Els contes plantegen, des de situacions realistes o imaginàries, les conseqüències que es deriven del concepte de llibertat, no necessàriament de manera positiva. “Alguns dels relats són clarament una apologia de la llibertat”, explica el professor Flores Juberías, “com ara el que explica la nova vida que comença una dona quan aconsegueix deixar enrere anys de violència i maltractament. Altres, però, tenen una visió més problemàtica, més crítica. Per exemple, un dels textos es posa en la pell d’un globus que aconsegueix soltar-se de la mà d’un infant i volar lliure, fins que puja tan amunt que explota. La llibertat implica servituds, té els seus riscos, i molts dels relats exploren aquesta visió crítica de la llibertat”.

Un dels contes més originals simula un juí en què un ciutadà demana renunciar a la llibertat i poder ser esclau de manera voluntària, perquè ser lliure implica massa responsabilitats que ja està cansat d’assumir. “Al final”, revela Flores Juberías, “el jutge li diu que això no pot ser, que estem condemnats a ser lliures, tot reprenent la màxima de Jean-Paul Sartre”.

Aquest llibre és el segon d’una trilogia: el primer volum es va centrar en la igualtat i el tercer, ara en fase de preparació, versarà sobre la solidaritat. De l’edició s’encarreguen, junt amb Carlos Flores Juberías, els professors José María Enríquez Sánchez, de la Universitat de Salamanca, i Fernando Reviriego, de la UNED. En el projecte també participen altres professors de Dret de la Universitat de València, i està adreçat a tot tipus de públic, però molt especialment als professionals del dret, el periodisme i la política. “Tot i que la llibertat és una qüestió universal, i el plantejament dels relats no és tècnic en absolut, pot interessar a totes les persones crítiques i compromeses amb la societat en què vivim”.

La llibertat, hui

La reflexió sobre la llibertat porta a qüestionar-se en quin estat es troba a hores d’ara. Carlos Flores Juberías, que és expert en processos electorals i institucions democràtiques, opina que en alguns aspectes ens trobem, com a mínim, davant d’una paradoxa. Pel que fa al nostre sistema electoral, per exemple, creu que “les eleccions són lliures, però les forces polítiques que hi concorren tenen circumstàncies molt diferents de pressupost, accés als mitjans de comunicació, etc. A més, a l’hora de votar ens condiciona l’entorn social més proper. Hi ha molts elements de distorsió”.

Però el que més preocupa aquest professor és la situació de la llibertat d’expressió i les que hi van associades: la llibertat ideològica, la llibertat religiosa, la llibertat de càtedra i la llibertat política. “Crec que mai no s’havia reivindicat tant la llibertat d’expressió com ara i, al mateix temps, mai no havíem hagut de fer front a tantes limitacions implícites. Sí, podem dir pràcticament qualsevol cosa i no ens duran davant d’un tribunal, però si el que diem s’aparta de la correcció política, ens linxaran a la plaça pública i en les xarxes socials, o apareixerem en la premsa i en la televisió per anar més enllà del que ara mateix es considera acceptable. I això representa una paradoxa important de la llibertat”, conclou Carlos Flores Juberías