La UV estudia les coinfeccions en ambients diferents de diversos països i obri un nou camp d’investigació

Els resultats obrin un nou camp d’investigació, tant en estudis de coinfeccions experimentals en animals de laboratori susceptibles a la infecció per Fasciola, com en enquestes en àrees endèmiques, i sobre les conseqüències en salut, assajos de tractaments i iniciatives de control.

L’estudi s’ha basat en la fasciolosi, una malaltia parasitària emergent que afecta 17 milions de persones, transmesa per caragols d’aigua dolça, de gran patogenicitat en humans, que provoca una elevada morbiditat i pot arribar a ser mortal. El treball ha permès detectar quatre tipus de causes subjacents, incloent-hi característiques de la transmissió i vies d’infecció pels agents patògens, a més de factors immunològics, ambientals i socials.

Santiago Mas-Coma remarca la seua “preocupació” pel paral·lelisme amb la situació detectada en la zona afectada per la dana de València d’octubre de 2024, a causa de la troballa de nombrosos patògens en llots i aigües com ara virus, bacteris, protozous, amebes patògenes de vida lliure, helmints i diferents vectors transmissors de malalties infeccioses, i en conseqüència amb risc per a coinfeccions. “Els resultats obtinguts ens permetran prendre mesures per a reduir els riscos de coinfeccions”, explica l’expert.

María Adela Valero i Santiago Mas-Coma, que formen un equip de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la UV, han analitzat en països en vies de desenvolupament les infeccions en 2575 persones mai tractades i han diagnosticat aquestes afeccions al llarg de 32 anys d’enquestes. Aquestes s’han realitzat en quatre zones rurals amb transmissió intensa i persistent (hiperendèmia), i característiques ambientals, socials, ètniques i religioses molt diferents de Bolívia, el Perú i Egipte.

María Adela Valero, primera autora de l’article, destaca els inesperats resultats: “La raresa dels casos d’infants que no van presentar cap coinfecció va ser sorprenent. Van ser molt pocs els infants que únicament estaven infectats per Fasciola. La immensa majoria dels infants infectats per Fasciola estaven simultàniament infectats per altres paràsits. Diagnostiquem multiparasitismes en infants afectats per fasciolosi i a més simultàniament infectats per fins a 9 protozous i fins a 5 helmints diferents. Les implicacions en patogenicitat, desenvolupament personal i fins i tot supervivència resulten evidents”.

Les coinfeccions per helmints i protozous en una mateixa persona van ser analitzades per a dilucidar si existeixen patrons epidemiològics concrets, incloent-hi la complexitat de les coinfeccions, els riscos de multiparasitisme, les associacions de paràsits concrets, les implicacions en patogenicitat i les seues causes multidisciplinàries.

L’OMS inclou la fasciolosi en la llista de malalties desateses prioritàries per la seua distribució mundial i ser causa de subdesenvolupament. Aquesta malaltia mostra molts patrons de transmissió diferents, i els humans s’infecten fonamentalment a través del consum de vegetals d’aigua dolça i aigua natural de beguda que transporta la fase larvària infecciosa alliberada pels caragols vectors.

Santiago Mas-Coma reflexiona sobre “la importància de l’estudi per les grans dificultats de realitzar enquestes de camp d’aquest tipus, ja que en l’actualitat un estudi així és quasi irrepetible”, explica. En aquest estudi participen el CIBER de Malalties Infeccioses i el d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Instituto de Salud Carlos III, la Universitat Mayor de San Andrés (Bolívia), la Universitat Peruana Cayetano Heredia i la Universitat Nacional de Cajamarca (Perú) i l’UOC Rapporti Internazionali (Itàlia).

Article: Valero M.A., Morales-Suarez-Varela M.M., Marquez-Guzman D.J., Angles R., Espinoza J.R., Ortiz P., Curtale F., Bargues M.D. & Mas-Coma S., 2025. Helminth/protozoan coinfections in chronic fascioliasis cases in human hyperendemic areas: High risk of multiparasitism linked to transmission aspects and immunological, environmental and social factors. Tropical Medicine and Infectious Disease, 10: 224 (45 pp. + Supplements 1-3). https://doi.org/10.3390/tropicalmed10080224