‘Jurista en valencià’, futur itinerari formatiu per a incentivar l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic

  • 3 noviembre de 2016
 

La presència del valencià en el món jurídic és, a hores d’ara, pràcticament inexistent. En canvi, el percentatge de classes en valencià en el Grau de Dret a la Universitat de València és ja del 37% i s’espera que encara cresca en els propers anys.

Per tal d’acostar aquestes dues realitats s’ha celebrat aquest 2 de novembre la jornada El valencià en l’àmbit del dret: realitat i oportunitats, a la Facultat de Dret, on també s’ha presentat el projecte Jurista en valencià, que serà un itinerari formatiu adreçat a l’estudiantat del centre per tal d’incentivar i revalorar l’ús de la llengua pròpia. “El que pretenem amb aquesta jornada és copsar la realitat de l’ús del valencià en l’àmbit de la justícia. El cert és que actualment no s’utilitza als jutjats, però tampoc en nivells privats com ara els registradors de la propietat i de notaries. De fet, n’hi ha demanda, com ara persones de fer el testament en valencià, per exemple, i no troben professionals que els el puguen fer”, explica Vicenta Tasa, professora de Dret Constitucional de la Universitat de València i una de les coordinadores de la jornada. “Volem també donar a conéixer el futur itinerari formatiu que ha de connectar la universitat i el món laboral, fer que els qui ara estudien en valencià puguen també treballar en valencià”.

El valencià, pràcticament inexistent en l’àmbit jurídic

Els números parlen per si mateixos: en tota la Comunitat Valenciana només hi ha un notari que treballa de manera sistemàtica en valencià, i només hi ha un jutjat, el número 1 de Montcada, el del jutge Joaquim Bosch, que utilitza el valencià de manera habitual, segons explica Vicenta Tasa. “Davant d’aquest dèficit, el que proposem és buscar com canviar aquesta realitat, analitzar quines oportunitats de millora tenim, i com aconseguir fer de pont entre la universitat i el món laboral en l’àmbit judicial”. Fa trenta anys que es va implantar el primer grup en valencià a la Facultat de Dret de la Universitat de València. Actualment s’imparteixen en la llengua pròpia el 37% de les assignatures, i s’espera augmentar aquest percentatge. “És a dir, tenim gent que està estudiant Dret en valencià, però quan acaben el grau no tenen possibilitat de treballar en valencià, difícilment poden usar la seua llengua o la llengua en què s’han format, tot és només en castellà en la seua vida professional”. Per exemple, per a ser jutge no s’exigeix el coneixement del valencià –o la resta de llengües cooficials en altres comunitats. Com a resultat, als jutjats no es poden presentar demandes en valencià, perquè es corre el risc que es responga que no s’entén. “No tenim seguretat lingüística, la seguretat que la persona que t’atenga ho faça en la llengua en què tu demandes.

Com a conseqüència, les persones implicades es queden sense poder fer efectiu el seu dret a parlar en valencià, tot i que siga llengua cooficial”, conclou Tasa. Canviar aquesta situació no és gens fàcil, perquè implica modificar el marc legal actual. “Es podria desenvolupar l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i canviar la Llei d’ús i ensenyament del valencià, però tot i així entropessaríem amb la Llei Orgànica del Consell General del Consell Judicial, que és la que dictamina els requisits que han de complir els jutges”. Ara mateix s’està debatent, precisament, la possibilitat d’incloure el requisit lingüístic per a l’accés a la funció pública, que inclouria el personal que treballa en l’administració de Justícia i que depén de la Conselleria, en l’àmbit autonòmic. “Però el canvi per a jutges i secretaris judicials no es pot modificar des d’ací”, explica Vicenta Tasa, “això s’hauria de fer des del Parlament espanyol. No serà fàcil, però per algun lloc es comença. De moment, volem anar fent pressió perquè qualsevol persona puga ser atesa en la llengua que demane en l’administració de Justícia”.

Itinerari formatiu Jurista en valencià Amb aquest objectiu s’ha presentat el projecte Jurista en valencià, que serà un itinerari formatiu adreçat a l’estudiantat de la Facultat de Dret per tal d’incentivar i revalorar l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic. “La idea és tindre la possibilitat, sobretot la gent que ja està estudiant en valencià, de fer aquest itinerari i acabar amb alguns avantatges de cara a la incorporació al món professional”, diu Vicenta Tasa. “Aquest nou itinerari formatiu podria afectar l’estudiantat o els professionals pel que fa al reconeixement de títols, concursos, trasllats, accés a places o oposicions”, ha destacat Javier Palao, vicedegà de Postgrau i Recerca de la Facultat de Dret i l’altre coordinador de la jornada. “És un pas més en la nostra aposta pel valencià”, en paraules de María Elena Olmos, degana de la Facultat de Dret. “Volem que els alumnes trien l’itinerari en valencià voluntàriament, que estiguen orgullosos de ser juristes en valencià, i que els supose avantatges”. De moment és encara un projecte, per al qual s’ha creat una comissió de treball, amb membres de tots els departaments de la facultat, que són els que hauran de decidir en què consistirà exactament.

“La idea és que les persones que treballen als jutjats, a les notaries, advocats i advocades, del sector públic i privat, tinguen una major formació en valencià, a partir d’aquet itinerari”, diu Palao. “Que el ciutadà que vulga puga, en una finestreta de l’administració o en un despatx, un jutjat, trobar persones amb competència en valencià”. Encara no hi ha cap data concreta sobre quan es podrà posar en marxa, però ja s’han llançat algunes idees sobre en què pot consistir. Per una part, s’intentarà que “els estudiants que seguisquen aquest itinerari puguen tindre també un títol acreditatiu del seu coneixement del valencià. Per una altra, es contempla la possibilitat d’incloure l’assignatura de Dret Foral Valencià, que ara és optativa, com a obligatòria dins d’aquest itinerari.

També es podria introduir el llenguatge jurídic: no només el coneixement de la llengua en general i de la terminologia específica, sinó com redactar demandes i sentències en valencià. El reconeixement seria, segurament, una menció junt amb la titulació, que comportara certs avantatges per a qui la tinga. L’objectiu final és aconseguir trencar barreres entre la universitat i el món laboral, que la gent que estem formant en valencià també puga treballar en valencià”. El projecte compta amb el suport de la Conselleria de Justícia, segons ha dit el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades: “Hem de posar-nos al dia en la tutela dels drets dels valencianoparlants en l’administració de Justícia. Cal que passem de la igualtat formal a la igualtat real i garantir que el personal judicial siga competent en valencià”. En la mateixa línia, el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ha destacat la importància de la formació per aconseguir aquest objectiu: “Si de veritat volem millorar la presència del valencià en l’àmbit jurídic, la clau està en donar aquesta oportunitat a l’estudiantat de la Facultat de Dret”.

Gran participació i presència institucional

La jornada ha atret un gran nombre d’estudiants i de professionals del dret. En l’acte d’inauguració, presidit pel rector de la Universitat, Esteban Morcillo, han estat també el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades; la secretària autonòmica de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Zulima Pérez; i la degana de la Facultat de Dret, María Elena Olmos, entre altres. Al llarg de la jornada han participat diversos membres de l’administració valenciana, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i experts i professionals de diversos àmbits del món jurídic.

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies