La Universitat d'Estiu del Racó d'Ademuz ha celebrat el dilluns 21 de juny la seua cinquena edició, sota el títol ‘Paisatges rurals: productes turístics sostenibles’, en el marc del programa d'Universitats Estacionals de la UV. La jornada, amb la qual s'inaugurava el cicle d'Universitats d'Estiu, era gratuïta i oberta a tots els ciutadans, que van poder assistir presencialment o en modalitat en línia.
La Universitat d'Estiu del Racó d'Ademuz ha debatut al llarg del dilluns, 21 de juny, sobre el tema ‘Paisatges rurals: productes turístics sostenibles’, donant continuïtat al programa d'Universitats Estacionals, impulsat per la Universitat de Valéncia (UV).
Les Universitats Estacionals són una iniciativa de la UV, organitzada a través del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat amb els ajuntaments i en col·laboració amb la Diputació de València i Caixa Popular. El seu objectiu és promoure el debat entorn d'un tema monogràfic lligat a la singularitat de cada àmbit geogràfic, tenint en compte la seua particular idiosincràsia, història i cultura, sota la coordinació d'un especialista en la matèria. Aquesta acció acadèmica està en totes les comarques de la província, amb 20 edicions en altres tantes localitats.
En 2021, aquestes jornades, gratuïtes i obertes a ciutadans de totes les edats, han recuperat el vincle amb l'estació de l'any que els dóna nom, després d'un any anòmal per les restriccions degudes a la pandèmia. I mantenen, a més, la distribució per àrees temàtiques -que reflecteixen la transversalitat de coneixement de la UV i la pluralitat de temes estudiats pels seus especialistes- i el caràcter semipresencial, que es va impulsar en 2020 amb la incorporació de l'enllaç en línia, que permet el seguiment de les sessions per streaming, facilitant l'assistència a les persones interessades. Com en 2020, la UV facilita les inscripcions a través de la web (http://projeccio.uv.es) i proporciona el corresponent certificat d'assistència, tant si és presencial com a en línia.
Universitat d'Estiu del Racó d'Ademuz (UVRA)
La Universitat d'Estiu del Racó d'Ademuz celebrava dilluns la seua cinquena edició en l'IES Ademuz (Avinguda de València, 47, d'Ademuz) i en l'espai del Convent Sant Guillem de Castelfiabib, per a abordar el tema ‘Paisatges rurals: productes turístics sostenibles’, gràcies a la col·laboració de la Universitat de València amb la Mancomunitat de Municipis del Racó d'Ademuz, la Diputació de València, els ajuntaments d'Ademuz i Castielfabib, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, la Càtedra de Participació i Paisatges Valencians de la UV i Caixa Popular.
La jornada, que s'emmarca en l'àrea temàtica ‘Biodiversitat, Desenvolupament i Innovació Territorial’, té com a objectiu dinamitzar i enfortir aquest territori rural situat a l'interior valencià, les potencialitats del qual es veuen fortament afectades per la constant tendència regressiva demogràfica i socioeconòmica que experimenta la comarca i que marquen el seu incert futur.
Així, es va debatre sobre la necessitat d'activar la posada en valor de la riquesa paisatgística del Racó d'Ademuz per a transformar aquest potencial recurs en un producte turístic de qualitat, capaç de generar experiències de vida en el visitant i oportunitats de desenvolupament a la comarca, mitjançant el disseny de productes i propostes turístiques atractives i articulades que permeten crear estructures comercials sostenibles a través de la participació del sector privat i amb la implicació del capital social comarcal.
Custòdia del Territori Terres del Convent
En aquest sentit, es va analitzar el projecte de Custòdia del Territori Terres del Convent, una proposta impulsada per la Càtedra de Participació i Paisatges Valencians de la UV i entitats locals del municipi de Castielfabib per a la recuperació dels valors paisatgístics i patrimonials del Convent de Sant Guillem, d'alt interés, per reflectir el caràcter i essència de la vila i de la comarca.
Segons diferents estudis, el Convent de Sant Guillem va ser fundat pels Agustins a la fi del segle XIV. Posteriorment va ser habitat pels Carmelites i, després, pels Franciscans, els qui van construir l'edifici, d'estil barroc, a partir de 1576. En el primer terç del segle XIX, amb el procés de Desamortització de Mendizábal, l'edifici i el seu entorn van passar a mans privades. Durant les Guerres Carlistes va ser utilitzat com a Hospital de Sang. Després va passar a les mans de l'Ajuntament i les parcel·les confrontants van ser subhastades a veïns de la vila. En 1914 l'empresa encarregada de la construcció de la central Hidroelèctrica del poble, va comprar l'edifici i part dels terrenys de l'entorn com a drets d'aigua. L'edifici va ser desmantellat per a la construcció de les infraestructures, fins que, pràcticament en ruïnes, va ser abandonat.
L'espai en el qual es troben les ruïnes del convent i zones del cultiu mostra elements singulars com l'antiga Séquia dels Frares, denominada així per haver sigut construïda per ells; un antic Pou i Cisterna, que formava part de la infraestructura que regava els horts del Convent; i el Carner, que es va utilitzar probablement per a la conservació d'aliments; així com terrasses de bancals de pedra en sec, utilitzats per a aprofitar l'ús de l'aigua en les àrees de secà.
