Enllaç al formulari d'inscripció al Congrés

Interseccions

Congrés d’Història de la música al País Valencià

13 al 15 d’octubre 2016

Promotors

Josep Antoni Alberola (IES Gregori Maians, Oliva), Andrea Bombi (Universitat de València), Ferran Escrivà-Llorca (Universitat Jaume I de Castelló), Mª Àngels Faus (IES Joanot Martorell, Elx), Josep Manel García Company (ISEACV), Miroslava Hristova, Rubén Pacheco Mozas (Conservatori Superior “Óscar Esplà” d’Alacant), Ignacio Prats (Florida State University), Abel Puig (IES José Ballester Gozalvo, València).

Organitzen

Generalitat Valenciana - Subsecretaria General de Patrimoni

Universitat de València - Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial

Universitat de València - Facultat de Geografia i Història

Suporten

AVAMUS - Associació Valenciana de Musicologia

FSMCV - Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

Reial Societat Econòmica d’Amics del País

Instituto Complutense de Ciencias Musicales

CulturArts

Universitat de València - Departament de Filologia francesa i italiana

Comité científic

Dinko Fabris - President de la Societat Internacional de Musicologia

Juan José Carreras - Universidad de Zaragoza

Álvaro Torrente - Universidad Complutense de Madrid

Tess Knighton - Clare College, Cambridge/CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona

Cristina Urchueguía - Universität Bern

Coordinadors

Andrea Bombi

Ferran Escrivà-Llorca

Ponents

Ponència inaugural

Dinko Fabris

Ponències

Paolo Fabbri - Università degli Studi di Ferrara

Robert L. Kendrick - University of Chicago

Miguel Ángel Marín - Fundación Juan March / Universidad de La Rioja

Pilar Ramos - Universidad de La Rioja

Respostes

María Cáceres - Universität Bern

Alberto Hernández -Fundación Juan March

Joseba Berrocal - Conservatorio Superior de Música de Castilla y León

Ascensión Mazuela - CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona

Luis Arciniega - Universitat de València

Presentació

La història –la memòria organitzada científicament, en paraules de Carl Dahlhaus– és una de les formes principals amb les quals la cultura moderna ha construït discursivament l'experiència musical, al costat de la reflexió teòrica i crítica.

En particular, en el moment de la seua consolidació com a disciplina acadèmica, la musicologia li va reconèixer a la història una funció central, avui en certa mesura qüestionada: al relativitzar-se el valor del repertori clàssic juntament amb el qual va nàixer, la pròpia historiografia sembla desvirtuar-se en part. A més, l'evolució accelerada de les tecnologies permet un accés virtualment il·limitat a qualsevol tipus de producte sonor, transformant així de forma radical la pròpia experiència musical.

Lluny d'invalidar la història de la música, aquests processos la fan cada vegada més indispensable, com a necessària eina d'ordenació i comprensió.

Açò resulta obvi en el cas dels repertoris de la música “clàssica” i de la música “antiga” –objecte de recuperació sobre la base de criteris històrics–. Però la historiografia musical també s'interessa per la “popular music” –la memòria de la qual, factual i sonora, supera ja l'espai de diverses generacions– i, en general, per totes les realitats que van quedar al marge del paradigma vuitcentista i el valor del qual és objecte de revisió.

Finalment, el seu paper central en els orígens de la musicologia converteix la història de la música a saber imprescindible en la formació i el quefer dels propis musicòlegs.

A partir de l'últim quart del segle passat, els historiadors de la música han renovat profundament els seus mètodes i els seus objectius familiaritzant-se amb els mètodes de la història social, de la història cultural, de l'antropologia històrica, de la microhistòria, de la història urbana. Amb resultats que no sempre han aconseguit la desitjable difusió en obres divulgatives i que solament recentment han començat a obrir-se pas en l'educació, musical o no.

Aquesta revisió historiogràfica ha propiciat una renovada atenció per tradicions que les grans narratives, centrades principalment en l'Europa central, França i Itàlia, han deixat en els marges: ja no es tracta solament de comprovar l'assentar-se de determinats estils i formes, o de relacionar unes “perifèries” amb els “centres” de les quals dependrien, sinó de comprendre les formes pròpies de creació d'una cultura musical. La mirada atenta a l'específicament local permet matisar i enriquir la comprensió d'allò que la tradició historiogràfica ha consagrat com a valor universal.

El canvi metodològic sembla especialment prometedor en el cas del País Valencià, on la riquesa de la vida musical, passada i present, exigeix aplicar i coordinar diferents enfocaments –amb atenció a les xarxes que interconnecten persones i institucions localment i regional, canviant les escales temporals i espacials en funció dels múltiples centres i tradicions disseminats en el territori.

