La Universitat de València, líder en el desenvolupament de nous algorismes per a les missions espacials
El VIII Simposi Internacional sobre Avanços Recents en Teledetecció Quantitativa (RAQRS), dirigit pel catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de València (UV) José Antonio Sobrino, ha posat en relleu el valor de l’observació espacial per a anticipar i avaluar fenòmens mediambientals extrems. La trobada, que ha conclòs aquest divendres, ha destacat que l’estudi científic per satèl·lit dels recursos naturals és clau en la lluita contra el canvi climàtic.
25 de de setembre de 2026
El congrés ha reunit durant cinc dies més de 150 investigadors i investigadores de 16 països, que han presentat 132 treballs científics a l’Auditori de Torrent. Les jornades han posat el focus en la teledetecció quantitativa com a eina essencial per a obtenir informació objectiva, contínua i d’àmplia cobertura sobre la superfície terrestre. La combinació de satèl·lits, sensors avançats i tècniques d’intel·ligència artificial permet observar canvis ambientals amb rapidesa i precisió.
“La Universitat de València consolida el seu lideratge mundial en teledetecció quantitativa gràcies al congrés RAQRS VIII, impulsant la física de la mesura, el calibratge i la validació de satèl·lits, i el desenvolupament de nous algorismes per a missions com FLEX, TRISHNA i LSTM”, subratlla José Antonio Sobrino. Aquests algorismes i la seua posterior aplicació a dades de satèl·lit permeten investigar fets com l’evolució de la temperatura del planeta; “hem trobat que augmenta 0,2 dècimes por dècada”, emfatitza Sobrino.
En aquest sentit, el canvi climàtic ha sigut un dels aspectes més preocupants per a la comunitat científica internacional, fins i tot per a la NASA, l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Espacial Espanyola (AEE), que han aprofundit en els resultats obtinguts després de les últimes missions satel·litàries.
Entre les principals conclusions, s’ha evidenciat la necessitat de desenvolupar estudis científics que posen en pràctica la gestió de l’aigua davant sequeres i altres desastres naturals. Així mateix, s’han presentat com a desafiaments mediambientals combatre la fam a través de la distribució dels recursos agrícoles i la seguretat alimentària. El personal investigador ha destacat també el valor de l’observació espacial per a anticipar i avaluar fenòmens extrems com les onades de calor, i per a disposar de dades de qualitat per a la presa de decisions.
Una visió integral de l'estat del planeta
El simposi s’ha detingut especialment en el creixent protagonisme de la intel·ligència artificial en el tractament de grans volums d’informació procedents de satèl·lits. L’aplicació de mètodes d’aprenentatge automàtic per a l’observació de la vegetació i dels boscos obri noves possibilitats per a cartografiar canvis en la cobertura vegetal, avaluar la degradació dels ecosistemes i calcular indicadors relacionats amb el carboni.
Finalment, han pres especial protagonisme les missions espacials per la seua capacitat per a ampliar el coneixement sobre la salut del planeta. En aquesta línia, la missió FLEX, coordinada per José Moreno, catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de València, permetrà estudiar la fluorescència de la vegetació i aprofundir en el funcionament de la fotosíntesi a escala global. D'altra banda, les missions LSTM i TRISHNA, de les quals forma part Sobrino, contribuiran a millorar el coneixement de la temperatura de la superfície terrestre i de l’estrès hídric de la vegetació.
Amb la clausura d’aquesta vuitena edició, el RAQRS reafirma la seua funció com a fòrum internacional per a compartir avanços teòrics i metodològics, presentar futures missions espacials i accelerar l’aplicació de la teledetecció als reptes ambientals.
El congrés està organitzat per la Unitat de Canvi Global del Laboratori de Processament d’Imatges de la UV, amb el suport de l’Ajuntament de Torrent. A més, compta amb la col·laboració científica d’organismes i centres internacionals, com l’ESA, l’AEE, la NASA, el Centre Nacional d’Estudis Espacials de França (CNES), el Centre Aeroespacial Alemany (DLR) i universitats i centres d’investigació d’Europa, Amèrica i Àsia.