La Universitat de València se suma al «Juliol sense plàstic»: menjar a la cafeteria, una elecció més neta i econòmica

La Universitat de València commemora aquest mes de juliol la campanya mundial «Juliol sense plàstic», una iniciativa que busca conscienciar sobre l’impacte ambiental dels plàstics d’un sol ús. En un context on aquests residus representen el 50% del total generat globalment i poden tardar fins a 400 anys a desaparèixer, la institució referma el seu compromís amb un model de campus residu zero.

Dins de l’estratègia UVSostenibilitat, la Universitat ha implementat mesures dràstiques en els seus serveis de restauració per a eliminar la petjada del plàstic. Segons els nous plecs de licitació de les cafeteries, s'ha prohibit expressament l'ús de botelles d'aigua de plàstic, substituint-les per aigua en envàs de vidre o fonts d'autoservei gratuïtes

A més, tot el parament emprat —plats, gots i coberts— és de material reutilitzable, i s’han eliminat les estovalles d’un sol ús.Fins i tot a les màquines de vending, s’ha introduït l’opció «sense got» per a fomentar l’ús de recipients propis.

L’impacte de les nostres eleccions: cafeteria vs. menjar per emportar

Un dels punts clau d’aquesta campanya és visibilitzar la gran diferència en la generació de residus segons on decidim dinar. Optar pel menú de la cafeteria universitària suposa un estalvi massiu d'envasos, ja que s'utilitzen elements permanents que no esdevenen deixalles després d'un sol ús.

Per contra, conformar un menú similar amb menjar per emportar de supermercat o plats preparats multiplica l'impacte ambiental. Aquests productes solen vindre envasats en múltiples capes de plàstic i films que, a més de ser difícils de reciclar, generen un volum de residus que requereix grans recursos per al seu tractament i sovint acaba en abocadors.

Es dona la paradoxa que cafeteries que minimitzen l'ús de botelles de plàstic, embolcalls i envasos, acaben gestionant residus plàstics de menjar per a portar d'altres proveïdors. Dona-li una oportunitat al menjar recentment fet en plat i coberteria tradicional, menjaràs millor, més sa i generaràs menys residus. Recorda que pots demanar mig menú, que els productes són frescos i de temporada, que tens fruita per a les postres i que pots demanar el menú sense beguda per a aprofitar les fonts d'aigua refrigerada.

Com a mesura addicional per a evitar el malbaratament alimentari i afavorir l'estalvi de l'estudiantat, les racions dels menús que no s'han venut s'ofereixen al final del servei a preus reduïts.

Sostenibilitat a preu reduït

Més enllà del benefici ecològic, la UV fomenta que la tria sostenible no siga més cara. Les cafeteries ofereixen envasos compostables per a aquells que necessiten emportar-se el menjar sobrant, però animen també a portar el propi recipient de casa per a evitar qualsevol residu.

D'aquesta manera, és possible gaudir d'un dinar saludable, de proximitat i lliure de plàstics per un preu igual o inferior al d'un menú industrial envasat, tancant així el cercle de l'economia circular al campus.

Aquest juliol, la Universitat convida a tota la comunitat a ser més sostenibles, triant opcions que cuiden la salut del planeta i la butxaca, recordant que el millor residu és aquell que no s'arriba a generar

Per a aprofundir en la necessitat d'actuar aquest mes, el llibre Residus: un planeta d’usar i tirar?, editat per la Universitat de València, aporta dades alarmants sobre la crisi dels plàstics que reforcen el valor de cada decisió individual al campus:

• Una producció desbordant: L'any 2022 es van generar aproximadament 400 milions de tones de residus plàstics a escala mundial, la qual cosa equival a uns 50 kg per persona. D’aquesta quantitat, el 40% correspon a plàstics d’un sol ús, com els envasos i bosses que intentem eliminar de la nostra dieta diària
• La il·lusió del reciclatge: Malgrat els esforços, menys del 10% dels residus plàstics es recicla de manera efectiva a escala planetària. La resta acaba en abocadors, incineradores o dispersa en la natura, on pot persistir entre 500 i 1.000 anys abans de degradar-se completament
• L'amenaça invisible dels microplàstics: Amb el temps, el plàstic es fragmenta en partícules diminutes (menors de 5 mm) que ja s'han detectat en llocs tan remots com la fosa de les Marianes o els cims de l'Everest. El més preocupant és que aquests microplàstics han entrat en la cadena alimentària i s'han trobat en la placenta, la sang i fins i tot el cervell humà.
• L'efecte «cavall de Troia»: Més enllà del dany físic, els microplàstics actuen com a vectors de substàncies tòxiques. Contenen additius químics com ftalats i bisfenol A, i a més absorbeixen metalls pesants de l'entorn que s'alliberen en l'organisme una vegada ingerits.

Aquest context científic demostra que reduir l'ús d'envasos no és només una qüestió d'ordre, sinó una mesura urgent de salut pública i protecció dels ecosistemes. Cada vegada que evitem un plàstic d'un sol ús, estem tallant el cicle d'un residu que, d'una altra manera, ens acompanyaria durant segles.

Residuos: ¿Un planeta de usar y tirar? | Publicacions de la Universitat de València