Un gir copernicà a les teories de l’univers

  • 17 febrero de 2016
 
Imatge de la NASA que representa les ones gravitatòries.

Des que Albert Einstein presentara, ara fa just un segle, la Teoria General de la Relativitat en què va anunciar l’existència d’ones gravitatòries, l’obstinació científica per detectar-les no havia donat cap resultat. El físic alemany no disposava d’instruments d’alta tecnologia que permeteren captar-les des de la Terra; l’energia que desprenen té un origen tan remot que en arribar al planeta resultaven imperceptibles.

L’escenari, però, ha canviat i la setmana passada científics nord-americans del grup d’investigació Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory anunciaren a Washington que havien detectat ones gravitatòries. En pocs dies la notícia ha donat la volta al món, atesa la seua importància per al coneixement científic. D’aquest nou descobriment tenen molt a dir els científics dels grups de recerca Computational Astrophysics and Cosmology (COMPAC) i Computer aided modeling of astrophysical plasma (CAMAP) de la Universitat de València.

Si bé és cert que la part experimental s’ha portat a terme als Estats Units, també ho és que aquests dos equips de recerca formen part d’un entramat de grups d’investigació que elaboren la base teòrica que facilita la detecció, en proporcionar patrons sintètics de radiació gravitatòria.

Què són, però, les ones gravitatòries? L’analogia més intel·ligible a la qual recorren els científics per a explicar-ho és la d’imaginar un estany ple d’aigua on, en llançar una pedra, es generen una sèrie d’ones circulars producte de la col·lisió del cos –la pedra– amb el medi. En el món de l’astronomia la col·lisió de dos forats negres a l’univers generaria també unes vibracions a l’espai i en el temps anomenades ones gravitatòries, segons explica el director del Departament d’Astronomia i Astrofísica (DAA) de la Universitat de València, José Antonio Font. Per a Font, ens trobem davant “la segona gran revolució científica en l’astronomia”. La primera, assenyala, va tindre lloc en el segle xvii amb el naixement de l’astronomia moderna de la mà de Galileo Galilei i el seu telescopi que va permetre descobrir la superfície irregular de la Lluna o les llunes que envolten Júpiter. En conjunt, una nova revolució també social i intel·lectual assentada sobre la teoria copernicana de l’heliocentrisme. La segona revolució, explica el director del DAA, la trobem ara amb la detecció de les ones gravitatòries.

Certament, el descobriment modifica i amplia el camp d’investigació dels fenòmens de l’univers i possibilita als científics detectar i observar el cosmos des d’una nova perspectiva, com també preveure i estudiar nous fenòmens a l’univers fins ara desconeguts. Un dels investigadors clau en aquest camp és Pablo Cerdá, investigador a la Universitat i membre d’ambdós equips de recerca. El físic ha ratificat l’èxit absolut d’aquest assaig, que ha qualificat de “doble èxit” perquè permet no sols confirmar l’existència d’ones gravitatòries, sinó també la dels enigmàtics forats negres.

Amb aquest descobriment l’astronomia ha donat un viratge de cent huitanta graus; els científics de la Universitat de València estan convençuts que apareixeran noves teories físiques que desplaçaran les vigents i permetran observar escenaris astrofísics nous.

Alejandro Torres, doctorand en Física i investigador del DAA, assenyala en aquest sentit que la informació que a partir d’ara proporcionaran les ones gravitatòries obri un ventall d’escenaris desconeguts i d’altres vaticinats. L’impacte és tal que fins i tot ell es veurà abocat, assenyala irònicament, a accelerar la seua tesi i centrar-se en la detecció d’aquest fenomen conegut en la teoria però desconegut fins la setmana passada en el camp empíric.

La tasca investigadora dels grups COMPAC i CAMAP està finançada amb fons públics del Ministeri d’Economia i Competitivitat, el Programa Prometeu de la Generalitat Valenciana i el programa European Research Council de la Unió Europea. El suport institucional a aquest tipus d’investigacions, assenyala Font, resulta clau per al seu desenvolupament, ateses la complexa infrastructura i l’alta tecnologia que es requereixen per a executar simulacions d’ones gravitatòries.

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies