Podeu consultar la web de la Sindicatura de Greuges  i accedir al reglament d’organització i funcionament de la figura fent clic en aquest enllaç.

Elena Grau és membre del Claustre de la Universitat de València. També ha exercit càrrecs de gestió universitària com ara secretària i directora del Departament de Prehistòria i Arqueologia; vicedegana i degana de la Facultat de Geografia i Història; i membre del Consell de Govern i del Consell Social de la Universitat de València. Imparteix classe en els graus d’Història i de Geografia i Medi Ambient, així com en els màsters en Arqueologia i en Patrimoni Cultural: Identificació, Anàlisi i Gestió. Com a investigadora treballa en diversos camps, com ara el de l’Arqueobotànica, el de l’Arqueologia del Paisatge i el dels períodes de la Protohistòria del Mediterrani.

–Com se sent després d’haver sigut nomenada Síndica de Greuges pel Claustre de la Universitat?

–És per a mi un honor i també una gran responsabilitat haver obtingut la confiança d’una gran majoria dels meus companys del Claustre, i espere no defraudar-los en l’exercici d’aquest nou càrrec.

–Quines són les funcions de la Sindicatura de Greuges de la Universitat de València? Qui forma el seu equip?

–Les funcions de la Sindicatura són vetlar pel respecte als drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària davant les actuacions dels diversos òrgans i serveis universitaris. La Sindicatura no és pròpiament un òrgan de govern, atés que no té facultats executives. Entre els seus deures ha de presentar al Claustre i al Consell Social un informe anual sobre el funcionament de la Universitat. El meu equip es completa amb dos vicesíndics o vicesíndiques que han de pertànyer als altres dos grups de la comunitat universitària que cal que jo presente en el proper Claustre, els quals aquest haurà d’elegir també per majoria.

–Quines són les principals queixes que rep? En nombre, augmenten o disminueixen? Per quin motiu?

–Pel que jo he vist, en els informes presentats pels anteriors síndics de Greuges les principals queixes són sobre qüestions administratives i acadèmiques, però també sobre el comportament humà i relacions interpersonals. El curs 2013-2014, el nombre d’expedients que s’han tramitat des de la Sindicatura de Greuges ha sigut de 165, dels quals 104 eren reclamacions i 61 consultes. El curs anterior van ser un nombre menor, un total de 127, la qual cosa representa un increment del 21%.

–Ha influït la posada en marxa recentment de la Bústia Suggeriments, Queixes i Felicitacions, d’aplicació en totes les unitats organitzatives de la Universitat ? Quines àrees centren les reclamacions?

–Possiblement aquest increment de queixes i consultes està relacionat amb la posada en marxa de la Bústia de Suggeriments, Queixes i Felicitacions. En línies generals, s’ha rebut el mateix tipus de reclamacions i consultes que en el període anterior, sobre qüestions administratives i acadèmiques i també sobre problemes personals i relacionals. En relació amb els estaments, com ja és habitual, el col·lectiu que més ha sol·licitat els serveis de la Sindicatura ha sigut el de l’estudiantat, amb el 82,5% del total d’expedients, incloent-hi tant l’alumnat de Grau/Llicenciatura com de postgrau. Seguit pel PDI, al qual li correspon el 13,3% dels expedients; el PAS, amb el 2,42%; i finalment, el PIF, amb l’1,82% del total. Les temàtiques més nombroses han estat relacionades amb el procés de matrícula, l’adaptació d’estudis i la realització de pràctiques; representant, en conjunt, el 27% dels expedients tramitats. Cal remarcar que ha baixat el nombre de reclamacions sobre l’opció lingüística, i la quantitat de peticions és insignificant (l’1,8%) per al volum d’activitat de la institució.

–Com és el procediment de tramitació i resolució? Com pot contactar qualsevol membre de la comunitat universitària amb la Sindicatura? Es pot conéixer en quin estat es troba la tramitació en cada moment?

