En la seva doble condició d’artista i botànic, explicàvem

la pintura de Gerardo Stübing com un joc de complicitats

entre científic i pintor. Un joc en el qual la poètica de

la pintura no és interferida per la ciència, sinó lleument

catalitzada, inspirada per la taxonomia i després

abandonada a la inspiració. Un joc en el qual el científic

posa al tauler un saber empíric que amb el pinzell a la mà

esdevé en passió, abstracció, textura i fractalitat.

Aquestes paraules funcionaven com una metàfora de

ladoble condició de Gerardo Stübing (científic i artista),

del coneixement de la realitat que subjau després del

colorisme i de les pinzellades de vocació estètica que

superen aquest discurs.

Embarcat en aquesta trajectòria pictòrica com a part

d’un treball artístic dinàmic, sempre especulatiu i

investigador, sembla lògic que tard o d’hora Gerardo haja

tingut la necessitat de buscar altres fronteres sobre les

que continuar creixent com a pintor.

I en el camp de la botànica sorgeix un nom quasi com una

elecció natural si busquem un “deus ex machina” de l’obra

de Stübing: els dibuixos del botànic valencià Antonio

José Cavanilles.

Pioner de la classificació i inventari de la flora, un dels

pocs il·lustrats que va donar el segle XVIII valencià,

Cavanilles és, sobretot, una figura cabdal en l’imaginari

de la nostra terra. Les seues Observacions i dibuixos de

la flora valenciana són obra referencial i reverenciada

pràcticament de cada localitat, que la té com a part de

la seva història sentimental i, sens dubte, com a tresor

documental.

Quasi des d’un punt de vista metafísic, podem dir que

Cavanilles és un transsumpte del que els valencians vàrem

poder arribar a ser, o potser, del que haguérem volgut ser.

En definitiva un camí, dues mirades.

L'horari del museu és:

Dimecres a divendres de 16 a 19 hores.

Dissabte de 10'30 a 14 y de 16 a 19 hores.

Diumenge de 10'30 a 14 hores.

Dilluns i dimarts tancat.