En la classificació que realitza anualment la universitat xinesa, la Universitat de València ha millorat en tots els indicadors, en especial en HiCi (impacte de les publicacions) i en nombre de publicacions. En HiCi se situa com la tercera espanyola en investigadors altament citats (sols per darrere de la Universitat de Barcelona i la de Granada). En publicacions, també és la tercera (sols per darrere de la de Barcelona i l’Autònoma de Barcelona).

Solament una universitat espanyola, la de Barcelona, està en els llocs de la 101 a la 200 del món. Després, únicament quatre espanyoles estan en el rang de la 201 a la 300: la de València, la Complutense, l’Autònoma de Barcelona i la de Granada.

La llista mundial està encapçalada per Harvard, Stanford, el MIT de Massachusetts i Cambridge. El rànquing de Xangai és el nom col·loquial de l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), la classificació internacional més reconeguda.

Per a puntuar als diferents centres d’educació superior, Xangai utilitza indicadors centrats en el rendiment investigador de les institucions. Així, valora el professorat o alumnat guanyadors d’un Premi Nobel o Medalla Fields, el personal investigador altament citat en 21 categories temàtiques, els articles publicats en les revistes ‘Nature’ i ‘Science’, els articles indexats en el Social Science Citation Index i en el Science Citation Index-Expanded de l’any anterior, el rendiment acadèmic per càpita d'una institució (resultat ponderat dels cinc indicadors anteriors dividits pel nombre de personal acadèmic equivalent a temps complet)…

A la vista dels resultats, el vicerector d’Investigació, Carlos Hermenegildo, ha assenyalat que aquesta millora tan significativa de posicions a Xangai, rànquing que es basa en indicadors fonamentalment d'acompliment en la investigació, “demostra la fortalesa i compromís dels investigadors de la Universitat de València”. El vicerector considera que en un context tan complicat en termes de finançament i de gestió dels recursos humans en investigació, “ser la tercera universitat espanyola tant en autors altament citats com en publicacions, a més de líders a la Comunitat Valenciana, només pot aconseguir-se perquè es compta amb un capital humà que estima el seu treball i per una universitat capaç de dotar dels mitjans tecnològics i de gestió perquè puguen exercir-lo amb l’eficàcia amb què el realitzen”.