La nova edició d'aquesta universitat estacional, una iniciativa de la Universitat de València, desenvolupada en col·laboració amb l'Ajuntament d'Alaquàs i amb la participació de la Diputació de València, ha debatut aquesta setmana, des de diferents perspectives, el moviment de les Germanies, que va suposar la conversió forçosa dels mudèjars a moriscos i va tindre entre els seus participants, enfront dels ‘agermanats’, al senyor d'Alaquàs.

La Universitat de Tardor d'Alaquàs, que s'ha desenvolupat al llarg de les vesprades del dimecres i el dijous, sota el títol ‘Mudèjars, Germanies i moriscos’, ha reunit docents i professionals per a analitzar, des de molt diferents perspectives, aquest complex fenomen polític i social, del qual es compleixen 500 anys, en la qual va participar el senyor d'Alaquàs, que va prendre posicions enfront dels ‘agermanats’.

En l'acte inaugural, l'alcalde d'Alaquàs, Antoni Saura, va aplaudir aquestes jornades que versen sobre temes molt vinculats a aquesta localitat i que, després de la primera edició -centrada en l'anàlisi del seu Castell-Palau d'Alaquàs, triat com a seu d'aquestes, amb motiu del primer centenari de la declaració d'aquest emblemàtic edifici com a Monument Històric Artístic Nacional-, enguany ha triat un tema molt vinculat a la seua història i que també suposa el compliment d'un aniversari especial: el del moviment de les Germanies.

Luis Arciniega , coordinador de la Universitat de Tardor d'Alaquàs, va recordar la participació d'Alaquàs en les Germanies  i va enaltir la visió que sobre aquest fenomen estan donant en la Universitat de Tardor  diversos especialistes en la matèria.

Jorge Hermosilla, vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, i Empar Folgado, diputada d'Educació, van ressaltar la importància de la col·laboració institucional per a la posada en marxa d'aquesta iniciativa. Hermosilla  va destacar l'estratègia territorial de la Universitat de València, que té com a objectiu posar en valor les singularitats de cada territori, a través de la transferència de coneixement.

La Universitat de València, en el seu compromís amb el territori i gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament d'Alaquàs i la participació de la Diputació de València, ha organitzat, a través del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, aquesta acció acadèmica, d'accés lliure i gratuït, lligada a la formació, la investigació i la transferència de coneixement, que pretén convertir-se en un referent d'Alaquàs i el seu entorn territorial.

El moviment de les Germanies (1519-1522), del qual es compleix mig segle, es va desenvolupar fa ara cinc-cents anys en el Regne de València i va acabar desencadenant una guerra civil. Durant aquest període, els gremis es van armar per a lluitar contra un possible atac musulmà, amb el rebuig de la noblesa, i els ‘agermanats’ van promoure alguns baptismes fins que, en 1525, es va imposar la conversió forçosa dels mudèjars, que van passar a convertir-se en moriscos.

En les jornades d'aquesta setmana de la Universitat de Tardor d'Alaquàs, els ponents no solament han analitzat el desenvolupament i diversos aspectes d'aquest moviment sinó que, a més, han impulsat un debat entre diverses disciplines, amb la participació del públic assistent, incidint en noves línies i tècniques d'estudi i anàlisi.

Durant la vesprada del dimecres, Pablo Pérez, del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, va pronunciar una conferència sobre ‘Les Germanies de València, mig mil·lenni d'història’; i Manuel Ruzafa, del Departament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de València, va parlar sobre ‘Els perjudicats per les Germanies: els mudèjars i el seu passo a moriscos’.

La jornada del dimecres va finalitzar amb una taula redona sota el tema ‘Línies d'investigació al voltant de les Germanies i la conversió morisca’, en la qual, a més de Pablo Pérez i Manuel Ruzafa, va intervindre Amadeo Serra, del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València.

Durant la vesprada del dijous, Oscar Calvé, de la Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València va oferir la seua exposició, sota el títol ‘Gran culpa té Sanct Vicent Ferrer de açó. Ressons de la predicació vicentina en la conversió mudèjar durant les Germanies’. Luis Arciniega, del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València i coordinador de la Universitat de Tardor d'Alaquàs, va parlar sobre ‘Mesquites, Germanies i esglésies’. Després, al costat de Jesús E. Alonso, de l'Arxiu Històric de Gandia, va tractar sobre ‘Arxius en guerra i en xarxa’.

Sobre les universitats estacionals

La Universitat de València, a través del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, ha posat en marxa, al llarg dels últims anys, una xarxa d'universitats estacionals –denominació que es deriva de que centren la seua activitat en la mateixa estació de l'any- que ofereixen un interessant programa de jornades gratuïtes, dirigides a ciutadans de totes les edats.

En l'actualitat, la xarxa està integrada per 12 universitats, situades en d'altres municipis i distribuïdes per les diferents comarques de la província, tant de l'interior com del litoral. Cadascuna d'elles desenvolupa els seus programes entorn d'un tema monogràfic vinculat a la seua particular idiosincràsia, història i cultura, sota la coordinació d'un especialista en la matèria.

La xarxa està integrada per Alzira (Medi ambient); Xátiva (Turisme cultural, enològic i natural); Ademús (Paisatges d'oportunitat); Aras de los Olmos (Noves tecnologies. Astronomia i Desenvolupament); Gandia (Drets al voltant del món); Sagunt (Patrimoni de la Humanitat); Bunyol (Patrimoni musical); Alaquàs (Anàlisi del Castell-Palau d'Alaquàs); Llíria (Música, societat i territori); Énguera (Desenvolupament rural i noves tecnologies); Ontinyent (Talent, oportunitats i desenvolupament); i L'Eliana (Smart city). Gràcies a la col·laboració de la Diputació de València, la xarxa passarà a estar integrada per 20 seus en l'any vinent 20.