Cos, pensament crític i relació amb el medi, base de l’educació infantil del segle XXI

  • 14 diciembre de 2016
 
Acte de lliurament del premi Balarma

ANNA BOLUDA. El Premi Balarma és un guardó únic en la seua categoria: la investigació en educació infantil, la que va dels zero als sis anys. Pren el nom d’un col·lectiu de mestres renovadors de la Vall d’Albaida dels anys huitanta, “amb l’objectiu de promoure la recerca i la renovació pedagògica, noves maneres de treballar en educació infantil que facen que els xiquets i les xiquetes aprenguen a gust”, explica Carmen Agulló, professora de Teoria i Història de l’Educació del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de València. “Sobretot el premi vol motivar la investigació, que no ens quedem amb el que ja sabem i repetim rutines, sinó que puguem investigar i, a més, posar en pràctica el resultat d’aquesta investigació”.

La segona edició d’aquest premi, que convoca la Fundació Campus Ontinyent, s’acaba de lliurar i ha recaigut en el projecte Ser, fer, pensar i conviure: Construïm l’educació infantil del segle XXI, presentat per un grup d’experts de la Universitat de València i de mestres d’infantil en actiu. La primera edició, lliurada fa dos anys, va distingir el treball El col·lectiu Xucurruc, les matemàtiques i l’Educació Infantil: un camí ple d’aventures i de coneixences, que ja s’ha presentat i està previst que es puga publicar en breu.

 

Investigar per a millorar el futur de l’educació infantil

“L’objectiu del projecte és construir un marc teòric de com ha de ser l’educació infantil a Europa per al segle XXI”, explica José Cantó, doctor en Física i membre del Departament de Didàctica de les Ciències de la Facultat de Magisteri al Campus d’Ontinyent de la Universitat de València, que ha fet de portaveu dels guanyadors d’enguany. Es tracta d’un treball col·lectiu en què han participat una vintena de persones, entre investigadors universitaris i mestres d’infantil de les comarques de la Vall d’Albaida, la Safor i la Marina. “Precisament aquest premi valora els grups de treball mixtos entre universitat i escola. En el nostre cas la coordinació està en mans de mestres, que són els qui tenen el contacte dia a dia amb l’alumnat d’infantil”.

La recerca repassarà el que s’ha fet fins ara en aquest camp, tant des de les normatives educatives com des de les propostes pedagògiques o les aplicacions de la neurociència a l’aprenentatge en les primeres edats. “Cal tindre clar que aquesta etapa educativa té caràcter propi, no és només preparatòria per a la primària com encara creu molta gent, i per tant té les seues peculiaritats. Per exemple, ara que es parla tant de l’educació emocional, aquesta és una ferramenta molt útil en aquesta etapa, com ho és centrar-se en el cos i els hàbits, la relació amb el medi social, cultural i natural o el desenvolupament del pensament crític i científic. Molt sovint aquests aspectes no s’inclouen a les aules d’infantil i nosaltres pensem que s’ha de fer. En aquesta línia anirà el model que proposarem”.

L’equip ja ha començat a treballar, i ara tenen un any per a presentar els resultats. El guardó està dotat amb cinc mil euros, “que invertirem en cobrir les despeses bàsiques per a fer la investigació”, explica José Cantó.

 

Ester Morant i Carmen Agulló en una xarrada a Ontinyent.

El col·lectiu Xucurruc i la vigència de la innovació pedagògica

Ester Morant, graduada en Magisteri d’Educació Infantil i màster d’Investigació en Didàctiques Específiques, va ser la guanyadora de la primera edició del Premi Balarma amb un projecte sobre el col·lectiu Xucurruc. “El projecte és una continuació del meu treball de fi de grau, per al qual havia recopilat molt de material, entrevistes, etc. El que he fet és traçar la història d’un col·lectiu de mestres dels anys noranta que es va dedicar a treballar la innovació pedagògica en l’educació infantil. Van impulsar un canvi en la manera de treballar a les aules d’infantil justament quan aquesta educació es va ampliar amb l’entrada a l’escola als tres anys en lloc dels quatre”, explica la investigadora. El resultat del treball es va presentar fa unes setmanes i ara està a l’espera de ser publicat, “que per a mi és la part del premi més important”, indica Morant. “Crec que és un text atractiu per als futurs docents i per a tots els qui estan interessats en el món de l’educació”.

“El resultat del treball és molt bo, s’ha anat més enllà del que s’havia demanat i s’ha inclòs una gran introducció sobre com es van gestar i desenvolupar els moviments de renovació pedagògica al País Valencià, dels quals va sorgir el col·lectiu Xucurruc”, explica Carmen Agulló, que ha fet de tutora del projecte. “Aquests moviments van sorgir i créixer de manera paral·lela a l’Escola de Magisteri, on la formació que es donava en aquell moment no era massa bona, i els mestres van decidir formar-se pel seu compte a través de diversos col·lectius. La peculiaritat de Xucurruc és que estava adreçat només a la renovació de l’educació infantil”.

 

Les matemàtiques com a exemple

El col·lectiu Xucurruc va fer propostes innovadores de com aprendre a llegir, a escriure, a treballar la plàstica o les matemàtiques, que ha sigut justament la matèria triada per Ester Morant per a exemplificar el seu treball. Ha comptat per a això, a més, amb la col·laboració de l’Escola Doctor Esplugues de Montaverner, on han aplicat aquesta metodologia per a comprovar-ne els avantatges i les dificultats.

“Les propostes de Xucurruc es basen en aprofitar la pràctica diària, la quotidianitat, per a introduir les matemàtiques en l’alumnat d’infantil. I això es pot fer atenent l’oratge, les dates de l’aniversari, la talla de les samarretes o el peu que calcen. La clau és recórrer als números que tenen al seu abast”, explica Ester Morant. “Això és molt més proper que el que ve imposat des d’una editorial de llibres de text, que proposen números que no tenen sentit per a aquests xiquets i xiquetes”.

L’objectiu final d’aquest treball d’investigació, però, no és ser un manual de recursos didàctics, sinó “despertar la consciència educativa dels mestres i fer-los veure, a més, que cal anar adaptant les metodologies i les activitats als interessos dels menuts en cada moment”, conclou la investigadora, “que és exactament el que plantejava el col·lectiu Xucurruc”.

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies