Aquesta exposició compleix el propòsit d´acostar el patrimoni artístic de la Universitat de València a la societat. En concret ho fa mitjançant peces d'art gràfic de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, una de les col·leccions universitàries espanyoles d'art contemporani més importants, formada per quasi mig miler d'obres i que va ser llegada a la institució el 1999.

Aquesta exposició compleix el propòsit d´acostar el patrimoni artístic de la Universitat de València a la societat. En concret ho fa mitjançant peces d'art gràfic de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, una de les col·leccions universitàries espanyoles d'art contemporani més importants, formada per quasi mig miler d'obres i que va ser llegada a la institució el 1999.

Qualitats i poder de l'estampa

El fruit resultant de l'art gràfic, generalment en paper i sense importar la tècnica utilitzada, la seua grandària o tema, s'anomena estampa. Des que es va estendre el seu ús a Occident durant el segle XV, es va convertir en un instrument fonamental per a la difusió de les idees i del coneixement, i també de l'art, gràcies als trets diferencials principals: la multiplicació i l'economia. Tanmateix, al seu abast social, cal sumar-hi la seua singularitat, llenguatge i qualitats pròpies.

Desenvolupament històric de l'art gràfic i compromís en la segona meitat del segle XX

Al llarg de la història, l'art gràfic ha passat per diferents canvis tècnics –conseqüència de l'evolució dels procediments d'impressió en relleu, buit, planogràfics i permeogràfics– i ha gaudit de diverses etapes àlgides. Des de mitjan segle XX, l'obra gràfica va ser comuna en nombrosos artistes, començant pels pintors ja consagrats de la generació abstracta que van aconseguir reproduir-ne els trets o generar-ne de nous mitjançant l'estampació. Però, sobretot, seran els grups compromesos políticament i socialment en etapes de conflicte o transició els qui, en especial a través d’un realisme crític, trobaran en l'estampa el mitjà primordial de manifestació plàstica i transmissió de continguts.

Estampes de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia

Per això, no és casualitat que dos terços de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia siguen estampes, de tècnica, estil i tema diversos. Prop de tres-centes obres, d'uns cent cinquanta artistes, que presenten una pluralitat més gran que el conjunt de pintures de la col·lecció. La gran majoria van ser produïdes en els anys setanta i vuitanta del segle XX, encara que no en falten dels seixanta i noranta. Com que es tracta d'una col·lecció en origen privada, del gust dels seus propietaris –Jesús Martínez Guerricabeitia i Carmen García Merchante–, no reflecteix una visió plena de l'art gràfic del moment, però sí una diversitat suficient per a aproximar-se al context artístic espanyol i internacional d'aquestes dècades: informalisme, expressionisme abstracte, abstracció geomètrica, neocubisme, realisme social i crític, figuració narrativa, art pop, neodadà o hiperrealisme.

Nexes. Connexions compartides en la Col·lecció

En aquesta mostra àmplia s'ha optat per fer agrupacions al voltant d'una sèrie de paraules escollides. Són termes essencials que defineixen, d’una manera o una altra, les peces que es reuneixen, ja siga per l'assumpte primordial representat, la intenció de l'artista, el gènere tractat, l'estil dominant o l'element unificador: lluita, amor, futur, paisatge, sexe, tradició, realitat, violència, naturalesa, abstracció, mort, poder, geometria, retrat, política, desigualtat i repressió. Conjunts que demostren, en un interval temporal de dues o tres dècades, diferents i suggestives maneres de crear per part d'artistes gràfics valencians, espanyols i estrangers.

Una selecció nombrosa i representativa d'estampes en transició que esperem que permeta al públic, amb la contemplació pròxima que possibilita aquest tipus d'obra, percebre l'interès de l'art gràfic de la segona meitat del segle XX i sentir-ne la intenció, el compromís i el gust, tant dels seus creadors com dels col·leccionistes.

Felipe Jerez Moliner (Universitat de València)

Comissari de l'exposició