Likes i continguts compartits en les xarxes socials, cerques als buscadors d’informació, mirar gràfics, textos i imatges, fer pagaments amb targeta de crèdit... són accions quasi diàries i que generen dades. En el mòbil, en l’ordinador i en els utensilis més diversos es genera o comparteix gran quantitat d’informació, un conjunt de pistes sobre el comportament i que forma part de l’enorme quantitat de dades existent o big data. L’obra premiada en el XXIII Premi Europeu de Divulgació Científica, L’imperi de les dades. El big data, la privacitat i la societat de futur, explica com es genera aquesta informació, com es processa, per a què serveix i, sobretot, per a què no hauria de servir.

“En el llibre proporcionarem al lector moltes dades, per tal que aquest imperi no ens engolisca. No volem donar missatges catastrofistes; però, sobretot, no volem que la despreocupació o el desconeixement faciliten greus atacs a la democràcia i a la justícia”, ha dit Xavier Duran, qui ja va guanyar el 1995 la primera edició del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, amb l’obra El cervell polièdric.

L’objectiu de l’obra guardonada –que es publicarà en breu en la col·lecció “Sense Fronteres” de l’editorial Bromera i de Publicacions de la Universitat de València i que promou la Unitat de Cultura Científica de la Universitat de València– és, en paraules del divulgador científic, “primer de tot, descriure el que sabem i el que es pot fer amb les dades, i en segon lloc, cridar l’atenció sobre els riscos que tenim davant nostre”.

El veredicte del XXIII Premi Europeu de Divulgació Científica s’ha conegut en el marc dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, lliurats aquest passat cap de setmana. Xavier Duran i Escriba és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació, i entre el 1999 i el 2014 va dirigir el programa El medi ambient, a TV3. Ara és periodista especialitzat en temes científics i tecnològics a la mateixa cadena.

Segons l’opinió de l’autor, que es generen moltes dades pot ser molt útil: “es poden aplicar a la recerca –en astrofísica, en canvi climàtic o en medicina–, a l’atenció al pacient i a la gent gran, a la gestió de les ciutats o a la millora dels processos industrials”. Però també es pot fer molt mal ús de la gran quantitat de dades: “poden servir per tenir un perfil molt complet de nosaltres, que pot tenir conseqüències poc importants –rebre publicitat que no ens interessa– o de molt greus –patir discriminació a la feina o a l’hora de contractar una assegurança”.

En aquest sentit, Xavier Duran opina que cal ser conscient dels riscos, “però també cal una legislació i un compromís d’empreses i tecnòlegs per evitar que les dades atempten contra els drets més elementals”.

El guanyador del XXIII Premi Europeu de Divulgació Científica també ha remarcat el paper de la informació i la comunicació en la construcció de la democràcia. “Una societat no és del tot democràtica si els ciutadans no tenen prou informació per formar-se un criteri. Considere que la divulgació científica és essencial perquè molts dels reptes socials i ètics que tenim davant nostre provenen de l’ús que fem dels avanços científics”, ha dit. Per això, Duran considera que els científics i tecnòlegs “han de pensar en les conseqüències dels seus treballs, però és la societat en conjunt la que dirà cap a on vol que es dirigisquen aquests avanços”.

Els guardons més recents de Xavier Duran són el Premi d’Assaig Josep Vallverdú del 2015, amb L’individu transparent. Dels raigs X al “big data”, i el Premi Crítica “Serra d’Or” de Recerca 2016, per La ciència en la literatura. Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps.