Universitat de ValènciaUVsocietat,UVsocietat Logo del portal

En les últimes dècades s'ha anat desenvolupant un moviment (de dimensió internacional) que impulsa un espai específic denominat Economia Social. Per aquesta s'entén una visió i una pràctica que reivindica l'economia en les seues diferents facetes (producció, finançament, comerç i consum) com a mitjà –i no com a fi– al servei del desenvolupament personal i comunitari.
L'efecte expansiu que sobre l'economia valenciana tindria l'accessibilitat ferroviària en ample europeu, no solament té a veure amb l'estalvi en costos de transport per a sectors estratègics com l'agroalimentari, automobilìstic, industrial i turístic; ha d'estendre's, també, en termes d'impuls, diversificació i internacionalització d'aquesta economia.
Les creixents responsabilitats que han assumit els governs locals en les últimes dècades han fet d'ells un element clau en la gestió pública del territori, de tal forma que les ciutats s'han erigit en actors fonamentals a l'hora de dissenyar polítiques públiques i gestionar interaccions públic-privades.
Superats ja els anys del model simplista del Sol i platja, un dels actius de la indústria turística en els últims anys ha sigut el cridat turisme cultural, un concepte en què el coneixement de monuments i llocs històrics es conjuga amb la immersió en la història natural i cultural, així com amb el coneixement de les arts, de la filosofia i del forma de vida de les distintes societats
La Universitat de València organitza una nova edició de la Universitat d'Hivern d'Ontinyent (UHO). Fruit de l'estreta col·laboració entre l'Ajuntament d'Ontinyent, Caixa Ontinyent i la Fundació Campus Ontinyent s'ha disenyat la quarta edició d'aquesta trobada acadèmica.
Les polítiques de desenrotllament rural en la Unió Europea s'han correspost amb canvis en el medi rural i amb la concepció d'una nova ruralitat en què les qüestions mediambientals ocupen un destacat lloc.
És l'empresa social una bona alternativa d'autoocupació? Este curs parteix de la base que sí ho és, i que a més és una bona opció per al territori. No només genera ocupació, sinó que es tracta d'ocupació de qualitat i dirigit a millorar el benestar social del municipi on s'ubica, coincidint amb les finalitats d'interés general que moues els municipis.
Poden les empreses socials ajudar als Ajuntaments a complir les seues polítiques socials i d'ocupació? Esta pregunta se l'han plantejat investigadors de la Universitat de València, que coincideixen en què les cooperatives i altres empreses contemplades en la Llei d'Economia Social pareixen les més idònies per a prestar serveis socials, així com per a fomentar l'ocupació en el territori.
Malgrat tenir dedicada una plaça a València, la figura del botànic Simón de Rojas Clemente i Rubio (Titaguas, 1777 – Madrid, 1827) romana ignorada per la immensa majoria de valencians. La seua intensa vida s'emmarca en una època fascinant, en la qual la llum de la raó intentava imposar-se en un món encara dominat per l'obscurantisme.
Embolicat encara en el misteri de la seua finalitat última, l'aqüeducte de la Peña Cortada no és tan sols la millor mostra conservada de l'enginyeria hidràulica romana en les nostres terres, és també un dels elements emblemàtics de l'arqueologia valenciana.
Els canvis tecnològics de les últimes dècades han propiciat el desenvolupament dels transports i comunicacions, intensificant-se el flux de productes, persones, capitals i coneixements i donant lloc a la formació de xarxes complexes en el context d'una economia cada vegada més globalitzada.
L'Agenda 21 local va ser aprovada en el Cim de la Terra de Rio de Janeiro en 1992, i pot definir-se com un pla d'acció en l'àmbit local destinat a aconseguir un desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i mediambiental.
Hereus d'una concepció vuitcentista que considerava infinits els recursos naturals, el “món desenvolupat” ha estat instal·lat tradicionalment en models de producció i desenvolupament manifestament insostenibles.
La recuperació i desenvolupament del mitjà rural ha d'implicar necessàriament la dignificació de la vida de les persones que viuen en ell, la qual cosa comporta identificar i potenciar les possibilitats econòmiques específiques de cada territori.
La reactivació i dinamització econòmica de les distintes societats passa necessàriament per l'adequat aprofitament dels recursos propis. És, així mateix, necessària la cooperació entre els organismes públics i la iniciativa privada, iniciativa que precisa d'un adequat marc de formació que garantisca la correcta projecció del que coneixem com "esperit emprenedor".
Educació, conscienciació, aplicació d'avanços científics són alguns dels principis bàsics imprescindibles per a entendre la cultura de l'aigua de l'Alt Palància i el seu entorn, (re) conéixer la seua rellevància en l'organització històrica d'este territori castellonenc d'interior i aconseguir un major i millor aprofitament dels recursos naturals.
La rellevància mediàtica i social que han anat adquirint les crides Ciències de la Terra s'explica per la creixent valoració del paisatge i del patrimoni natural per sectors cada vegada més amplis de la població.
La salut és la idea central del present cicle de conferències que, organitzat pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València i l'Ajuntament de Cullera, pretén abordar les estratègies per a aconseguir una vida saludable, especialment en persones a partir de 30 anys.
Les característiques de l'anomenada intel·ligència emocional són la capacitat de motivar-nos a nosaltres mateixos i de perseverar en l'afany malgrat les possibles frustracions. També el control dels impulsos i la regulació dels nostres propis estats d'ànim, així com evitar que la angoixa interferisca amb les nostres facultats racionals.
Les pròximes eleccions europees, a finals del mes de maig, són motiu de l'organització d'unes jornades promogudes per la Universitat de València, que se celebraran en diferents municipis valencians.
La màxima que un paisatge és, a més d'un lloc, cultura, pot ser aplicada, amb tot rigor, a aqueixes comarques que deuen el seu nom, “La Ribera”, precisament per tenir la seua principal fita identitària en el Xúquer, el curs que drena la major de les conques hidrogràfiques valencianes.
La Universitat de València, a través del Vr. de Participació i Projecció Territorial, i l'Ajuntament de Titaguas, en col·laboració amb IMELSA, organitza la jornada “El desenvolupament rural valencià en el context europeu: l'enfocament LEADER 2014-2020”, amb la finalitat de donar a conèixer les claus del programa LEADER en la Comunitat Valenciana per al pròxim període.
La jornada, organitzada pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València i l'ajuntament de Gestalgar, perseguix analitzar les claus econòmiques per a superar l'actual crisi econòmica. Una crisi d'unes dimensions encara no quantificables.
Fa ja alguns anys, el professor d'arqueologia Andrea Carandini afirmava que, de la mateixa manera que el cervell tenia necessitat de records per a funcionar, les ciutats havien de preservar a qualsevol preu un espai per a la memòria mentre que el coneixement històric era necessari per a l'equilibri mental de l'home.