El Sant Grial, un potencial turístic per explorar

  • 8 marzo de 2017
 
Ana Mafé i Sergio Solsona.

ANNA BOLUDA. Fotos: Miguel Lorenzo. El calze que suposadament es va usar en l’últim sopar de Jesús és un dels misteris que ha despertat més interés al llarg dels segles. I el turisme, un dels màxims motors de l’economia valenciana, busca idees noves que atraguen visitants curiosos. Sobre aquestes dues idees es basa el projecte Aragó: sant grial, una proposta d’explotació turística ben documentada de l’últim camí que va fer la copa que s’exhibeix a la Catedral de València.

La idea és d’Ana Mafé, doctoranda en Història de l’Art i Turisme Cultural a la Universitat de València, i Sergio Solsona, investigador aragonés, i acaba de rebre el primer premi acadèmic en la tercera edició del Congrés Internacional Cientificoprofessional de Turisme Cultural –el més important del sector a Espanya– que va tindre lloc a Còrdova a finals de febrer. El jurat va destacar el potencial del grial per davant d’iniciatives sobre el videojoc de realitat augmentada Pokemon Go, propostes que uneixen viatges i literatura i paquets turístics vinculats al rodatge de la sèrie Joc de Trons. “El tema interessa molt més del que ens imaginem i té potencial per a turistes de tot el món ”, diu Ana Mafé. “Es tracta de posar en valor el sant calze ara, en ple segle xxi, a través de la Ruta del Grial”, afegeix. “Vivim en un territori grial, amb un passat medieval interessant i, a més, tenim la copa a València. El que ens proposem és reprendre aquesta història i aprofitar-la com a recurs turístic”.

La literatura com a font històrica

El projecte Aragó: sant grial vol provar que aquest calze és el mateix que ha obsessionat cavallers, historiadors, religiosos i esotèrics de tota classe des de fa segles. En aquest cas, l’enfocament se centra “en demostrar els vincles que trobem en la literatura, amb un tractament molt rigorós”, segons Mafé.

Per ara s’ha completat l’anàlisi de les obres del francés Chrétien de Troyes, qui en el segle xii va escriure tant sobre el grial com sobre el cavaller de la taula redona Lancelot. “Aquest autor era veí del regne d’Aragó i estava molt pendent del que passava en aquell territori, que aleshores constituïa part de la Marca Hispànica, la frontera entre terres cristianes i musulmanes”, explica Ana Mafé. “I és ben sabut que la novel·la cavalleresca es nodria de mites i llegendes, per una banda, com ara la del rei Artur, molt vigent ja en aquell moment; i de la vida real dels reis de l’època, per una altra”.

Aragó, territori del grial… i de Lancelot

“Creiem que Chrétien de Troyes va usar la figura d’Alfons I el Batallador i la seua dona Urraca com a inspiració per a Lancelot. Aquell va ser un matrimoni obligat i Urraca tenia una altra relació amb el comte de Lara, que va morir en un combat per defendre l’honra de la seua estimada. La història és molt pareguda doncs a la de Lancelot, que va morir per Ginebra. I cal tindre en compte, a més, que Urraca era de la família Jimena, i aquest nom, en llengua romanç, s’assembla molt a Ginebra. També en llengua romanç existeix la terminació ‘lot’ com a diminutiu. ‘Lara’ i ‘lot’ farien Lancelot, sonen molt semblants. La quantitat de coincidències és molt gran”, resumeix la investigadora.

Si la conclusió és que les històries de Chrétien de Troyes sobre Lancelot transcorren a Aragó, pareix lògic pensar que també es refereix a aquest territori quan escriu Perceval, el conte del grial. “Està claríssim, per les descripcions que fa, que es refereix al calze de Sant Joan de la Penya, que és el que ara està a València. I si això és així, aquest és el vertader, el que s’ha buscat des de fa segles. I nosaltres ho hem demostrat mitjançat la literatura”, indica Ana Mafé amb convenciment.

 

Potencial turístic

A més de l’atractiu turístic del calze mateix, el que es pretén és donar-li projecció turística a tot el camí que va recórrer en l’Edat Mitjana. La Ruta del Grial començaria així al Monestir de Sant Joan de la Penya, a prop de Jaca, on es creu que es va guardar aquesta peça durant més de tres segles, i acabaria a la capella del Sant Calze de la Catedral de València. El recorregut seguiria el mateix trajecte que va fer el grial, passant per trenta poblacions aragoneses i díhuit ja a terres valencianes, des de Barraques fins la capital.

La ruta, que està dissenyada per a ser feta a cavall, en bicicleta o en cotxe, es va presentar enguany en la fira de turisme Fitur i compta amb la col·laboració de l’Agència Valenciana de Turisme “per a dinamitzar el projecte, tant pel que fa a la part més acadèmica com per a implicar el teixit productiu de la ruta. Volem seguir el paradigma que ha creat Torí i el seu llençol sant, que ha suposat un punt d’inflexió en el turisme religiós i per als amants d’aquestes històries. Amb el grial podem fer exactament el mateix”, afirma Ana Mafé.

 

Convençuda: és el calze de veritat

Arreu del món hi ha pràcticament una dotzena de calzes que, segons els experts de cada lloc, és la copa que es va emprar en l’última cena. Ana Mafé, arran de les seues investigacions, ho té clar: “Aquest és el grial que es perseguia durant l’època medieval, no en tinc cap dubte”. I seria, a més, el que Himmler va buscar durant la Segona Guerra Mundial. La història de Chrétien de Troyes va ser replicada en noves versions al llarg dels segles, inclosa l’òpera de Wagner que va donar peu a aquesta cerca del grial per part delsnazis. “El text de Wagner parla d’unes muntanyes al sud dels Pirineus”, aclareix Mafé, “però els alemanys es van confondre i van pensar que es referia a Montserrat, quan el calze era el que s’havia portat a València”.

Ara es tracta de tornar a despertar la curiositat i fer que vinguen a veure el calze des de qualsevol racó del món. De fet, la proposta ja ha cridat l’atenció de nous possibles visitants. “Alguns membres de l’orde dels templaris anglesos, que continuen actius, s’han posat en contacte amb nosaltres i volen vindre a València a conéixer el calze i l’explicació de la nostra recerca. Ja s’han muntat les primeres comitives”, explica la investigadora.