A banda de l’estudi microscòpic, que implica l’anàlisi morfològica d’estructures reproductives utilitzant tècniques de tinció amb colorants (blau de lactofenol)  i l’observació amb el microscopi de contrast de fases, Garrido i Atienza també extrauran l’ADN de les distintes mostres recol·lectades, per a dur a terme un estudi filogenètic. En concret, es farà una PCR per amplificar l’anomenat “codi de barres genètic fúngic”, una regió d’entre 500 i 600 nucleòtids, que hom utilitza per a inferir filogènies de fongs.

“Aquesta estratègia permetrà no només refinar la identificació taxonòmica de les espècies fúngiques, sinó també mesurar la diversitat genètica intraespecífica, considerant mostres dels diferents municipis afectats per la DANA. De fet, es pressuposa que algunes de les espècies recol·lectades no s’han registrat mai a la Comunitat Valenciana, segons es desprèn de les dades actuals dipositades al Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana”, expliquen Atienza i Garrido.

Els especialistes indiquen que si una vegada analitzades les mostres es vera que alguna de les espècies fúngiques s’ha associat abans a problemes de salut pública, s’avisarà el personal tècnic que treballa en la recuperació dels arxius, perquè incremente les mesures de protecció. “Cal recordar que aquests fongs es dispersen per espores molt menudes, de vegades menors als 10 micròmetres de diàmetre, les quals es traslladen fàcilment pel vent. Les espores no són destructives per se, però si es donen les condicions d’humitat i de substrat idònies, poden germinar i desenvolupar micelis madurs, els quals produeixen enzims que afavoreixen la degradació dels materials”, expliquen els investigadors.

Atienza i Garrido han centrat el seu treball en la documentació sobre paper, amb documents que en alguns casos superen el segle d’antiguitat. Aquests substrats, en condicions d’elevada humitat, han esdevingut l’hàbitat ideal per a multitud d’espècies de fongs. A Fira València, els dos han estat treballant amb els tècnics de l’Institut València de la Conservació i Restauració (IVCR+i).

De l’observació únicament visual, conclouen que la majoria de municipis allotgen més o menys les mateixes espècies, tot i que hi ha pobles, com ara Aldaia, que per la diversitat de substrats, el temps o el grau d’humitat a què han estat sotmesos els documents, semblen contenir més espècies.

Peus de fotografia annexos:

• Exemples de fongs entre els quals es troben espècies dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Stachybotrys.
• Documents afectats per la DANA en un pavelló de Fira València, on treballen els investigadors de la Universitat de València.