Quan ser el/la millor en els estudis té la seua recompensa

  • 24 febrero de 2016
 
Foto de grup de l'acte de lliurament dels premis

Si un gran poder comporta una gran responsabilitat, parafrasejant La guerra de les galàxies, la responsabilitat de ser el millor ha d’implicar una gran recompensa. Així ho han vist els onze estudiants de la Universitat de València guardonats amb el Premi Nacional de Fi de Carrera d’Educació Universitària, corresponents al curs acadèmic 2011-2012, que aquest dimarts s’han atorgat a l’edifici del Rectorat

La Universitat de València, d’aquesta manera, es consolida com una de les tres amb més premiats. Al seu torn, també s’han reconegut els millors expedients entre titulats i alumnat de nou ingrés del curs acadèmic 2014-2015, amb els Premis de la Fundació Carmen Izquierdo Besante Monzó.

L’acte va tindre lloc a la una de la vesprada, una hora en la qual els premiats ja ocupaven els seus seients, emocionats pel reconeixement i acompanyats per les seues famílies que semblaven més satisfetes que els autèntics protagonistes de l’acte. Al cap i a la fi, el premi significa l’inici d’una futura trajectòria laboral brillant. Després de les fotos protocol·làries i del lliurament dels diplomes, va arribar el moment de fer balanç. Alberto Martí, graduat en Farmàcia i Premi Nacional, destacà que no hi ha res impossible en l’àmbit acadèmic, si s’és constant: “Crec que és necessari dir que som com qualsevol estudiant i que aprofitem com tots l’experiència universitària, que és molt bona”, afirmà. Per a una altra Premi Nacional, com ara Úrsula Pérez, en Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions, “esforçar-se és el més important i traure tot el rendiment possible a l’estudi”, va apuntar. Per la seua banda, Samuel López, Premi Nacional en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, va dir que “és necessari compartir aquest premi amb la resta de companys, i n’estic satisfet, perquè en el meu cas he fet el que més m’agradava en una institució acadèmica de gran rellevància com és la Universitat de València”.

És difícil d’entendre que l’obtenció d’un reconeixement de nivell estatal no vaja de la mà de moltes hores d’estudi, siga en la carrera que siga. Per això Pablo Sanahuja, Premi Fundació, destacà el poder de les casualitats a l’hora de triar carrera: “Vaig estudiar història perquè era el que més m’agradava i la veritat és que ha merescut la pena. Ara estic fent un màster sobre història medieval”, explicà. Amb humor a l’estil del Cholo Simeone, entrenador de l’Atlètic de Madrid, el va citar fent referència al seu ja famós “partit a partit”.

El futur laboral encara és incert per a tots ells, alguns s’adrecen cap a la investigació, com Úrsula Pérez, que va descobrir el que realment li agradava, l’enginyeria mèdica, i espera, després de realitzar la tesi doctoral, dedicar-se a la recerca. No és l’única, Alberto Martí també s’ha decidit a seguir una trajectòria investigadora en l’àmbit de la farmacologia. Altres, com ara Samuel López i Cristina Terol (Premi Fundació), cursen la seua segona i tercera carrera, respectivament. Ell, Periodisme, a banda d’haver cursat dos màsters, i ella, Dret, després d’haver fet Relacions Laborals i Ciències del Treball. “Jo estic treballant des que vaig acabar els meus primers estudis, però l’ambient universitari és una cosa que necessites. Te’n pots desvincular una mica, però jo necessitava respirar una altra vegada l’ambient de l’aula”, explica l’estudianta.

Com en molts actes on es reconeix el treball ben fet, també hi hagué temps per a la reivindicació. “Cal recomanar als estudiants que siguen conscients de traure bones notes des del principi, ja que és una cosa que no ens han inculcat. Si no ho fas, ja pots ser el millor investigador que et quedaràs sense beques remunerades”, apuntà Alberto Martí. Per la seua banda, Úrsula Pérez va destacar que és necessari el reconeixement molt abans, perquè els premis corresponen al curs 2011-2012, cosa que comporta la impossibilitat d’introduir-ho en l’expedient acadèmic i impedeix l’obtenció de més punts per a beques de recerca.

Les experiències que s’arrepleguen al llarg dels anys, ja siga durant la carrera o en els períodes de postgrau, serveixen per a formar l’estudiantat en un món amb un caràcter competitiu en els àmbits laboral i social. És per això que Pablo Sanahuja ha arribat a comparar l’etapa estudiantil amb la seua pròpia investigació: “He pogut endinsar-me en el període més fosc i turbulent de la ciutat de València, quan es van guanyar les dues eles de l’escut (dues vegades lleial), cosa que va ser un orgull per als ciutadans. Aquest premi és un orgull per a tots nosaltres i cal recordar que encara que moltes vegades ens hàgem sentit assetjats per la pressió, com la nostra ciutat, resistim i continuem”. Un punt final que li van reconéixer la resta de premiats.

La resta de Premis Nacionals de Fi de Carrera d’Educació Universitària han sigut: Clara Belén Martínez Meca (llicenciada en Sociologia i en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública), M. Teresa Pallarés Ramos (llicenciada en Història), M. Ángeles Pérez Martín (llicenciada en Història de l’Art), Francisco Torrentí Salom (graduat en Física), Aixa M. García Ramos (llicenciada en Economia), Ana M. Morant Gimeno (llicenciada en Història de l’Art) i Juan Alcón Illanes (llicenciat en Filosofia).

La resta de premiats per la Fundació Carmen Izquierdo Besante Monzó són: Marc Jornet Sanz, del Grau en Matemàtiques (en l’àrea de Ciències, Enginyeria i Arquitectura), Cristina Zapata de Miguel, del Grau en Psicologia (Ciències de la Salut), Daniel Hernández Rodríguez, del Grau en Dret (Ciències Socials i Jurídiques), Álvaro Luis Martínez Ruiz, del Grau en Matemàtiques (Ciències, Enginyeria i Arquitectura), Alba Payá Pérez, del Grau en Psicologia (Ciències de la Salut) i Francesc Xavier Teodoro Alandete, del Grau en Filosofia (Arts i Humanitats).

L’acte va estar presidit pel rector, Esteban Morcillo; la vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística, Isabel Vázquez; la secretària general de la Universitat, María José Añón; el representant de la Fundació Carmen Izquierdo Besante Monzó, Javier Pastor; i els degans i deganes dels centres on han estudiat els premiats.

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies