La Universitat de València homenatjarà el rector Joan Baptista Peset en el 85 aniversari del seu afusellament
- Servei de Màrqueting i Comunicació
- Maria Magdalena Ruiz Brox
- 18 de maig de 2026

La Universitat de València retrà homenatge divendres 22 de maig al rector Joan Baptista Peset Aleixandre, coincidint amb el 85 aniversari del seu afusellament pel règim franquista. L’acte se celebrarà a les 10 hores al Claustre del Centre Cultural La Nau i reunirà representants institucionals, acadèmics i memorialistes per recordar la figura del qui fou rector de la Universitat entre 1932 i 1934, així com un dels noms més destacats de la medicina valenciana i de la defensa dels valors democràtics.
L’homenatge, que podrá seguir-se ací en directe i també podrà recuperar-se en posterioritat, serà presidit pel rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, i comptarà també amb la participació del vicerector de Comunicació, Participació i Transparència, Carlos López Olano; la degana de la Facultat de Medicina i Odontologia, Amparo Ruiz Saurí; l’escriptor i catedràtic de la Universitat de València Martí Domínguez; i la presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 de Paterna, Maria Navarro.
Durant la commemoració, el poeta Marc Granell llegirà un poema en record de Peset, mentre que el Quartet de Corda de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València posarà el tancament musical a la commemoració.
Joan Baptista Peset Aleixandre va ser una de les figures més destacades de la vida acadèmica i científica valenciana del segle XX. Metge, investigador i rector de la Universitat de València durant la Segona República, va destacar també pel seu compromís amb la salut pública, l’educació i els valors democràtics. Catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, en va ser degà entre 1930 i 1931 i vicerector entre 1931 i 1932. Aquell mateix any va ser nomenat rector, càrrec que va ocupar fins a 1934, quan se li va acceptar la dimissió. Posteriorment, el 1936, va ser elegit diputat per València i participà en la darrera sessió de les Corts de la República, l’any 1939. Detingut al port d’Alacant mentre intentava fugir a l’exili després de la Guerra Civil, fou sotmés a dos consells de guerra i afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941.
Amb aquest homenatge, la Universitat de València reivindica la memòria democràtica i recorda la trajectòria humana, científica i institucional de Joan Baptista Peset, considerat un símbol de la defensa de la universitat pública, el coneixement i les llibertats.
Un monogràfic especial per recuperar el llegat de Peset
Coincidint amb el 85 aniversari del seu afusellament, la Universitat de València ha preparat i publica en el seu web un monogràfic especial dedicat a aprofundir en la figura de Joan Baptista Peset des de diferents vessants: la personal, la científica, la documental i la memorialística.
Entre els continguts destaca una breu, però molt reveladora biografia audiovisual que recorre, a través d’imatges i documents, la trajectòria de Peset Aleixandre. El vídeo inclou també un fragment de l’acte de presentació de l’edició facsímil del judici contra qui fou rector de la UV, celebrat l’any 2001. En aquest testimoni, un dels seus fills recorda el periple compartit pels diferents camps de concentració fins al trasllat de Joan Baptista Peset Aleixandre a la presó Model de València.
La peça incorpora, a més, documents clau del procés repressiu: les declaracions que iniciaren el procediment sumaríssim, la condemna a mort, l’“enterado” signat per Francisco Franco que ratificà l’execució i, finalment, el certificat de defunció.
L’especial inclou una entrevista amb l’escriptor, catedràtic de la UV i director de la revista Mètode, Martí Domínguez, autor de la novel·la Ingrata pàtria, centrada en les últimes hores de vida de Peset abans del seu afusellament a Paterna. En l’entrevista, Domínguez reflexiona sobre el procés d’investigació històrica al voltant de Peset, desenvolupat per a ficcionar les darreres hores de qui va ser rector de la UV, les tensions polítiques que van marcar la seua condemna, el seu llegat i el que queda encara per investigar sobre eixes darreres hores de vida de Peset Aleixandre així com de les persones que foren afusellades juntament amb ell.
El monogràfic incorpora també un reportatge sobre el denominat Fons Peset, una col·lecció donada per la família Peset a la Universitat de València el 1982 que incorpora més de 5.000 llibres i fullets especialitzats en medicina, ciència i salut pública que abasten prop de cinc segles d’història. El fons es conserva actualment a l’Institut Interuniversitari López Piñero, al Palau de Cerveró de la UV. Entre els documents conservats destaquen les peticions d’indult presentades abans de l’execució de Peset, testimonis directes d’un dels episodis més tràgics de la repressió franquista contra el món universitari i científic.
L’especial recorda igualment el mural que manté viva la memòria del rector Peset al Col·legi Major de la Universitat de València que porta el seu nom, en el centre de la ciutat de València. L’obra, creada per l’artista Damián Flores, representa Peset en una escena simbòlica i impossible, situada a la terrassa de l’antiga Facultat de Ciències -actual edifici del Rectorat-, projectada pel seu germà i inaugurada el 1944, tres anys després del seu afusellament.
Categories:




















