La UV i la UNAM organitzen una trobada per afrontar les catàstrofes climàtiques des de la ciència i la cooperació internacional

La trobada Els desafiaments de la natura. Gestió de Catàstrofes i Planificació en Temps de Riscos Socioambientals, organitzada per la UV i la UNAM en el marc de la Càtedra de Canvi Climàtic, Territori i Riscos Ambientals en el Mediterrani i Cultura als Campus (UV Cultura), va reunir durant dues jornades especialistes d’ambdues institucions, del CSIC i d’entitats territorials com la Fundació Horta Sud. Totes les intervencions van coincidir en un punt: el canvi climàtic ja no és una hipòtesi, sinó una certesa avalada per un ampli consens científic.

Al llarg de dues jornades, en les diferents ponències es va destacar que, davant un augment de la intensitat i la freqüència de fenòmens extrems, urgeix que els governs integren el coneixement acadèmic en la planificació pública.

La rectora de la UV, Maria Vicenta Mestre, i la coordinadora de la Investigació Científica de la UNAM, Soledad Funes Argüello, van inaugurar unes jornades marcades per la perspectiva comparada: la dana que va afectar València el 2024 i els terratrémols de 1985 a Ciutat de Mèxic van ser presentats com a episodis traumàtics que permeten entendre vulnerabilitats compartides.

Funes va recordar que, malgrat els 40 anys transcorreguts des dels sismes a Mèxic, “les cicatrius romanen”, alhora que va subratllar la capacitat de resiliència i empatia de les comunitats afectades. També va esmentar altres desastres recents, com els incendis forestals a Castella i Lleó i Galícia (2022) o l’huracà Otis a Acapulco (2023), per reivindicar “el paper del coneixement científic en societats marcades per desigualtats socioeconòmiques i debilitats institucionals”.

La rectora va destacar, a més, les similituds històriques de València i Ciutat de Mèxic: ambdues ciutats van ser fundades sobre illes fluvials i, per això, exposades a riscos. També va posar en valor la llarga col·laboració entre la UV i la UNAM en investigació, mobilitat i projectes culturals, inclòs el vincle audiovisual entre TV-UNAM i UV Comunicació, que ha permés que aquesta trobada poguera seguir-se en streaming a l’altra banda de l’Atlàntic i que puga recuperar-se en els pròxims dies al canal de YouTube de la UV.

Totes dues van expressar el seu agraïment i van recordar el rector de la UNAM, Leonardo Lomelí, que finalment no va poder assistir a les jornades.

Un pla d’acció coordinat per a una governança climàtica sòlida

Les jornades van subratllar la necessitat urgent d’una governança climàtica sòlida, coordinada i multidisciplinària capaç d’integrar de manera efectiva el coneixement científic en les polítiques públiques. Es va remarcar que les administracions, des del nivell estatal fins al local, han d’incorporar l’evidència acadèmica per elaborar plans d’adaptació i mitigació amb abast regional, metropolità i urbà; modernitzar la gestió de l’aigua, reordenar el territori amb criteris de sostenibilitat, protegir els ecosistemes i reforçar la resiliència de les ciutats.

També es va insistir en revisar els protocols d’emergència i avançar cap a una governança transparent, amb lleialtat institucional i visió d’Estat. Juntament amb el treball tècnic, es va destacar la importància de l’educació, la comunicació pública i la participació ciutadana per preparar les societats davant fenòmens extrems i transformacions ambientals profundes, de manera que l’alfabetització climàtica i la gestió del risc s’incorporen de manera estable al sistema educatiu i als mecanismes de deliberació social. Totes aquestes orientacions es consideren aplicables a qualsevol territori exposat als riscos associats a l’escalfament global, l’alteració dels patrons de precipitació, la degradació ambiental o models d’urbanització accelerada.