Durant 2020 s'han establit les bases del projecte. El Pla Director estableix una zonificació de l'àmbit i un cronograma a curt, mitjà i llarg termini. Ja s'han començat a desenvolupar diferents actuacions per a l'adequació i neteja de la Séquia dels Frares, la reconstrucció d'alguns murs de pedra en sec i la preparació d'una de les parcel·les on, durant aquest any, es posarà en marxa la plantació de pomeres procedents de llavors autòctones de la comarca.
La sessió s'inaugurà a les 9 h en l'IES Ademuz, amb la intervenció d'Ángel Andrés González, alcalde d'Ademuz; Eduardo Aguilar Villalba, president de la Mancomunitat de Municipis del Racó d'Ademuz; Jorge Hermosilla, vicerector de Projecció Territorial i Societat de la UV; Emilio Iranzo García, coordinador de la Universitat d'Estiu del Racó d'Ademuz; i representants de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, la Diputació de València i Caixa Popular.
A continuació, van tindre lloc quatre conferències. Nacho Díez Torrijos, Fundador de CERCLE i doctor a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA) de la Universitat Politècnica de València, parlà sobre ‘Tècniques i estratègies d'integració paisatgística i sostenibilitat per a instal·lacions agropecuàries i de turisme rural’; Miguel Antequera Fernández, del Departament de Geografia de la UV, sobre ‘Recursos territorials turístics de la comarca del Racó d'Ademuz’; Silvia Rueda Pascua, del Departament d'Informàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE), de la UV, sobre ‘Dona i bretxa digital en el món rural’; i Regina Campos Ortega, de la Federació d'Associacions de Dones Rurals (FADEMUR), sobre ‘Associacionisme, autoocupació i treball cooperatiu per a dones rurals’.
A la vesprada, a partir de les 16 h, es va realitzar una visita al Convent de Sant Guillem, on es realitzà un debat a cel obert, moderat per Emilio Iranzo, després de la ‘Presentació del projecte de custòdia del paisatge del Convent de Sant Guillem: la Custòdia del Territori com a eina dinamitzadora del medi rural’. Intervingueren Álvaro Vázquez Esparza, arquitecte; Anna Ballester Alarte, AEDL de Castielfabib; i Cesáreo Casino Esteban, de l'Associació Albar. Biodiversitat i Cultura.
20 Universitats Estacionals, 4 estacions i 3 àrees temàtiques
La programació d'Universitats Estacionals integra dues Universitats d'Hivern (Cofrentes i Requena) i sis Universitats de Primavera (Alzira, Cullera, Xátiva, Sagunt, la Canal de Navarrés i Alt Túria), que ja han celebrat enguany les seues corresponents sessions.
El cicle d'Universitats Estacionals d'Estiu va començar dilluns amb la Universitat d'Estiu del Racó d'Ademuz. La Universitat Estacional d'Aras de los Olmos, el 7 de juliol, tindrà com a tema principal ‘Botànica i desenvolupament rural’. La Universitat Estacional de Gandia debatrà, a partir del 12 de juliol, sobre ‘Canvis. Una mirada calidoscòpica’; i la Universitat Estacional de Sagunt, el 15 de setembre, sobre ‘Sagunt: Patrimoni de la Humanitat. Entre el mite i el llegat cultural’.
Les Universitats Estacionals de Tardor tancaran la programació de 2021. La Universitat Estacional d'Alaquàs obrirà el cicle el 7 d'octubre, amb el tema ‘L'Horta en la cruïlla: algunes decisions històriques crucials’. La Universitat Estacional de Buñol, el 15 d'octubre, tindrà com a títol ‘Buñol. El patrimoni cultural. La música com a motor de canvi social; la Universitat Estacional de l'Eliana, el 21 d'octubre, ‘Smart cities: tecnologia i ciutadania’; la Universitat Estacional d'Oliva, el 27 d'octubre, ‘Educació: iguals i diversos’; la Universitat Estacional de Llíria, el 29 d'octubre, ‘La música com a eina educativa de transformació social’; la Universitat Estacional d'Ayora, el 4 de novembre, ‘Reptes i amenaces de l'apicultura en el segle XXI’; la Universitat Estacional d'Enguera, a partir de l'11 de novembre, ‘Professions de futur i vida saludable en un món global i sostenible’; i la Universitat Estacional d'Ontinyent, a partir del 23 de novembre, ‘Temps de transformacions’.
Les Universitats Estacionals debaten aquest any 2021 sobre múltiples aspectes vinculats a cada territori entorn de tres àrees temàtiques: ‘Patrimoni Històric i Cultural’ (Cullera, Xàtiva, Sagunt, Alaquàs, Buñol i Ayora); ‘Educació i Benestar Social’ (Cofrentes, Sagunt, Llíria, Oliva, Enguera i Ontinyent); i ‘Biodiversitat, Desenvolupament i Innovació Territorial’ (Requena, Alzira, la Canal de Navarrés, Alt Túria, Rincón d'Ademuz, Aras de los Olmos, Gandia i L'Eliana).
