La Universitat de València rep l’arxiu d’Alejandra Soler i Arnaldo Azzati

 
Participants en la donació dels arxius d'Alejandra Soler i Arnaldo Azzati.
Participants en la donació dels arxius d'Alejandra Soler i Arnaldo Azzati.

Aquest dilluns s’ha formalitzat a la Sala de Juntes de La Nau la signatura del conveni pel qual la Universitat de València rep els documents corresponents a l’arxiu personal de l’excel·lent mestra republicana Alejandra Soler i el seu marit Arnaldo Azzati, fill del cèlebre periodista Fèlix Azzati.

L’acte de formalització ha comptat amb la presència del rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo; del vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; d’una de les persones que ha dut a terme les tasques de compilació documental, Pilar Sanz; i dels nebots, Elsa i Emilio Azzati.

Alejandra Soler, afiliada a la Federación Universitaria Escolar (FUE) des del batxillerat i professora d'Institut durant la Segona República, va morir l’any passat, a València, als 103 anys. Alejandra Soler va ser la persona que va rebre la Medalla que la Universitat de València va atorgar a la Federación Universitaria Escolar al setembre de 2001. A més, Alejanda Soler va ser filla predilecta de la ciutat de València i va rebre l’Alta Distinció de la Generalitat.

Els documents corresponents a aquest arxiu han sigut depositats en l’Arxiu Històric de la Universitat. Els materials estan continguts en 59 caixes d’arxiu que contenen informació molt diversa. La relació de documents inclou escrits relacionats amb les seues famílies, les seues professions i les seues amistats. Destacant els manuscrits dels seus llibres i les notes preparades per a les seues intervencions públiques.

I les cuidades traduccions d’Arnaldo Azzati, qui va pertànyer al grup de traductors de Moscou, sent els seus integrants els primers a traduir importants obres polítiques, filosòfiques, literarias... del rus al castellà, entre les que s'inclouen les obres completes de Lenin; retalls diversos de premsa entre els que destaquen un gran nombre de periòdics soviètics ja que el matrimoni va estar exiliat en l'URSS durant 30 anys; documents administratius i premis rebuts per Alejandra Soler; la correspondència i gran nombre de diapositives i fotografies de viatges professionals i personals. A més, s’estan recopilant en CD i DVD diferents entrevistes que s’incorporaran a aquest arxiu.

Les persones que han realitzat aquest treball de compilació documental, assessorades per Irene Manclús, han sigut Pilar Bonet, Doria Roso, Pilar Sanz i Encarna Signes. Totes elles han tingut la sort d’estar unides a Alejandra Soler per un fort llaç d’amistat. Fonamentalment, va ser a partir de 2014 quan van començar a treballar amb ella part de la documentació que es trobava al seu domicili.

Amb les dades que aportava Alejandra Soler, i les que ja tenien sobre la seua vida, van començar la labor d’ordenar i classificar part dels documents. Després de la mort d’Alejandra Soler prosseguiren la tasca empresa, gràcies a l’actitud generosa en què els seus familiars tenien el mateix objectiu: que es complira la voluntat d’Alejandra Soler i que els seus documents i testimoniatges es conservaren per ajudar a recuperar la memòria democràtica.

“Hem complit el nostre compromís amb Alejandra, l’hem coneguda més i hem mantingut viu el record de la seua amistat i, sobretot, hem descobert l’Arnaldo de qui tant ens havia parlat”, assenyalen.

Vides lligades al compromís

Alejandra Soler va nàixer a València l’any 1913. Va estudiar en la Institución para la Enseñanza de la Mujer i va cursar el batxillerat a l’Institut Lluís Vives, on va entrar a formar part de la Federación Universitaria Escolar (FUE), un moviment estudiantil que lluitava per modernitzar l’ensenyament i que va participar en les revoltes estudiantils durant la dictadura de Primo de Rivera, iniciant els seus estudis de la llicenciatura en Filosofia i Lletres.

En 1935 va ingressar en el Partit Comunista, arran de la repressió del govern de dretes davant l’alçament miner d’Astúries, i un any després es va llicenciar en Filosofia i Lletres.

En 1937 es traslladen a Barcelona, acompanyant el govern republicà perquè Arnaldo Azzati era periodista en l'agència A.I.M.A. Mentres Alejandra exercix tasques docents en l'Institut de Tarrassa.

En 1939 van iniciar des de Barcelona, separats, la seua marxa cap a l’exili, a l’URSS, d’on van tornar l’any 1971 per instal·lar-se a Madrid i, sis anys més tard, a València.

Alejandra Soler, llicenciada en Filosofia i Lletres, va ser un referent de l’associacionisme estudiantil com a membre de la Federación Universitaria Escolar (FUE), organització que va ser distingida per la Universitat de València amb la seua Medalla en 2001. Va ser Alejandra Soler qui va rebre aquesta distinció en nom de la FUE i va pronunciar el discurs d’acceptació.

El compromís cívic i amb l’ensenyament públic d’Alejandra Soler va ser reconegut per la Universitat de València quan va complir els cent anys en un acte celebrat al Col·legi Major Rector Peset.

L’any 2013, als 101 anys, va participar com a activista en el primer aniversari de la primavera valenciana, per la qual cosa va ser coneguda com l’àvia del 15-M. L’any 2015 va ser distingida com a filla predilecta de la Ciutat de València i va rebre, en 2016, l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana dins dels Premis 9 d’Octubre.

Alejandra Soler va conviure durant més de 50 anys amb Arnaldo Azzati (1913-1986), que va ser un dels fills del periodista i traductor Fèlix Azzati, amic, deixeble, col·laborador i successor polític de Vicent Blasco Ibáñez, com a director d’El Pueblo des de 1907 i en l’escó de diputat en les Corts espanyoles de 1907 a 1923.

Arxivat en: Cultura
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies