Aprendre matemàtiques i física ambiental jugant

  • 6 abril de 2016
 
Vicente Caselles, catedràtic de Física Aplicada, col:laborador del projecte

És possible que els estudiants d’ESO aprenguen matemàtiques o física ambiental d’una manera divertida? Sí, ho és. O almenys aquest és el propòsit d’una plataforma virtual dissenyada per investigadors de la Universitat de València que acaba de ser premiada pel programa European Schoolnet i STEM (Science, Technology, Engineering and Maths) de la Unió Europea.

L’aplicació, basada en la coneguda plataforma de simulació en línia Simcity, s’anomena eCity i, a l’igual que en la primera aplicació, l’estudiant haurà de desenvolupar ciutats, ara bé, tenint en compte factors ambientals de desenvolupament que l’abocaran, inexorablement, al càlcul matemàtic. D’aquesta manera es combinen les dues disciplines, les matemàtiques i la física ambiental, en una plataforma virtual que permet l’aprenentatge basat en problemes i reptes.

La plataforma, que possibilita l’aprenentatge d’una manera senzilla i dinàmica alhora que crea en l’estudiantat consciència mediambiental, planteja fins a huit situacions específiques que cal resoldre de manera crítica i creativa. Per exemple, cal establir un sistema per a dotar d’energia una ciutat, triant entre sistemes eòlics i solars amb l’objectiu d’obtindre el màxim rendiment energètic, o atorgar permisos per a la instal·lació d’una empresa contaminant amb l’obligatorietat de calcular el nombre d’arbres o estanys necessaris per a contrarestar el CO2 produït per la indústria. D’aquesta manera els alumnes resolen problemes relacionats amb el disseny i el desenvolupament sostenible d’una ciutat virtual de la qual ells són els gestors.

El projecte naix amb motiu de l’existència comprovada de les dificultats dels estudiants de secundària per afrontar les matemàtiques i la física ambiental. Si bé és cert que els mateixos estudis assenyalen que es tracta d’un problema generalitzat, també ho és que els alumnes dels països mediterranis (Portugal, Espanya, Grècia, Itàlia i Turquia) són els que han manifestat majors dificultats d’aprenentatge si se’ls compara amb els nordeuropeus.

Pascual Lahuerta és l’investigador principal de la Universitat de València i coordinador d’aquest projecte que es realitza al llarg de tres anys de treball. Lahuerta, professor emèrit a la Universitat, considera que l’èxit de la plataforma rau en el fet que parteix d’una bona idea que s’ha arredonit amb un desenvolupament òptim de l’aplicació. La seua participació ha pivotat sobre el desenvolupament de continguts dels huit reptes que planteja el joc. Una de les activitats desenvolupades a la Universitat ha estat, segons explica Lahuerta, donar a conéixer eCity a la comunitat educativa. En aquest sentit, el passat mes de setembre huitanta-cinc professors de secundària van tindre l’oportunitat de conéixer la plataforma i al voltant de cent vint alumnes ja han treballat amb ella.

Un dels col·laboradors del projecte ha estat Vicente Caselles, catedràtic de Física Aplicada. Al seu parer, el joc esdevé una ferramenta pedagògica que ara, amb el guardó de la UE, tindrà una àmplia difusió perquè el joc es traduirà a les vint-i-quatre llengües oficials de la Unió i es repartirà arreu del món a través de la xarxa Eschool.

La importància de desenvolupar instruments d’aprenentatge amb pedagogies més divertides que ajude l’estudiantat a millorar els seus coneixements és un dels reptes de l’educació actual. I és que els darrers informes sobre el nivell educatiu en secundària no són gens encoratjadors. Així ho revelen alguns dels estudis més importants del sector, com ara l’informe PISA i el TIMSS (Trens in international matemathics and science study). Tenint en compte que ens trobem davant del que es coneix com a generació net, eCity esdevé una eina pedagògica de fàcil domini per als estudiants.

Segons el darrer informe El panorama de l’educació 2015: indicadors de l’OCDE, les polítiques educatives han de garantir la distribució equitativa de l’accés als recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Però adverteix que les destreses bàsiques que es poden adquirir a través de les noves tecnologies poden no aportar el valor afegit desitjat si no van de la mà d’altres destreses com ara la creativitat, les competències comunicatives, el treball en equip o la perseverança. És per això que, probablement, l’èxit educatiu tindrà com a eix la combinació dels nous recursos que ofereixen les TIC amb la potenciació d’altres habilitats.

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies