Especialment des dels anys 1960, Bacillus thuringiensis s’ha utilitzat en l’agricultura i, més tard, en el control de les poblacions de mosquits, per ser el component actiu de molts bioinsecticides. Aquest bacteri produeix unes proteïnes que, en alguns dels seus aïllats, posseeixen una alta toxicitat contra insectes. A més a més, tenen tanta especificitat que no afecten la fauna beneficiosa i per això són un bon element a incloure en el control integrat de plagues, especialment en l’agricultura ecològica.

L’interès en aquest bacteri va gaudir un gran impuls quan, a finals dels vuitanta, es va demostrar que els gens que codificaven les proteïnes insecticides podien ser expressats en plantes, que les protegia així contra l’atac dels insectes. Va ser el començament dels cultius transgènics que, des de 1996, es comercialitzen en tot el món, sent els cultius-Bt (aquells que expressen proteïnes d’aquest bacteri i que són resistents a insectes) els que ocupen gairebé la meitat de l’àrea mundial dedicada als cultius transgènics.

Malgrat la reticència de la Unió Europea (UE) a aquests tipus de cultius biotecnològics de nova generació, Espanya és el país de la UE que més extensió dedica a cultius-Bt (dacsa-Bt, l’únic cultiu transgènic que la UE va aprovar i que des de llavors, no ha tornat a aprovar-ne cap més).

El rànquing ara difós ha analitzat 5.757 publicacions (només articles científics i revisions; el 98,2% d’elles en anglès) que es troben indexades en la Web of Science Core Collection des de 1980 fins a 2021. Es pot veure la notícia completa en:  https://orcid.org/0000-0003-1890-7500