algorítmics. Es va destacar que el dret d'explicabilitat no constitueix només un deure d'informació, sinó un pressupost indispensable perquè les persones treballadores puguen comprendre les decisions que els afecten i exercir eficaçment els seus drets. Al mateix temps, es va advertir de les dificultats que planteja la seua aplicació pràctica en determinats sistemes d'intel·ligència artificial i de l'absència d'un règim sancionador específic que garantisca la seua efectivitat.

En aquest sentit, la futura transposició de la Directiva de Treball en Plataformes a l'ordenament espanyol va ser objecte d'un intens intercanvi d'opinions. Es va coincidir que representa una oportunitat per a actualitzar el Dret del Treball més enllà del fenomen de les plataformes digitals, encara que no van faltar veus que reclamaven prudència abans d'estendre automàticament el seu àmbit subjectiu d'aplicació a col·lectius distints d'aquells expressament contemplats per la norma europea. També es va debatre sobre la legalitat del model de flotes i subcontractació usat per les plataformes digitals de repartiment.

Finalment, es va dedicar especial atenció a dos àmbits cridats a adquirir una rellevància creixent. D'una banda, la neurotecnologia i les denominades neurodades plantegen desafiaments inèdits per a la protecció de la intimitat i apunten cap a la necessitat de desenvolupar un marc específic de tutela de la privacitat cognitiva. D'una altra, el Reglament General de Protecció de Dades es va identificar com a un instrument encara infrautilitzat i infraestudiat en l'àmbit laboral, especialment pel que fa a l'avaluació d'impacte, malgrat el seu potencial per a prevenir riscos i reforçar la protecció dels drets fonamentals.

En conjunt, el congrés va constatar que l'adaptació del Dret del Treball a l'ús de la intel·ligència artificial exigeix una resposta normativa equilibrada, capaç de compatibilitzar el desenvolupament tecnològic amb la protecció dels drets de les persones treballadores.

L’organització del congrés va anar a càrrec del professor de la UV Adrián Todolí i del catedràtic de la Universitat Oberta de Catalunya Ignasi Beltrán.

El congrés va tenir, a més, la presència d’institucions de referència com ara la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social i Pensions, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball; i la Direcció General d'Ordenació Normativa del Ministeri de Treball i Economia Social.