7 de de juny de 2016

 Encara que prèviament es fabricaven ja a València teixits de tradició islàmica amb la seda procedent del Regne de Granada, va ser a la fi del segle XIV quan els comerciants genoveses van contribuir a la difusió del cultiu de la morera des del sud d'Itàlia. Posteriorment, van transmetre també la nova tecnologia tèxtil que s'utilitzava a Gènova en l'elaboració del "velluto" o vellut de seda.

Per aquest motiu col·laboraren en la creació del gremi de "velluters" de València en 1479, que es va convertir prompte en l'ofici més important de la ciutat i va jugar un destacat paper en la revolta de les Germanías.

No obstant açò, l'expansió d'aquesta manufactura va tenir un caràcter moderat, ja que Toledo es va convertir en el principal centre sedero espanyol del període dels Habsburg. En aquesta època, el Regne de València va destacar, sobretot, com l'àrea productora de matèria primera més important de la Monarquia. De fet, les Corts valencianes ja van proclamar en 1547 que la seda era el "principal fruyt del dit Regne", per la qual cosa van procedir a la creació d'un impost que gravava les exportacions a Castella amb la finalitat de finançar la vigilància i defensa del litoral enfront de les incursions dels corsarios nord-africans.

La difusió del cultiu de la morera es va intensificar en el segle XVII i va arribar a la seua màxima expansió en el primer terç del segle XVIII, quan es produïa seda en el 90% de les una mica més de 500 localitats del Regne de València, encara que la major part d'ella es concentrava en les comarques de l'Horta de València, la Ribera Alta i Baixa del Xúquer i el Baix Segura. Però, a més de ser l'àrea productora de seda més important d'Espanya, València es va convertir també en el segle XVIII en el principal centre manufacturero del país a causa de la decadència que va experimentar Toledo.

Les bases de l'expansió es van asseure a la fi del segle XVII, manifestant-se en el privilegi obtingut pel gremi de velluters en 1686 pel qual se li atorgava la condició del Col·legi d'Art Major de la Seda. La política mercantilista adoptada després de la finalització de la guerra de Successió va afavorir el creixement manufacturero, encara que va donar lloc a la concentració de l'activitat en la ciutat de València, on es localitzaven al voltant del 94% dels prop de 4.000 telers existents en el Regne en la segona meitat del segle XVIII.

Encara que en 1788 treballaven directament en aquells 7.764 operaris, les labors prèvies de filatura, debanament, tort, tintat, etc., generaven una intensa activitat, per la qual cosa s'estimava que al voltant de la meitat de la població de la ciutat de València treballava, directa o indirectament, en el sector. Per aquest motiu la seda marcara profundament, no solament la fisonomia i l'economia urbana, sinó també les relacions socials i les manifestacions culturals de la ciutat. Encara que la manufactura tèxtil va patir una aguda crisi des de principis del segle XIX, el cultiu de la morera i la filatura de la seda van sobreviure, arribant-se a experimentar un important procés de mecanització d'aquest procés en la primera meitat de la centúria.

No obstant açò, la irrupció de l'epidèmia de la pebrina a partir de 1854 va afeblir considerablement el sector, que va desaparèixer pràcticament a la fi de la centúria.

Però els testimoniatges deixats pels més de 400 anys en els quals el sector ha tingut un intens protagonisme en la història i la cultura valenciana són molt nombrosos.

La Universitat de València vol contribuir a la seua recuperació amb aquesta pàgina web i les activitats científiques i culturals que ha organitzat en el marc de les iniciatives impulsades per les Corts i la Generalitat valenciana en ocasió de l'ingrés d'Espanya en el programa de la Ruta de la Seda de l'OMT i la UNESCO.

Ricardo Franch. Universitat de València