"ESCENES DE CRIM I LLOCS DE MEMÒRIA"

12-15 de novembre: Segon Congrés Internacional sobre perpetradors i violències de masses.

Els crims de masses, els actes de genocidi i la violència política posseeixen una dimensió “metafísica” contra l'ésser humà, com van posar en relleu autors tan diferents com Elie Wiesel i Vladimir Jankélévitch. No obstant això, qualsevol que siga el seu abast conceptual, són actes concrets que es produeixen en llocs precisos, transcorren en un temps únic i els seus actors materials són, fet i fet, gents corrents. Reconstruir les escenes que resulten d'aquests actes suposa retornar a les accions la immediatesa i fins i tot la banalitat que van tindre en el moment del seu exercici. Ara bé, una vegada reconstruïts els fets, aquests mateixos escenaris adquireixen una condició simbòlica i cultural nova, són resemantitzats en àmbits socials diversos: en els processos criminals que els reconstrueixen, en la memòria de víctimes, botxins i testimonis, en els arxius visuals i escrits que els descriuen i, last but not least, en la recreació artística, literària i cinematogràfica. 

A més, aquestes escenes són sovint transformades per la intervenció de les societats (de l'Estat, de la nació, de grups implicats, d'exiliats) de molt diferents maneres: mitjançant una sanció oficial o en virtut d'un acte quasi clandestí del grup afectat; mitjançant un acte cerimonial espontani o gràcies a un gest perible destinat al fet que la col·lectivitat reta homenatge a les víctimes. La sacralització dels llocs de memòria no és, doncs, més que un dels gestos possibles en un univers globalitzat en el qual la violència es fa més visible que mai i l'afany de reparació (almenys memorística) més pronunciat que en qualsevol altre moment de la història. Sota l'impuls commemoratiu de les societats del s. XX i del s. XXI, els llocs en què s'ha exercit la violència de masses s'han multiplicat fins a límits insospitats i, a vegades, han entrat en competència entre si. El rang va des de la sofisticació planificada (alambinada o minimalista) d'alguns escenaris urbans fins a les marques d'una “commemoració espontània” obrada encara sota el duel immediat d'un atemptat. 

Aquest congrés pretén interrogar la tensió produïda per aquesta doble dimensió (present de l'acte, futur commemoratiu) en el temps de l'escena del crim. D'altra banda, suggerim una anàlisi comparada de casos, a fi d'aconseguir una més total comprensió dels “estils” propis de cada època, així com el poder modelitzant dels exemples més reconeguts i precoços (en particular, l'Holocaust). Seguint la línia de treball iniciada al congrés "L'infern dels perpetradors" (novembre 2017), i en el si del Projecte d'investigació «Representacions contemporànies del perpetrador de violències de massa: conceptes, relats i imatges» (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats), l'abordatge d'aquestes qüestions es planteja des de la perspectiva de l'estudi d'aquells que van perpetrar els actes criminals, encara que, és clar, considerant tots els actors implicats en l'escena.

Per a aquest congrés comptarem amb un programa tancat en el qual participaran investigadors especialitzats, procedents tant de l'àmbit nacional com internacional, com António Sousa Ribeiro, Lena Seauve, Santiago de Pablo, Cristina Sánchez-Carretero, Lior Zylberman, Valentina Salvi, Claudia Feld, Carolina Meloni, Anja Tippner, Dacia Viejo-Rose, Philippe Mesnard, José María Faraldo Jarillo, Luba Jurgenson, Stéphane Michonneau, Leigh Payne, Francisco Ferrándiz, Vicente Sáchez-Biosca, María Rosón, Jaume Peris, Isadora Guardia, Luis Veres o Ana R. Calero Valera.  No hi haurà, per tant una convocatòria per a la participació com ponent o call for papers, però sí una inscripció per a l'assistència que aquelles persones interessades podran formalitzar.