Una llacuna historiogràfica

Ningú discutiria l'afirmació que la música exerceix un paper molt rellevant en la cultura i la societat valenciana.

La història de la música al País Valencià, no obstant açò, es coneix poc i malament. Per citar una sola dada, la meritòria publicació del Diccionari de la Música Valenciana (2006) no supleix l'absència d'una Història de la música que pose al dia la Història de la música a la Comunitat Valenciana publicada pel diari Levante-EMV en el 1991 (!).

Un espai per al debat

Afortunadament, els últims quinze anys han vist créixer el nombre dels investigadors que s'han interessat en ella. Es planteja, no obstant açò, el problema de la difusió dels resultats d'aquest treball, que no té llits adequats.

El congrés proposa precisament una ocasió de debat per a aquests investigadors, afavorint l'intercanvi de metodologies, experiències i informació.

I açò per a contribuir a consolidar una història local de la música capaç de reconstruir com es va pensar i es va actuar musicalment en el passat; de reconèixer els resultats d'aqueix pensar i actuar per a donar-li valor en el present; d'evidenciar la interconnexió de la vida musical valenciana amb la de la resta d'Espanya i d'Europa –d'acord amb el model del vol.4 de la Història de la música a Espanya i Hispanoamèrica (FCE, 2014)–.

Per una Història de la música al País Valencià

El congrés pretén, doncs, impulsar una idea de la Història de la música en el País Valencià que evite reduir-la al pàl·lid reflex d'una història general identificada en el cànon dels grans compositors, o a manifestació d'una alteritat cultural radical.

Tocant als continguts, el congrés s'orientarà en les coordenades de la història estructural, deixant en segon pla criteris temàtics o cronològics: se succeiran tres sessions dedicades a Historiografia, Història institucional i Biografia/Prosopografia, precedides per una conferència inaugural de caràcter introductori i metodològic.

Les reflexions sobre tradició historiogràfica i metodologia serviran per a propiciar un debat que reconega com a punt crucial de l’esdevenir històric musical la cruïlla entre l’evolució de les institucions i vicissituds de les persones, en la perspectiva d'una historiografia. Aquesta, ha d’enfocar la música –mitjançant la reconstrucció de processos, comprenent els productes i les relacions– com a pràctica que, des del passat, aconsegueix el present i troba en la interpretació una de les formes possibles de la seua comprensió: una perspectiva en la qual hauria de concretar-se la trobada entre musicòlegs i intèrprets.

Un espai per a la trobada

Un objectiu primari del congrés és pensar la Història de la música al País Valencià a partir dels plantejaments més recents de la historiografia musical. Per a afavorir aquesta trobada amb les metodologies actuals, s'articularan les sessions en sessions plenàries i de comunicacions lliures.

En la sessió plenària es debatrà el marc metodològic de cada tema, amb una ponència breu seguida per dues respostes i el debat corresponent; en la sessió de comunicacions lliures (en paral·lel, si escau) es presentaran els resultats de la recerca (està prevista també la participació de grups d'estudi i la presentació de pòsters).

Les ponències de les sessions plenàries es confiaran a prestigiosos investigadors de la musicologia europea i americana; les respostes estaran a càrrec, principalment, de joves investigadors y d‘especialistes de disciplines pròximes com ara la Història del Art o la Historia local.

En les sessions lliures es preveu la participació de musicòlegs que realitzen les seues recerques en àrea valenciana, o en temes que la involucren, sobre qualsevol aspectes de la musicologia històrica.

Calendari

Dates

13-15 d'octubre 2016

Lloc

València, Facultat de Geografia i Història.

Jornades

Dijous 13

12:00 - 13:30 Inauguració

16:00 - 17:30 Primera sessió (plenària 1: Musicologia aplicada)

18:00 - 20:00 Primera sessió (comunicacions, grups d'estudi, pòster)

Divendres 14

10:00 - 11:30 Segona sessió (plenària 2: Historiografia)

12:00 - 14:00 Segona sessió (comunicacions, grups d'estudi, pòster)

16:00 - 17:30 Tercera sessió (plenària 3: Institucions)

18:00 - 20:00 Tercera sessió (comunicacions, grups d'estudi, pòster)

Dissabte 15

10:00 - 12:00 Quarta sessió (plenària 4: Biografies i prosopografia)

12:00 - 13:30 Taula rodona

13:30 - 14:00 Clausura del Congrés

Aquest congress té la acreditació d'activitats formatives del Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa: es reconeixeran 18 credits als professors de secundària que assistisquen com a públic (mínim 85% de la durada de l´activitat).