–Les peticions poden ser individuals o col·lectives i es presenten en el Registre General de la Universitat, amb la signatura de l’interessat i un escrit raonat. Ara bé, a partir de finals del 2011 es poden fer mitjançant la seu electrònica de la Universitat i també es pot sol·licitar una trobada amb la Síndica escrivint al correu del servei: sgreuges@uv.es. La Sindicatura de Greuges procura actuar amb la màxima immediatesa i amb la mínima burocratització possibles, i les seues actuacions han d’estar basades en el compliment escrupolós i equitatiu de les normes vigents i en uns comportaments ètics que beneficien la tasca universitària en general, que la dote de més qualitat en tots els àmbits. Certament, l’objectiu ha de ser l’excel·lència en el servei i unes funcions d’assessorament a les persones, cosa que implica proporcionar orientació i informació o suggerir estratègies de solució dels problemes. Una vegada acceptada a tràmit la reclamació, la Síndica ha d’estudiar el cas, contrastar-lo i completar la informació. Finalment, cal emetre, si s’escau, l’informe corresponent i proposar l’adopció de mesures i reparacions a qui es considere competent en el cas. Cal recordar que queda garantida la confidencialitat de les reclamacions.

–Després de rebre un informe de la Sindicatura, què ha de fer la Universitat? El seu poder és la persuasió?

–Qualsevol membre de la comunitat universitària està subjecte al deure de col·laborar amb la Sindicatura de Greuges i està obligat a proporcionar, a requeriment d’aquesta, tota classe de dades i informacions relacionades amb la queixa. Segons el reglament aprovat en el Claustre hi ha mesures reprovatòries per a aquells que desatenguen els requeriments. Crec que mai no s’ha donat el cas i espere que jo no haja d’intervindre en aquest sentit. El poder d’aquesta síndica crec que està en fer possible arribar a acords, treballar com a mediadora, per tal de trobar una fórmula que permeta la solució d’un conflicte entre parts. Espere tindre eixe poder de persuasió.

“El col·lectiu que més ha sol·licitat els serveis de la Sindicatura ha sigut el de l’estudiantat, amb el 82,5% del total d’expedients”

 “De moment estic posant-me al dia i en això m’estan ajudant els informes i consells de l’anterior Síndica de Greuges, Carmen Carda. Ella i el seu equip han fet un gran treball, del qual he d’aprendre”

–L’existència d’una síndica o síndic de greuges està implantada en la major part del teixit universitari i d’institucions públiques, siga amb aquest nom o amb el de defensor universitari. Per què és hui necessària?

–En l’actualitat, seixanta-tres de les setanta-huit universitats espanyoles compten amb la figura del Defensor Universitari o similar. D’aquestes, seixanta-una formen part de la Conferència Estatal de Defensors Universitaris (CEDU) que reuneix defensors en actiu de les diverses universitats espanyoles sota diferents denominacions (valedors, mediadors, Tribunal de Garanties, Síndic de Greuges...). Són necessaris perquè actuen com a garants dels drets de tota la comunitat universitària.

–Quins serveis s’ha aconseguit millorar amb el treball desenvolupat per la Sindicatura a la Universitat?

–La tasca realitzada fins ara pels meus antecessors i antecessores segur que ha servit per a millorar els diversos serveis afectats, encara que de vegades alguna de les parts no quede del tot satisfeta per les recomanacions fetes des de la Sindicatura.

–Com afronta el seu nomenament? Pensa fer algun canvi respecte a l’anterior Síndica? Per què?

–Ho afronte amb molta prudència i responsabilitat. De moment, estic posant-me al dia i en això m’estan ajudant els informes i consells de l’anterior Síndica de Greuges, Carmen Carda. Ella i el seu equip han fet un gran treball, del qual he d’aprendre, i en aquest sentit m’agradaria fer notar el respecte i l’alta consideració que tenim de la Sindicatura gràcies a ells. Han implementat eines pròpies de l’administració electrònica i una base de dades que considere que ha estat un instrument essencial a fi de poder generar fàcilment, després, estadístiques i consultes sobre la informació que arriba i que possibilita un bon funcionament de la Sindicatura. De moment, no trobe res que haja de canviar, però si apareix segur que buscarem com millorar-ho.

–Carmen Carda va insistir molt en els temes de la igualtat de gènere. Quina és la situació actual, ara que vosté es troba en aquesta àrea?

–D’una banda, l’informe presentat al Claustre mostra que no hi ha hagut diferències significatives entre les queixes presentades pels homes i les dones. Però crec que la qüestió no va per eixe camí. Nosaltres vetlarem perquè els drets de les dones continuen complint-se en la nostra Universitat, que d’altra banda és capdavantera en el compromís amb les polítiques d’igualtat i en la lluita contra la discriminació per raó de sexe. Amb el meu nomenament queda palés que els membres del Claustre estan d’acord que una dona ocupe i desenvolupe tasques de responsabilitat com ara ser Síndica de Greuges. Clar que queden problemes en aquest àmbit sense solucionar, entre altres la conciliació de la vida laboral i familiar, que està treballant la Unitat d’Igualtat i que esperem que es puga assolir el més prompte possible.

