Tres estudiants reben un premi internacional de debat en proposar millores per a les relacions entre nacions

  • 28 septiembre de 2016
 
 Joan Cervantes, Andriy Yakubuv i Benjamín Velasco

Els estudiants de la Universitat de València Joan Cervantes, Andriy Yakubuv i Benjamín Velasco han obtingut el premi a la millor delegació en la tercera edició del Youth Meditarranean Dialogue (YMD) celebrat a Madrid del 12 al 17 de setembre

 L’exercici del diàleg ha consistit en una simulació del comité mediterrani de l’OTAN, que ha permés conéixer les vies de treball i cooperació que manté aquest instrument regional pertanyent a l’Aliança Atlàntica per a treballar amb països companys del Middle East and North Africa (MENA). Així mateix, els estudiants han pogut comprovar com es treballa en matèries com ara el reforç de cooperació, el control de fronteres, el tràfic il·legal de persones o la immigració irregular. “A nivell d’experiència, és molt gratificant perquè coneixes gent realment interessant. Es pot dir que és una concentració de talent”, explica Velasco, qui actualment estudia el doble grau en Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració. En la trobada han participat noranta estudiants, principalment d’universitats madrilenyes i internacionals.

Les normes que constitueixen el simulador YMD són les mateixes que el format al qual emulen. Els estudiants destaquen la diferenciació de tracte respecte a altres simuladors, on la cortesia és permanent. “S’entén que estem treballant amb gent com a militars que comparteixen espais i hi ha relacions de companyonia”, explica Velasco. Un aspecte que han destacat els tres estudiants és l’obligatorietat d’arribar a un consens per a la presa d’una decisió. En el YMD, si no s’arriba a un acord, no es tira endavant, per la qual cosa destaca la gran capacitat executiva que té aquest òrgan. Yakubuv destaca al seu torn el poder didàctic que va tindre la jornada, on l’aprenentatge va ser constant, no sols amb les sessions de diàleg i debat en les quals van participar, sinó també amb les visites a institucions que mantenen un vincle amb la seguretat nacional, com ara el Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN) o la base militar de la divisió d’infanteria El Goloso. “La diferència amb altres simuladors, com ara el de l’ONU, és que ací hi ha una vessant passiva per a posar en ordre els valors de l’aliança i saber com funciona per dins”, explica l’estudiant de Dret. Així, han pogut conéixer el treball intern dut a terme per civils i militars: “Predomina el dels civils, ja que són els que pacten les decisions polítiques, trauen els consensos”.

Un aspecte que remarca expressament Cervantes, estudiant també del doble Grau en Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració, és la interoperabilitat, la capacitat d’unió per part dels exèrcits dels diferents països per a poder funcionar de la mateixa manera, és a dir, establir pràctiques de cooperació absoluta entre estats en qüestions de defensa. “Encara que nosaltres representàrem Polònia, havíem de tractar en dos dels comités tot el flanc sud que no és precisament la prioritat polonesa, ja que tenen més preocupació per Rússia. Teníem molt a dir, perquè tot el que és perillós per a l’Aliança és un perill per a tots els països que en formen part”, explica.

L’agenda seguida en el simulador va ser la realitzada en el mes de juliol durant la vint-i-huitena cimera de l’OTAN a Varsòvia, on ja es va deixar clar que els reptes se situaven en la franja mediterrània, amb la qüestió siriana i l’estratègia lligada al desenvolupament militar als països on es troba el denominat Estat Islàmic. Amb tot, hi ha molt més que la presa de decisions sobre un conflicte determinat, els tres estudiants han pogut dialogar sobre les noves formes de conflicte com ara els ciberatacs, guerres no oficials que duen a terme forces sense nacionalitat o guerres asimètriques. “Un dels aspectes més interessants és que hem d’ajustar-nos a les qüestions legals de cadascun dels països i, per tant, et trobes limitat per elles”, explica Yakubuv. Negociació, debat o diàleg. Aquests tres termes han sigut els més emprats durant les jornades YMD 2016. Per als estudiants, el consens ha sigut essencial per a entendre que la paraula votem està prohibida. “Et toca tancar-te i negociar, cal saber quines són les línies roges, i és una cosa que serveix de formació afegida al que s’ha aprés a la Universitat”, explica Cervantes.

L’experiència els servirà, així mateix, per a participar en la novena edició de les Jornades de Seguretat i Defensa de la Universitat de València, organitzades per l’Institut de Drets Humans de la institució acadèmica. Els actes tindran lloc a la Facultat de Dret els dies 28 de setembre i 5 i 6 d’octubre i tenen com a objectiu analitzar la integritat de la defensa i seguretat d’Espanya. 

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies