La UV consolida el seu Observatori Cultural a Iberoamèrica com a motor de coneixement, drets i desenvolupament sostenible

Aquesta “cooperació cultural” -a la qual ja feia referència el cap responsable d’iniciatives de l’Observatori Cultural UV, Raül Abeledo, en concloure un any de ‘Conversatoris Iberoamericans amb Observatoris’- té lloc a través de la generació de xarxes de contacte mitjançant reunions, jornades i congressos que aglutinen als observatoris de tot l’espai iberoamericà per a analitzar, reflexionar i debatre sobre l’estat actual del sector cultural local i com actuar per a millorar-lo en el futur amb projecció internacional.

L'Observatori Cultural UV ha format part de la convocatòria guatemalenca amb la seua exposició en el panell ‘Observatoris Culturals en clau Iberoamericana: Trajectòries i Desafiaments’. Presentada per la tècnica de la UV, Marcia Jadue, la ponència espanyola portava per títol ‘Activisme cultural amb perspectiva acadèmica: l’experiència de l’Observatori Cultural de la Universitat de València’ i va ser compartida amb observatoris culturals de l’Argentina, Mèxic i l’Uruguai.

Tres eixos de desenvolupament a València
D’acord amb les dades de l’Observatori Cultural UV, des de la seua fundació el 2019 s’ha involucrat en la seua activitat més de 360 agents culturals, els diferents perfils dels quals han aportat “coneixement situat, pràctic i transferible sobre temes com ara els drets culturals, la perspectiva territorial de la cultura, l’ús responsable de la IA en la creativitat artística o l’impacte dels macrofestivals”, descriu la tècnica valenciana.

Aquest “coneixement situat”, que posa en valor el que ocorre en el sector cultural local per a focalitzar-lo cap a una perspectiva més àmplia -com la totalitat de l’espai iberoamericà, per exemple-, és el primer dels eixos d’actuació de l’Observatori Cultural UV, que s’ocupa de posicionar els observatoris culturals “com a generadors de coneixement específic per al sector”.

El segon, segons la intervenció de Jadue, és l’anàlisi de l’acció cultural universitària i la participació de públics en ella, que explica així: “Saber si som capaços d’utilitzar la informació que genera un observatori com el nostre per a incidir en les polítiques culturals d’una institució pública d’educació superior, que és el cas de la Universitat de València”.

En aquests cinc anys de camí, l’Observatori Cultural UV ha realitzat un centenar d’activitats entorn de conferències, debats i taules redones amb especialistes que presenten perfils tan diversos que van des de l’acadèmic fins al purament professional, amb la finalitat de servir “d’altaveu” a “temàtiques interessants, obertes a tot el públic, protagonitzades per agents culturals que lluiten des de l’activisme”, apunta Jadue, i que, en moltes ocasions, només troben en l’Acadèmia l’espai idoni per a debatre i difondre les seues reivindicacions, la qual cosa es transforma en la “contribució activa” de la Universitat de València “a l’anàlisi, la reflexió i el debat crític sobre els reptes i el paper de la cultura en un context de crisi social, econòmica, ecològica i democràtica”.

Aquest és el tercer i últim eix, que troba la seua raó de ser en l’activisme cultural que defineix per se el rol dels observatoris en la mobilització social, la defensa dels drets culturals i la promoció de la diversitat i la diferència. “Es va reflexionar sobre com els espais acadèmics i culturals poden acompanyar i potenciar processos de transformació social, situant la cultura com un bé comú”, afegeix.

En aquesta línia, l’Observatori Cultural UV destaca “l’efecte multiplicador” del paper que exerceix des que organitza i promou l’activitat (conferència, debat…) fins que s’executa, es difon mitjançant format audiovisual o vídeo amb accés lliure i s’aferma en la sèrie de publicacions de l’Observatori Cultural de la Universitat de València que en 2025 ha tret el tercer volum sota l’epígraf ‘Reflexions, experiències i pràctiques sobre la gestió cultural contemporània’ amb l’edició de Publicacions de la Universitat de València.

A la finalització del panell, expertes i experts van acordar l’evidència del potencial dels observatoris culturals “com a espais de crítica, col·laboració i transformació” que conviden a “caminar junts des de la diversitat i l’autonomia per a construir una cultura més inclusiva i democràtica a Iberoamèrica”.