–A banda de rebre queixes i demandes, els Estatuts de la Universitat apunten que la Sindicatura també pot iniciar línies noves d’actuació davant una o diverses problemàtiques. Esperarà o ja té una idea clara de quines són les seues línies d’actuació?

–En els moments que estem vivint, amb l’aparició del nou reial decret que modifica l’estructura dels ensenyaments universitaris cap al 3+2, i encara que moltes institucions universitàries han fet manifestacions en contra i reclamant la seua derogació, supose que en els propers quatre anys rebrem reclamacions i queixes relacionades amb aquest tema. La meua posició està al costat dels qui pensen que el problema és la falta de beques i que els preus per als màsters cal que siguen similars als dels estudis de grau per tal de no agreujar més les desigualtats que la crisi econòmica ja ha causat en la nostra societat. Cal garantir l’accés a la formació universitària als estudiants amb menor poder adquisitiu. Aquest nou reial decret pot tindre també repercussió sobre la qualitat docent i el finançament de les universitats, així com sobre noves retallades de professorat. Un altra línia d’actuació podrà estar relacionada amb la implantació de la carrera professional en el PAS de la Universitat de València, encara que espere que es duga de manera satisfactòria per al personal de l’administració i serveis i que no haja d’intervindre la Sindicatura. I pel que fa al PDI, també estem pendents de temes de plantilla amb promocions i taxes de reposició que poden provocar conflictes en la nostra institució.

“Cal garantir l’accés a la formació universitària als estudiants amb menor poder adquisitiu”

“La Sindicatura de Greuges és, al meu parer, a més a més, un espai de reflexió en el qual es pot fer una autocrítica col·lectiva per part de tots per tal d’aconseguir que les coses siguen millors en la nostra Universitat”

–Què cal canviar o millorar de la Sindicatura de Greuges? Què no ha funcionat bé?

–Com he dit abans, estic posant-me al dia i encara no he fet una anàlisi de les coses que no han funcionat. Una cosa que sí que m’ha cridat l’atenció és que resulta una miqueta complicat trobar dins de la pàgina web de nostra Universitat la part referida a la Sindicatura de Greuges. Caldria donar-li més visibilitat. La crítica i l’autocrítica han de ser un referent en les persones amb formació universitària, almenys jo així ho intente transmetre als meus alumnes, de manera que jo deixaria aquesta qüestió per a respondre-la en una propera entrevista, quan haja tingut temps d’analitzar millor el funcionament de la Sindicatura.

–Cap a on evoluciona o ha d’evolucionar el model de les sindicatures de greuges en un àmbit universitari?

–En el context actual, en el qual la societat es manifesta desenganyada i desconfiada, cal esperar que llocs com ara les universitats aporten confiança, concòrdia, decisió i col·laboració. A les sindicatures de greuges ens correspon donar suport perquè això siga possible, actuant de manera justa, eficaç i mantenint com a objectiu prioritari l’equitat, la racionalitat i el diàleg. La Sindicatura de Greuges és, al meu parer, a més a més, un espai de reflexió on es pot fer una autocrítica col·lectiva per part de tots per tal d’aconseguir que les coses siguen millors en la nostra Universitat. Tots nosaltres (alumnat, PAS i PDI) formen part d’aquesta comunitat amb uns drets i uns deures. Els drets són fàcils d’encaixar i molt reclamats per tots; els deures, per contra, són els que generen més contrarietats. La nostra intenció és de treballar a favor de tots i de totes els qui integrem la Universitat de València, de manera que mai no actuarem en contra de ningú, ni com a advocat de part. La finalitat no pot ser cap altra que obtindre bons comportaments professionals i personals amb vista a rebaixar les tensions en la mesura que això siga possible. En definitiva, es tracta d’insistir en l’observança dels principis generals d’ètica, d’equitat, de bona fe i de bones pràctiques personals i professionals. Des de la Sindicatura de Greuges som conscients del treball que tenim per davant en aquests quatre anys i demanem la col·laboració de tots i totes els qui treballem i estudiem en la nostra Universitat per a construir junts i juntes una millor Universitat.

 “En l’actualitat, seixanta-tres de les setanta-huit universitats espanyoles compten amb la figura del Defensor Universitari o similar”

 “El poder d’aquesta síndica crec que està en fer possible arribar a acords, treballar com a mediadora, per tal de trobar una fórmula que permeta la solució d’un conflicte entre parts”