A l’estudi, publicat a la revista Athenea Digital, s’han analitzat les característiques dels agents socials que van formar part de l’èxit inicial de l’etiqueta #PrimaveraValenciana, entre el 16 i el 19 de febrer de 2012. “És aquest el període escollit per a l’anàlisi donat que van ser els dies en què va sorgir l’etiqueta i es va anar consolidant fins que el 20 de febrer va arribar a ser trending topic mundial” explica Alícia Villar, professora i investigadora de la Universitat de València.

Pecourt i Villar identifiquen durant aquest període dos moments diferenciats. Els dies 16 i 17 els consideren el “moment fundacional”, en el qual va començar l’etiqueta i es va difondre per primera vegada pel periodista David Meseguer. Dos dies després la utilitzà el cantautor Pau Alabajos, amb qui es va iniciar el “moment de consolidació” en el que augmentaren de forma significativa els tuits emesos, tot i que l’estudi assegura que no podia considerar-se en eixe moment com un fenomen social rellevant.

Meseguer es va fer ressò mitjançant aquesta etiqueta d’algunes reivindicacions socials dutes a terme en aquells dies. Entre altres, el tuit feia referència a quan la representant de Compromís, Mónica Oltra, va ser expulsada de les Corts Valencianes per vestir una camiseta reivindicativa, acte que es va interpretar per una part de la ciutadania valenciana com un atac a la llibertat d’expressió: “Expulsió de Mónica Oltra, la manifestació dels estudiants del #IESLluisVives, mani a Castelló x TV·. Estem davant la #primaveravalenciana ?”. Meseguer també va parlar de la primera mobilització d’un grup d’estudiants de l’Institut d’Educació Secundària Lluís Vives, centre referent de reivindicacions sobre l’educació pública en aquell moment.

La lectura de les dades indica que en els moments inicials, els grups que es mobilitzaven al carrer eren diferents dels que ho feien a Twitter. Així, en aquest moment l’etiqueta #PrimaveraValenciana era usada fonamentalment per polítics i comunicadors, mentre que les primeres revoltes de carrer foren protagonitzades per grups socials heterogenis, sobretot estudiantils.

“En canvi, en el moment de consolidació de l’etiqueta, els perfils de polítics i artistes predominen clarament com a autors dels tuits sobre la resta d’agents socials, ocupant un paper clarament minoritari el dels periodistes, els quals solen assumir el paper de connectors entre la classe política i la resta de la societat”, matisa la professora de Sociologia. A més, Alícia Villar destaca la participació quasi residual en Twitter dels acadèmics en relació amb altres col·lectius socials, un fet que es va mantindre en els dies posteriors de l’etiqueta.

Les dades empíriques s’han analitzat mitjançant la ferramenta pirendo.com, un programa informàtic especialitzat en el monitoratge de missatges en la xarxa i la identificació de líders d’opinió.

Segons la taula inclosa en la investigació de Villar i Pecourt, en el moment de consolidació de l’etiqueta #PrimaveraValenciana, entre el 16 i el 19 de febrer de 2012, el major impacte es va donar pels tuits de personalitats del món cultural o polític com Pau Alabajos, amb més de 100.000 impressions dels seus tuits. També els membres de partits polítics Lluís Miquel Campos (30.519 visualitzacions) i Giuseppe Grezzi (11.000), entre d’altres. 

Article:

Pecourt Gracia, Juan & Villar Aguilés, Alícia (2018). «Orígenes de las movilizaciones #primaveravalenciana Un análisis de los actores sociales más infuuentes en Twiter». Athenea Digital, 18(2), e1857. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.1857