La Universitat de València lidera FIRElinks, un programa europeu per a frenar els grans incendis forestals
La Universitat de València (UV) lidera el projecte FIRElinks, una acció COST de la Unió Europea de 4 anys, on participen 38 països i amb una dotació total d’un milió d’euros, que té l’objectiu d’investigar com evitar o mitigar els grans incendis, cada vegada més freqüents, que es donen per l’increment forestal i el canvi climàtic. Artemi Cerdà, catedràtic de Geografia Física de la UV, treballa en àrees afectades per incendis o que poden ser-ho, a països com Bulgària, Holanda, Turquia, Espanya o Alemanya, per a establir xarxes de treball amb personal científic, gestor, polític i professional, i també amb propietaris.
27 de de juliol de 2022
El professor Cerdà coordina una xarxa científica i professional implicada en la investigació dels incendis que té com a objectiu l’intercanvi de coneixements sobre la dinàmica del foc, la gestió del risc d’incendi, els efectes del foc sobre la vegetació, la fauna, el sòl i l’aigua, i els impactes socioeconòmics, històrics, polítics, de percepció i geogràfics de la presencia del foc.
“Els grans incendis –aquells que impliquen més de 500 hectàrees–, estan produint-se sobretot pels canvis d’usos del sòl. L’èxode rural ha provocat i continua provocant un abandonament massiu d’explotacions agràries, espais que s’omplin de boscos amb poca o nul·la gestió, i que amb el canvi climàtic com a factor agreujador, estan duent als incendis que estem coneixent i que creixeran en nombre i volum els pròxims anys si no posem solucions”, explica Artemi Cerdà.
L’objectiu principal de FIRElinks és, segons l’expert, “impulsar col·laboracions sinèrgiques entre els grups de recerca europeus i les parts interessades amb l’objectiu de sintetitzar el coneixement i l’experiència existents, i definir una agenda de recerca concertada que promoga un enfocament integrat per crear paisatges resistents al foc”. Aquesta agenda hauria de tindre en compte els factors biològics, les limitacions bioquímiques i físiques, però també les socioeconòmiques, històriques, geogràfiques, sociològiques, de percepció i de polítiques.
“En unes altres paraules, posar d’acord bombers, administracions, propietaris, investigadors i tècnics per a vore què fem i com ho fem. La Universitat de València és la gestora d’aquesta xarxa que treballa per a evitar els grans incendis, una cosa única a Europa i ja es pensa en fer-la mundial amb un programa denominat Global Fire Partnership”, explica Artemi Cerdà.
Evitar o limitar els grans incendis és una necessitat social urgent a causa de la major intensificació i propagació. En aquest sentit, dins del projecte FIRElinks s’han dut a terme reunions en diferents països europeus, i al mes d’agost s’enceta un període de gran activitat amb reunions multidisciplinàries a Turquia, Alemanya i Polònia. Reunions prèvies s’han dut a terme a Holanda, Noruega, Bulgària o Espanya. Al llarg del 2023 i 2024 continuaran les activitats.
COST (Cooperació Europea en Ciència i Tecnologia, https://www.cost.eu) és un programa d’accions que aporta finançament per a xarxes de recerca i innovació que ajuden a connectar iniciatives de recerca d’Europa i més enllà, i permeten als investigadors i innovadors fer créixer les seues idees en qualsevol camp de la ciència i la tecnologia, en compartir-les.
Més informació: https://firelinks.eu/
Peus de foto en l'annex:
2.- Sureda de Pinet cremat en 2018, vist a mitjan març de 2019. Es veu com les sureres rebroten, mentre que el pinar es recupera per germinació.
3.- La Serra d’Espadà, a Fuentes de Ayódar, en una imatge de 2021. Aquesta àrea va patir un incendi l’estiu de 1994, que va afectar unes 20.000 hectàrees de diversos municipis.
4.- L’incendi de l’Alcalatén de 2007 va cremar més de 5.000 hectàrees de la Serra de la Creu. Els abancalaments tradicionals frenaren part de l’erosió i la pèrdua de sòl fèrtil.