El laboratori està dirigit per José Martínez Rubio i Luz C. Souto i reuneix investigadors de diverses universitats des d’una perspectiva interdisciplinària que combina estudis literaris, estudis de memòria i metodologies d’humanitats digitals. En aquesta primera fase s’han fitxat amb dades bibliogràfiques bàsiques, fins al moment, vora 2.500 novel·les, de les quals aproximadament 500 compten amb una anàlisi completa basada en un sistema de metadades literàries que permet estudiar aspectes com la cronologia, els espais narratius, les temàtiques, els personatges, els marcs històrics o les relacions intertextuals.

A més, més d’un centenar de novel·les incorporen vídeo-ressenyes acadèmiques, elaborades en el marc de projectes d’innovació docent, que busquen facilitar la transferència del coneixement i la integració de la investigació a les aules universitàries. L’arquitectura de la base de dades i les seues possibilitats per a l’anàlisi de la literatura memorialística han sigut desenvolupades en Del archivo al algoritmo: la base de datos MNLAB y la memoria literaria de la Guerra Civil española (Souto, 2025) i actualment es troben en preparació, tant per part dels directors com per part de l’equip, diversos estudis aplicats.

El projecte adopta una perspectiva iberística i internacional. Encara que el nucli del corpus està constituït per obres publicades a Espanya, la base de dades també incorpora narratives produïdes en altres països que aborden la memòria de la Guerra Civil i el franquisme des de contextos transnacionals. El corpus inclou obres escrites en castellà, català, gallec i euskera, així com en anglés, francés, alemany, italià i portugués, entre altres llengües, fet que permet estudiar la circulació internacional d’aquestes narratives i la seua recepció en diferents espais culturals. Per a l’anàlisi d’aquest corpus multilingüe, el projecte compta a més amb coordinadors per llengua: Jesús Peris Llorca (català), Diego Rivadulla (gallec), María José Olaziregi i Pío Pérez (euskera), Rita Rodríguez Varela (francés) i Anthony Nuckols (anglés).

Les pròximes fases del projecte tenen com a objectiu ampliar la base de dades mitjançant la incorporació sistemàtica de les obres publicades entre 1936 i 1989, amb la finalitat de construir un corpus que permeta analitzar l’evolució de la literatura sobre la Guerra Civil i el franquisme al llarg de tot el període contemporani. D’aquesta manera, Memory Novels Lab aspira a consolidar-se com una infraestructura digital de referència per a l’estudi de la memòria cultural en la literatura contemporània.

El laboratori compta amb la participació d’investigadors dels departaments de Filologia Espanyola, Filologia Anglesa i Alemanya i Filologia Francesa i Italiana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, així com amb la col·laboració d’especialistes de diverses universitats europees i llatinoamericanes.

A més de les publicacions individuals resultat de les investigacions dels seus integrants, l’equip desenvolupa accions col·lectives d’investigació, transferència i difusió científica. Entre elles destaca la pròxima edició Memoria familiar del franquismo. Herencias y filiaciones en la literatura española, prevista per a novembre de 2026. Així mateix, l’equip impulsa la revista acadèmica Diablotexto Digital, publicació científica d’accés obert dedicada als estudis literaris contemporanis. La revista, editada a la Universitat de València, presta especial atenció a les relacions entre literatura i estudis culturals, i s’ha consolidat com un espai de difusió internacional per a investigacions sobre literatura espanyola i hispanoamericana.