Vidres moleculars per a dispositius òptics i electrònics
Investigadors de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València han desenvolupat un mètode pioner per a fabricar vidres a partir de materials metall-orgànics (MOF), de manera senzilla i respectuosa amb el medi ambient. Aquest avanç obri noves possibilitats per a l'ús dels MOF en camps com l'electrònica, les energies netes o les tecnologies avançades. L'estudi ha sigut publicat en la revista ‘Nature Communications’.
11 de de novembre de 2025
Els vidres basats en materials metall-orgànics (MOF) són una nova classe de materials que combinen les propietats funcionals dels MOF –compostos mereixedors del Premi Nobel de Química 2025– amb l'estructura amorfa i procesable del vidre, representant un camp innovador en la ciència de materials.
Fins ara, crear uns certs vidres usats en tecnologia avançada exigia un pas intermedi complicat: començar amb estructures cristal·lines i després fondre-les i refredar-les. Però un equip científic internacional, liderat per la Universitat de València, ha trobat una via molt més directa. Usant el propi component orgànic com a mitjà de reacció i eliminant les condicions més agressives del mètode tradicional, ha aconseguit sintetitzar un nou tipus de vidre transparent i versàtil, sense passar pel cristall.
Aquest nou mètode permet treballar amb metalls especialment difícils de manipular, com el ferro, i dóna com a resultat materials purs i resistents a la degradació. Els investigadors han anomenat a aquests materials dg-MUV-29 i han mostrat que poden adaptar la seua composició incorporant diferents molècules, la qual cosa multiplica el seu potencial.
“El nostre enfocament no sols simplifica la síntesi, sinó que també obri la porta a treballar amb metalls que abans resultaven inviables, com el ferro. Això amplia considerablement el ventall de materials funcionals disponibles, ja que permet explorar composicions fins ara inaccessibles”, explica Guillermo Mínguez, director del grup Crystal Engineering Lab (CEL) de l’ICMol i Investigador Principal del projecte. “Aquests nous vidres presenten propietats magnètiques i òptiques excepcionals, la qual cosa els converteix en candidats idonis per a aplicacions d'avantguarda en electrònica, sensors intel·ligents o tecnologies energètiques sostenibles”, afig el científic.
El vertaderament innovador és que aquest procés net permet estudiar detalladament les propietats magnètiques d'aquests materials, cosa que fins ara resultava extremadament complex. A més, l'equip ha aconseguit desenvolupar i integrar aquests vidres moleculars en dispositius optoelectrònics, tot aplanant el camí per a la seua aplicació futura en sistemes electrònics avançats, sensors intel·ligents i tecnologies d'energia sostenible. “La possibilitat de fabricar aquests vidres directament i utilitzar-los en dispositius reals suposa un canvi de paradigma en el disseny de materials funcionals”, destaca Luis León, primer autor del treball. “Aquest enfocament no sols facilita la seua producció, sinó que demostra la seua viabilitat tecnològica, obrint noves rutes per al desenvolupament de materials òptics i magnètics d'alt rendiment”, conclou.
L'avanç, segons l'article publicat en Nature Communications, obri la porta a una nova generació de vidres intel·ligents que podrien transformar la manera d'emmagatzemar energia, dissenyar nous aparells electrònics o fabricar sensors extremadament sensibles.
A més de la Universitat de València, participen en el treball l’Institut Laue-Langevin de Grenoble (France), el Rutherford Appelton Laboratory d’Oxfordshire (UK), la University of Nottingham (UK) i la Universidade de Lisboa.