La recerca tracta dels efectes de fumar cigarrets electrònics i cigarrets clàssics, per a la qual cosa s’ha analitzat la qualitat de l’aire en espais tancats i l’alè dels fumadors passius en els dos casos. Amb dispositius per monitoritzar l’aire, s’ha avaluat el monòxid de carboni (CO), el diòxid de carboni (CO2), els materials en partícules (PM), el formaldehid i els compostos orgànics volàtils (COV) presents en l’aire interior i en l’alè dels fumadors i vaporejadors passius. 

Així, l’emissió de monòxid de carboni (CO) i compostos orgànics volàtils com benzè, toluè, alcohols de xilè o aldehids lleugers continguts en el fum procedent del vaporeig o baf va ser de 0,5 parts per milió (ppm), enfront de les 8 ppm de monòxid de carboni i 1 ppm de compostos orgànics volàtils emesos al fum del tabac, segons explica Miguel de la Guardia, membre de l’equip que ha desenvolupat la recerca. Parts per milió és una unitat de mesura per conèixer la concentració, calculant les unitats d’una substància determinada respecte a cada milió d’unitats del conjunt, la qual cosa en aquest cas suposa mil·ligrams per litre. 

A més, s’ha detectat formaldehid –un compost químic que dissolt en aigua dóna lloc al formol– en nivells de 35 ppb (parts per miliard, en aquest cas micrograms per litre) en el compost exhalat del vaporeig, enfront de 134 ppb en el fum del tabac. 

Entre les conclusions del treball –en el qual s’han utilitzat sondes portàtils de control de l’aire– també s’ha pogut constatar que l’alè dels fumadors i vaporejadors passius, abans i després de ser exposats al baf o al fum, va registrar nivells de formol que es mantenien en tots els casos per sota del límit de detecció de la tècnica, és a dir, la quantitat mínima que es pot distingir de zero.

Igualment, la quantitat de partícules, CO2, CO i compostos volàtils no es modifica en el cas de vaporejadors passius pel que fa als del seu alè en atmosfera neta. Els mesuraments van ser realitzats en una habitació neta i tancada, de 40 metres cúbics, on es van realitzar les pràctiques actives i passives de fumar i vaporejar durant dos mesos. 

Malgrat les regulacions antitabac integrals introduïdes a molts països, el tabaquisme passiu continua sent un problema social, segons s’apunta en l’estudi. Hi ha evidències científiques preliminars sobre la presència de productes químics de tòxics en el vapor generat pels cigarrets electrònics (també anomenat vaporitzadors electrònics, o e-cigars). “El consum de cigarrets i les conseqüències a l’exposició al fum continua sent un problema de salut global, i per això està justificat el control d’aquesta activitat a àrees tancades. En els últims anys, l’ús de cigarrets electrònics a Europa està creixent. Aquest producte s’anuncia com una alternativa innòcua al tabac i una manera de deixar de fumar, però la seua seguretat i la seua eficàcia són controvertides”, s’adverteix en la recerca. 

Entre les conclusions aportades pels científics també s’ha observat que mentre els nivells de partícules emeses en l’alè de fumadors passius augmentava d’un 10.000%, els compostos orgànics volàtils ho feien d’un 20%, i es detectava monòxid de carboni a nivell d’1 ppm (quan aquest compost no hauria de ser present en l’alè). No s’han trobat diferències estadísticament significatives quant als nivells de CO2 en l’alè de fumadors passius abans i després d’haver estat exposats al fum de cigarrets convencionals.

El treball, «Preliminary results about the breath of passive smokers and vapers based on the use of portable air monitoring devices», s’ha publicat en la revista Microchemical Journal. La recerca l’han duta a terme els professors Miguel de la Guardia i Sergio Armenta, juntament amb els investigadors Juan Casanova i Daniel Gallart, del Departament de Química Analítica de la Universitat de València. 

La investigació ha utilitzat sondes portàtils de control de l’aire que també s’estan utilitzant per mesurar les emissions de motors i vehicles i avaluar la qualitat de l’aire en atmosferes laborals. El treball ha tingut el finançament de la Generalitat Valenciana i del Ministeri d’Economia i Competitivitat amb Fons FEDER. 

Quantitat de nicotina en saliva en fumadors passius 

En un altre treball, també coordinat per Miguel de la Guardia, s’analitza la quantitat de nicotina en saliva en fumadors passius, amb cigars electrònics i convencionals, i es confirma l’exposició del vaporejador passiu a la nicotina. No obstant això, en la saliva dels fumadors passius es va trobar un nivell entre 40 i 80 mil·ligrams de nicotina per litre de saliva, mentre que en els vaporejadors passius es van trobar nivells d’entre 4 i 8 mg per litre; això suposa de l’ordre de set vegades menys exposició a la nicotina. 

També s’ha avaluat la composició dels líquids per vaporejar i l’exposició passiva a diferents tipus de tabac. “Aquest estudi confirma, quant a la nicotina en saliva, que sí que hi ha una exposició del vaporejador passiu, però que és molt menor que per als fumadors passius”, segons l’investigador. 

«Passive exposure to nicotine from e-cigarettes» avalua les dades rebudes pels vaporejadors passius comparant la seua situació amb els fumadors passius. “Dels vaporejadors passius hi ha estudis, mentre que dels fumadors passius encara se n’han fet pocs”, indica Miguel de la Guardia. “Ens interessava comparar l’enrariment que es produeix en l’ambient en els dos casos, i amb els estudis de nicotina en saliva, comparar la incidència d’aquest alcaloide en les persones que no tenen l’hàbit de fumar”, explica l’investigador.