La UV condemnada judicialment per suspendre convenis amb Israel

El 14 de gener de 2025 l’ “Asociación Acción y Comunicación sobre Oriente Medio ACOM” va interposar una demanda judicial contra el “Pronunciament del Consell de Govern de la Universitat de València, de 28 de maig de 2024, sobre el compromís de la Universitat amb Palestina”, en concret l’Acord del Consell de Govern 129/2024.

Després del procés judicial, el passat 15 de setembre el Jutjat Contenciós Administratiu número 8 de València, en sentència 191/2025, va fallar en contra de la Universitat de València, anul·lant la resolució recorreguda.

El jutjat reconeix, a més, el dret de la part que ha demandat la UV a que la Universitat difonga l’anul·lació acordada d’aquesta sentència de la mateixa manera i amplitud en què va difondre l’acord impugnat.

El jutge considera que l’acord de no subscriure convenis amb universitats israelianes introdueix “una desigualdad de trato que carece de justificación y amparo alguna, pues se adopta en el marco de una actuación de evidente matiz político que incide en uno de los supuestos tradicionales de discriminación (la nacionalidad), especialmente vetado por la doctrina constitucional, por su capacidad para provocar situaciones desventajosas contrarias a la dignidad personal, entrando incluso en contradicción con las funciones, principios y fines definidos en sus Estatutos”, en referència als Estatuts de la Universitat de València.

La rectora de la UV, Mavi Mestre, va informar el passat dimarts 7 d’octubre al Consell de Govern d’aquesta sentencia dictada en primera instancia, així com de les instruccions que va traslladar als Serveis Jurídics de la UV i a la Secretària General, Maria Elena Olmos com a coordinadora dels mateixos, per a interposar un recurs a aquesta decisió judicial.

El recurs es va presentar el passat divendres 3 d’octubre, tal i com va informar la rectora, “de manera que no entra en vigència la resolució del jutge, de moment”.

La rectora va assenyalar que en aquest moment “és més evident que mai que el genocidi que viu el poble palestí és de tal magnitud que l’opinió pública mundial demana l’acció de la comunitat internacional”.

El recurs presentat per la Universitat de València insisteix en què la UV no introdueix mesures de discriminació per raó de nacionalitat, sinó al fet que les universitats israelianes s’integren en una estructura estatal que està desenvolupant actuacions obertament proscrites pel Dret International.

De la mateixa manera assenyala que “les mesures excepcionals adoptades, sempre en el marc d’una crida per la pau i el diàleg (...) tenen la seua base en la vinculació amb l’Estat d’Israel”.

Per a la UV, aquest acord s’ha adoptat en el marc de la seua autonomia universitària, recollida en l’article quart dels Estatuts de la Universitat, segons els quals aquesta “està al servei del desenvolupament intel·lectual i material dels pobles, del progrés del coneixement, de la pau, de la igualtat entre les dones i els homes i de la defensa ecològica del medi ambient”.

Així, la UV manté que aquest acord no és una extralimitació competencial, sinó que se suporta en la doctrina constitucional que reconeix a les universitats una autonomia reforçada, diferent de la d’altres Administracions Públiques, basada en la llibertat acadèmica.

A més, per a la UV, l’acord anul·lat per la sentència judicial no es pot entendre fora del context actual, això és “la situació excepcional vívida a Gaza, amb una població civil en situació d’emergència i un territori profundament afectat per les operacions militars de l’exercit israelià”.

En el recurs, la UV remarca que aquest pronunciament “no és en mode algú aïllat” sinó que es troba “alineat amb informes, resolucions i accions internacionals” com ara l’ONU, la Cort Penal Internacional o la Cort Internacional de Justícia.

Per la seua banda, la rectora, en la seua intervenció al Consell de Govern, va afirmar que l’actuació del govern d’Israel “és una vulneració dels Drets Humans de tal magnitud, que hem d’actuar amb les sancions que es troben a les nostres mans. Com ho férem amb Rússia. Amb les universitats russes sí teníem convenis de col·laboració vigents, sí teníem acords de programes de doble titulació, que trencàrem, aplicant sancions, com les que va aplicar la comunitat internacional”.

“Defensarem davant la Justícia la nostra capacitat per assolir els acords que considerem adients, i per establir les mesures que es troben en les nostres mans, en aplicació del principi constitucional d’Autonomia Universitària. Autonomia per la que lluitàrem en temps del franquisme, i que obtingué el sistema universitari públic en la Constitució”, va remarcar la rectora en el seu informe al Consell de Govern.