Formats en el disseny i gestió d'exposicions d'Arts Plàstiques, Aureli Domènech i Tono Herrero defineixen la mostra pictòrica de Stübing com “un joc de complicitats entre científic i pintor, en el qual la poètica de la pintura no és interferida per la ciència, sinó lleument catalitzada, inspirada per la taxonomia i després abandonada a la inspiració. Un joc en el qual el científic posa sobre el tauler un saber empíric que amb el pinzell en la mà esdevé en passió, abstracció i textura”.

 

La mostra està inspirada en l'obra del botànic valencià Antonio José Cavanilles, en les seues ‘Observacions’ del paisatge valencià, reinterpretada amb la sensibilitat de Gerardo Stübing. Segons l'autor, l'exposició evidencia com una mateixa temàtica es pot interpretar amb diferents missatges plàstics, adaptats al moment i situació històrica: “som dos botànics, un del segle XVIII i un altre del XXI. Mentre que en l'obra de Cavanilles podem veure dibuixos, aquarel·les o gravats, jo he optat per emprar materials no convencionals i actuals com l'alumini i el metacrilat”, explica Stübing.